Res, tios. Historia de parlar, de tant en tant, del que'ns va unir un dia. En aquest cas de l'impacte del canvi climàtic sobre la geografia física, i d'aquesta sobre l'humana. Fa pocs dies vaig anar a visitar amb uns companys la Mer de Glace, a Chamonix, i era per ficar-se a plorar. De com l'havia vist la darrera vegada que havia anat (deu fer 10 anys, anàvem amb Pili i Isaac, Yaël no havia nascut) i com està ara. Bona lectura.
8 comentaris:
ja et veig plantant la bandera i reclamant als macarronis el territori en nom de la república...
Lo fotut d´aquestes coses és quan un mateix s´en adona i pot constatar-ho.Que en deu anys puguem veure com canvia un paisatge natural sense intervenir l´home directament(ja sabeu,amb construccions,deforestacions i coses així)és molt bèstia.I més tenint en compte que en geologia(i geografia física en el seu defecte)deu anys no haurien de ser representatius de res sabent el que tarda la natura en construir les coses.Una llàstima.
Completament d'acord amb tu, Hands. I tu, Sinfu, aviam si et fiques les piles i taladres menys amb els people de la Geo i més amb la Geo amb majúscules XDD
si ja ho heu dit tot sobre el TEMA!!!
http://www.youtube.com/watch?v=iZ1H1sRCB70
i ara mireu això...
He mirat atentament el flim i no t'he vist per enlloc, potser ets el que filmava?
Col·legues, aprofito per acomiadar-me uns quants dies (però us avisaré abans de creuar l'Atlàntic i l'Equador), demà de bon matí marxem cap a Euskadi fins al 14...
Si era jo el que filmava...no has vist en Roy?
Disfruta de les vacances!
Tios, el misteri del canvi climàtic ha estat resolt un cop més per
l'esglèsia catòlica !!!
Publica un comentari a l'entrada