 |
| Dr. Evil and Mini-Me (El Jueves) |
Diuen que el Dr. Evil estava preocupat i no sabia com seguir sent president amb un partit que estava per terra en els sondejos i una pila de militants a la presó.
Diuen que va ser JJ Esparza, també conegut com Number 2, qui va proposar-li fer el mateix que Austin Powers. Amb un partit que també estava podrit per la corrupció fins el moll de l'os, i unes expectatives de vot que no li asseguraven ni a ell la presidència, ni als seus la impunitat, Powers va trobar uns pardillos que, units amb els símbols de la nació contra els enemics externs, el van ajudar a guardar la majoria a la cambra pel seu partit i a ell la presidència i l'estatut d'heroi nacional.
El Dr. Evil estava convençut de que havia creuat Powers alguna vegada, tot i que no recordava on i si havien parlat d'alguna cosa. I, com era costum en ell, no tenia cap altra idea. Així que va decidir convocar el primer pardillo del regne: Pierre Sans Chaise, que va insistir en que volia ser el seu gat de companyia, confonent clarament el Dr. No de James Bond amb el Dr. Evil d'Austin Powers, un film molt més adaptat a la realitat política espanyola. El Dr. Evil va decidir no fer-li cap confiança i va decidir seguir depositant-la en el seu alter ego: Mini-Me, també conegut com el Verne Troyer de la política espanyola.
Trover va deixar la filial del seu país natal en mans d'una ginoide que ell mateix havia programat. I gràcies a un càsting que recollia els col·laboradors més competents d'ambdós socis, va reeditar a Espanya el Frente Nacional de Colòmbia, amb una campanya mediàtica en la que el mantra 'España' reemplaçaria l'original de 'Catalunya' de Powers. L'objectiu era repetir-lo fins la nàusea, a fi que ningú se'n recordés dels problemes del país: aquells que volen salvar-lo, la corrupció, la injustícia, la impunitat, la pobresa, l'atur, el deute, la sanitat, les pensions, ...
L'eficàcia d'aquests mantres en l'anestesia cerebral dels ciutadans ha estat reconeguda fins i tot pels més importants líders del budisme. Fins el punt que en Dalai Lama havia previst inicialment instal·lar-se a Lavapiés, idea que va ser desestimada al realitzar que el seu look i el dels seus monjos podria acabar per associar-se al del duo Dr. Evil i Mine-Mi i trobar-se al bell mig d'una guerra que ha estat magistralment descrita pel film culte: Austin Powers in Goldmember, film que acaba per descobrir-nos que Mini-Me és un clon del Dr. Evil. I que el Dr. Evil i Powers són germans bessons d'un pare racista (encara que, segurament el pare és un altre) i d'una mare que va intentar assassinar-los.
Altres referències:
Diuen que va ser JJ Esparza, també conegut com Number 2, qui va proposar-li fer el mateix que Austin Powers. Amb un partit que també estava podrit per la corrupció fins el moll de l'os, i unes expectatives de vot que no li asseguraven ni a ell la presidència, ni als seus la impunitat, Powers va trobar uns pardillos que, units amb els símbols de la nació contra els enemics externs, el van ajudar a guardar la majoria a la cambra pel seu partit i a ell la presidència i l'estatut d'heroi nacional.
El Dr. Evil estava convençut de que havia creuat Powers alguna vegada, tot i que no recordava on i si havien parlat d'alguna cosa. I, com era costum en ell, no tenia cap altra idea. Així que va decidir convocar el primer pardillo del regne: Pierre Sans Chaise, que va insistir en que volia ser el seu gat de companyia, confonent clarament el Dr. No de James Bond amb el Dr. Evil d'Austin Powers, un film molt més adaptat a la realitat política espanyola. El Dr. Evil va decidir no fer-li cap confiança i va decidir seguir depositant-la en el seu alter ego: Mini-Me, també conegut com el Verne Troyer de la política espanyola.
Trover va deixar la filial del seu país natal en mans d'una ginoide que ell mateix havia programat. I gràcies a un càsting que recollia els col·laboradors més competents d'ambdós socis, va reeditar a Espanya el Frente Nacional de Colòmbia, amb una campanya mediàtica en la que el mantra 'España' reemplaçaria l'original de 'Catalunya' de Powers. L'objectiu era repetir-lo fins la nàusea, a fi que ningú se'n recordés dels problemes del país: aquells que volen salvar-lo, la corrupció, la injustícia, la impunitat, la pobresa, l'atur, el deute, la sanitat, les pensions, ...
L'eficàcia d'aquests mantres en l'anestesia cerebral dels ciutadans ha estat reconeguda fins i tot pels més importants líders del budisme. Fins el punt que en Dalai Lama havia previst inicialment instal·lar-se a Lavapiés, idea que va ser desestimada al realitzar que el seu look i el dels seus monjos podria acabar per associar-se al del duo Dr. Evil i Mine-Mi i trobar-se al bell mig d'una guerra que ha estat magistralment descrita pel film culte: Austin Powers in Goldmember, film que acaba per descobrir-nos que Mini-Me és un clon del Dr. Evil. I que el Dr. Evil i Powers són germans bessons d'un pare racista (encara que, segurament el pare és un altre) i d'una mare que va intentar assassinar-los.
Altres referències:
- Kathryn Crameri: 'Goodbye, Spain?': The Question of Independence for Catalonia, The Canada Blanch/Sussex Academic Studie, 2015 (veure extracte a Google llibres)
- Wikia - Austin Powers,, Characters,
- Youtube Trailers: Austin Powers: International Man of Mystery (1997), Austin Powers: The Spy Who Shagged Me (1999), Austin Powers in Goldmember (2002) i, a la introducció d'aquest darrer film, com una pel·lícula dins de la pel·lícula, una paròdia del Octopussy de James Bond, que porta per nom Austinpussy i ha estat dirigida per Steven Spielberg i protagonitzada per Tom Cruise (Austin Powers), Gwyneth Paltrow (Dixie Normous), Kevin Spacey (Dr Evil), Danny DeVito (Mini-Me), i John Travolta com a Goldmember.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada