Jo crec que aquest primer vídeo s'ha de complementar necessàriament amb aquest que ja us he enviat per correu. I es que, hom es demana com aquests tios estan encara vius. Ah! Per cert, la musica del vídeo molt bona, si.
tot s'ha de dir, el dia que vaig fer el darrer examen de la carrera (informàtica amb el Bacterio), el setembre del 86, ressacós, malalt, tremolant i sense saber com fer la pregunta clau, i llavors en un acte encara incomprensible del Bacteri em va deixar anar al wc i a prendre una camomilla i em vaig trobar al Roy que em va dir el que no estava fent bé del puto organigrama. Ves per on jo vaig ser l'únic a passar l'examen!
Sinfu, que ara la gent començarà a demanar-se què estava fent jo al WC de l'UAB i me deixaràs molt mal parat (o no, que mai se sap!). En fi, que m'has fet plorar d'emoció al recordar aquells moments i la divisa subliminal que se'n dedueix: Nunca es tarde si la turca es buena!
Doncs,fora conyes,baixant enguany de París per l´autopista,a l´alçada de Valence,el cotxe que duiem davant va perdre les dues planxes de snowboard que portava mal lligades a la baca.Així que,de cop i volta veig les dues planxes que venuien cap a nosaltres;afortunadament van passar una per cada banda de la furgona i les vaig poder esquivar.Buuuuuf!!!
8 comentaris:
També hauria de sortir jo el dia que vaig salvar la safata de canelons amb l'espatlla a la Seu...
tot s'ha de dir, el dia que vaig fer el darrer examen de la carrera (informàtica amb el Bacterio), el setembre del 86, ressacós, malalt, tremolant i sense saber com fer la pregunta clau, i llavors en un acte encara incomprensible del Bacteri em va deixar anar al wc i a prendre una camomilla i em vaig trobar al Roy que em va dir el que no estava fent bé del puto organigrama. Ves per on jo vaig ser l'únic a passar l'examen!
Sinfu, que ara la gent començarà a demanar-se què estava fent jo al WC de l'UAB i me deixaràs molt mal parat (o no, que mai se sap!). En fi, que m'has fet plorar d'emoció al recordar aquells moments i la divisa subliminal que se'n dedueix: Nunca es tarde si la turca es buena!
Doncs,fora conyes,baixant enguany de París per l´autopista,a l´alçada de Valence,el cotxe que duiem davant va perdre les dues planxes de snowboard que portava mal lligades a la baca.Així que,de cop i volta veig les dues planxes que venuien cap a nosaltres;afortunadament van passar una per cada banda de la furgona i les vaig poder esquivar.Buuuuuf!!!
Quina por, pirata! I encara sort que no se't va passar pel cap aquesta escena (a veure fins el final)
Collons tio!!!quin mal rotllo!!!
Segur que el que va fumar el Moro no era seu, que el paio és i era molt garrepa!
Aviam si al final resultarà que se'n va haver d'anar corrent quan et vas posar a cantar amb els teus amics.
Publica un comentari a l'entrada