Bon dia, companys. I aquells que tingueu la sort, no deixeu de menjar-vos uns quants a la salut dels exiliats.
Jo, és una de les coses que més enyoro de l'exili. Mira que estan bons (els de veritat, eh? ... els del Continente, en fi). Els meus preferits son els de pinyons. I els vostres?
10 comentaris:
També, també i eren de pastisseria de la bona (el continente ara es diu carrefour, però em sembla que la qualitat no deu haver canviat...)
Ahir me'n vaig fer un fart (tots de pinyons i un de coco) i avui me'n menjaré un altre a la vostra salut (la de tots!)
Els pollastres van aprendre a fer panellets de coco i xocolata al cole,i ara cada any en foten una bona pila.He de reconeixer que estan de muerte,però potser a certes edats acaben resultant indigestos.Jo no sé com l´Alícia i la Violeta en pot endrapar tants.
Doncs això,que a la salut de tots i,molt entranyablement,als universals.
I dic jo que també he menjat moniatos,tot i que les castanyes no tenen tanta acceptació a casa.Per cert,que tú monsieur Batty,vivint al carrer que vius no t´en deuen faltar de castanyes
Home, castanyes se'n mengen. I moltes! Des de que arriben els primers freds tens els venedors que venen del Ticino o d'Itàlia, que es d'on venen les castanyes aquí (les nous de Grenoble, però). De moniatos o batates, o patates dolces jo no n'he menjat gairebé mai. Però fa poc que ho vaig tastar i no me van desagradar. En fi, el que és un crim és lo dels panellets. Potser si que els haurem d'aprendre a fer. Bon profit companys i, cada cop que tingueu un de pinyons a la mà, penseu en mi.
Els panellets de pinyons!!!! ara me'n menjaria una dotzena...i els moniatos amb una mica de canyella hummmmmm. Aquí com sabreu fan una mica de cal yanqui i cel.lebren el puto Halloween, i la castanya l'agafen a base de birra. Quin país!
Dons no creieu que aquí s´en van de molt.Ja quan vam aterrar a la Ràpita ens va sobtar que la castanyada es celebrés amb tanta euforia.I és que per aquí a les Terres de l´Ebre és gairebé una iniciació alcohòlica.La gent fa festa grossa(jo,la veritat és que a la festa de la castanyada no li posava unes ganes bojes com aquí)i acaben com acaben.
Violeta va anar a una festa de Halloween que va preparar sa mare d´una companya seva que és d´Uruguai.Sembla que els tentacles de cal Yanqui també s´han extès fins al Sud i no només a Irlanda.
Aviam Hands. Que això de la castanyada me sembla a mi que, com la Sant Martí amb el porc, és cosa de francs. Aqui és una tradició de fer la brisolée. A cada lloc es fa d'una manera diferent, però en regla general consisteix en menjar fruita del temps (pomes i raïm de preferència), formatge de l'alp, carn seca i embotits i ... castanyes cuites i quantitats industrials de most (blanc o negre, segons el lloc). El bo del most és que no te dones compte, vas bevent i quan te'n dones compte portes una turca de cal 10.
Sobre lo de Halloween ... ho sento per tu, però igual que els mags en el seu moment (no és cap tradició de casa nostra, era el tió ), més tard amb Santa Claus (és una tradició modificada per Coca-Cola, l'original anava de verd) i ... espera't que us caigui un dia San Nicolàs (tradició eslava, església ortodoxa), el nou any xinès o l'iranià ... Doncs això, que no és necessàriament cosa de tentacles de ningú, sinó de la penya, que està esperant què és que surt de nou per apuntar-se a lo que sigui.
Tens raó.Truco o Trato?
Publica un comentari a l'entrada