dilluns, 21 de febrer del 2011

quina merda II


Passava l'altre dia per l'autopista de Terrassa a Manresa per fer un reportatge sobre els sistemes de senyalització en terres catalanes quan vaig veure això...no sé si tindrà a veure amb la situació política del país o és pura casualitat...

diumenge, 20 de febrer del 2011

La revolución de Islandia

M'ho acaba d'enviar un amic objector... potser sí que m'agradaria allunyar-me nord enllà, on diuen que la gent és neta, noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç...




Luis Buñuel - La Voie Lactée (1969)

Bisbe: Escolteu-me tots. Aquest és el dogma. L'unica veritat. Hi ha un Déu en tres persones. El Pare, el Fill i l'Esperit Sant. El Pare no ha estat creat ni engendrat. El Fill no ha estat creat, però ha estat engendrat. L'Esperit Sant no ha estat creat ni engendrat, però procedeix del Pare i del Fill. El Fill i l'Esperit Sant han existit durant tota l'eternitat,
com el Pare. Tot aquell que no segueixi aquest dogma, serà declarat herètic.
Càtar 1: Deu és un! Escolteu-me tots! No us deixeu enganyar. Un Déu únic no pot estar dividit en tres. El Pare, el Fill i l'Esperit Sant només son noms que li donen.
Càtar 2: Es el Pare i no el Fill que es va encarnar qui ha sofert. Es el Pare qui va morir a la creu.
Bisbe: El Fill i el Sant Esperit son co-eterns al pare. Par una operació imanant i necessària del Pare.
Càtar 2: El Pare és l'unic Deu
Càtar 1: L'Esperit Sant no és més que un angel de primer ordre
Bisbe: Guàrdies, agafeu-los!

Lost in Garraf ...

No sé si coneixeu el joc Perduts pel Garraf, ni si en Doc l'ha declarat obligatori per les pràctiques de biogeografia, però té el seu punt si li voleu donar un cop d'ull. També he trobat un altre que pot interessar força en Sinfu: la Venus de Gavà. El problema és que l'Orlando és de natura més aviat gelosa i, si mai sap que'n Sinfu corre darrera la seva Venus, segur que no li dona mai més pistatxos amb la birra.

dijous, 17 de febrer del 2011

Això si que es fred, companys!

Doncs d'això, que no us escolti mai més dir que si fa molt de fred, que si tal i que si qual ... He llegit a la xarxa que la noticia data d'una pila d'anys. I tinc els meus dubtes sobre la seva veracitat (la gent publica cada cosa ... mireu en Sinfu, sinó me creieu). Però , cas que fos veritat, tinc una curiositat malsana per saber què deuria ficar la família com epitafi a la tomba de la vella:  Del cielo cayó un pintor para pintar tu figura, pero no encontró pintura para tanta hermosura? En fi, quina mort més desagradable en una vila que, com podeu constatar en aquesta webcam, és guapa de collons. I què li donarien de menjar al Sant Bernard, que aquesta és una altra.

dilluns, 7 de febrer del 2011

diumenge, 6 de febrer del 2011

eje del interoceánico central

El 1er de febrer va saltar a la premsa la noticia de l'obertura d'una nova autopista: el Eje del Interoceánico Central que permet a Brasil l'accés a tres ports estratègics peruans des dels que exportar cap a Xina minerals, productes agrícoles, carn, cafè, ... Perú esdevé així un corredor estratègic entre aquestes dues potències emergents. La construcció d'aquesta autopista és un projecte de l'IIRSA (Iniciativa para la integración de la infrastructura regional suramericana): dotze països sud-americans tenen com objectiu el desenvolupament de les infraestructures de transport, energia i comunicacions sota una visió regional comuna.
Poca gent sap res de les intenses negociacions entre autoritats sud-americanes i xineses perquè aquestes darreres participessin amb el 50% del finançament. De fet, els enginyers xinesos dubtaven que es pogués construir una autopista amb el traçat proposat pels enginyers sud-americans. Davant de l'impasse es van adreçar al Departament de Geografia de la UAB, que va posar immediatament a llur disposició dos equips de coneguda capacitat tècnica i experiència: Konstantin Sakaldieff Positive Engineering i el cabinet Sinfu, Hands, Imili i Toloriu (també conegut com SHIT Associates).

Després de mesos de treball SHIT Associates va presentar el seu traçat al tribunal tècnic que devia avaluar l'impacte. La sorpresa del tribunal va ser majúscula quan el Dr. Imili va exposar uns mapes als que no es veia cap traçat. Quan el Dr. Sinfu li va donar una colleja i va dir-li: “mira que n'ets, t'has oblidat de mirar si hi havia tinta als cartutxos de les impressores”, ja era massa tard per tornar enrere. De manera inesperada, els membres dels departaments tècnics xinesos van aplaudir la performance de SHIT Associates i els van concedir el segon premi del concurs amb una dotació econòmica que va permetre al Dr. Sinfu agafar la pasta i obrir una parada de pesca salada al Bristish Market de Cork.

Un cop liquidada la presentació de SHIT Associates, els tècnics xinesos van dedicar una atenció extraordinària a la presentació de Konstantin Sakaldieff Positive Engineering. Però deixem que sigui el Dr. Sakaldieff qui ens ho expliqui.

Dr Sakaldieff, els enginyers xinesos li van concedir el primer premi per unanimitat.  A la conferència de premsa van dir que la seva contribució va ser decisiva i que, sense vostè, mai no s'hauria construït l'autopista. Malgrat tot, no se'l veu gens content. Perquè?
Deixi'm dir-li que, en les conclusions del meu estudi, quedava molt clar que aquesta autopista no es podria construir mai sobre el traçat proposat.


Si no recordem malament, això ja ho va dir vostè en el passat, referint-se al traçat de l'autopista Terrassa-Manresa. I res va impedir que al seu treball tingués la més alta qualificació, ni que vostè es continuï  presentant com expert en xarxes de transport.
Es que aquest és justament el problema. Quan es va difondre la meva “interpretació” sobre el traçat de l'autopista Terrassa-Manresa, un munt de departaments tècnics me cridaven per fer estudis, però amb l'idea de fer tot el contrari del que diguessin les meves recomanacions.
Home, si ens ho permet, vostè segueix treballant, donant classes, publicant i treballant per l'empresa privada ...

No si, aviam. Està clar que me trec una pasta. Però es que me faria il·lusió que algú seguis les meves recomanacions.
En conclusió, que el govern de Xina va invertir gairebé 400 milions de dolars en la construcció d'una autopista que avui està acabada i que el Doctor Sakaldieff deia que no es podia construir.

estrella dorada vs estrella blanca ...


Aviam, que'n Doc m'ha demanar de penjar aquests vídeos per una historia de paginació que diu que no li sortia. I que jo he decidit afegir un enllaç amb un article d'en Sardà per donar-li més color al post.

dissabte, 5 de febrer del 2011

Pujol i els pets a Malawi

L'honorable President ha decidit no anar de vacances a Malawi aquest estiu...algú li ha dit que no n'hi ha prou amb ser català ...




dijous, 3 de febrer del 2011

Els experiments a casa i amb...escuradents!


2222 Palillos en la Barba
Això és el que has de fer i deixar-te d'històries que posin en perill la teva família i els amics Roy!






dimecres, 2 de febrer del 2011

Porrera: un poble en moviment ...



Amb dos collons ! Si això no és participació popular ...

Les barbes i els microorganismes ...

Mamma mia!
Des de fa vint anys els premis IG Nobel (entendre ignoble) avaluen les investigacions més excèntriques i inútils del mon acadèmic i altres institucions publiques. Entre els premis laurats pel jurat el 2010, es troba el treball:  Microbiological Laboratory Hazard of Bearded Men, realitzat pels doctors Barbeito, Mathews i Taylor del Industrial Health and Safety Office, Fort Detrick, Frederick, Maryland, i publicat per la American Society of Microbiology. Segons aquest estudi, els barbuts que treballen en laboratoris de microbiologia, posen en perill llur família i amics (mare meva! què fan certs barbuts amb els amics? tu no els has dit res oi Sinfu?). I que, malgrat rentar la barba amb aigua i sabó, els pels conserven microorganismes i toxines altament perillosos. Bé, ara no aneu a pensar que no hi ha res més excèntric que aquest estudi. El treball dels doctors Stephens, Atkins, i Kingston, de la Keele University, UKSwearing as a response to pain, han demostrat científicament que dir paraulotes pot aliviar el dolor dels pacients. En fi, també hi han altres estudis candidats als premis, com els publicats als Documents d'Anàlisi Geogràfica, seleccionada per l'In-RECS (Índice de impacto de las Revistas Españolas de Ciencias Sociales) com a revista científica font en el seu àmbit. Però ja sabeu que jo, en política, no m'hi fico.