M'ho acaba d'enviar un amic objector... potser sí que m'agradaria allunyar-me nord enllà, on diuen que la gent és neta, noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç...
Està clar que sóc un inútil! el que havia de sortir, a més de la imatge hivernal d'Islàndia, és aquest text:
LA REVOLUCIÓN DE ISLANDIA Ignacio Escolar
Ahora que el pueblo egipcio ha triunfado, o al menos lo parece, es buen momento para hablar de otra revolución mucho más desconocida: la de Islandia, ese país que el FMI de Rato y Rajoy ponían como ejemplo a seguir y que acabó completamente quebrado, hundido por los escombros de una banca cancerígena que convirtió la isla en un inmenso hedge fund y dejó una deuda equivalente a todo el PIB de ocho años y seis meses.
La solución islandesa a esa condena pronto se apartó de la ortodoxia. La Fiscalía abrió una investigación penal contra los banqueros responsables del colapso; algunos han huido del país y están en busca y captura por la Interpol. En 2009, el gobierno tuvo que dimitir en bloque, acorralado por las protestas ciudadanas; fue el primero y casi el único en caer por la crisis (si excluimos a Túnez y Egipto). Después los islandeses forzaron un referéndum para bloquear el pago de la deuda de la banca y lo lograron: ganó el no con más del 90% de los votos . Y hace un par de meses, Islandia arrancó una ambiciosa reforma constitucional que, por primera vez en la historia del mundo, será fruto de un proceso de democracia directa, al margen de los partidos . La Asamblea Constituyente está formada por 31 ciudadanos corrientes, elegidos en las urnas entre 523 candidaturas que sólo necesitaban 30 firmas para poder presentarse.
Hoy Islandia está creciendo. El año que viene, su presupuesto público estará en superávit; su situación económica es bastante mejor que la de otros países igualmente desarbolados, como Grecia o Irlanda. ¿El secreto? Algo revolucionario, aunque se suponía que era una de las reglas ensenciales del capitalismo: Islandia se negó a socializar las pérdidas y dejó que la banca irresponsable simplemente quebrase.
(només que hi havia una pila d'enllaços que ara s'han perdut... en fi!)
Més o menys. Començaré dient que jo conec un altre país amb democràcia directa (des de la revolució de 1848). Dit això, crec recordar que Islàndia te una demanda feta per entrar a la Unió Europea (no en volien ni escoltar parlar en època de vaques grasses) i que la Unió els va ajudar econòmica i jurídicament. El darrer punt és important, car per tenir superàvit has de poder exportar. I no pots fer-ho si els països amb els que tens un deute (una bona part de les caixes de pensions) et fiquen una denuncia als tribunals internacionals.
Si,si...paciencia i cuidao,però a veure si ens rentem les mans abans(us heu fixat la ronya que porta el col.lega?,i després,que l´olor a sardina no te´l treus així com així.
Aviam, estem parlant de la sardina rancia, no? No soc un expert, però me sembla que si portes la ronya d'abans o no, acabaràs amb ella de totes les maneres. I pel que fa a l'olor ... Home, si et dediques a pelar sardines, ja se sap.
Òstia, ara no sé si he menjat mai una sardina rancia, que ve a ser una arangada? I després què es fa? te la menges? es llencen els filets i aprofites la pell (que ha quedat primorosa)? Et menges la pell i li dónes els filets al gat? Si m'he de passar tanta estona per aquests dos miserables filets, quasi que em torno a passar al bacallà (i no va dir res, insisteixo)
No, si ja en direu de bestieses...jo el que em pregunto és si vosaltres us renteu les mans després de tocar sardina...per cert, que diu el Pierre que ens convida a tots a una sardinada?
21 comentaris:
Està clar que sóc un inútil! el que havia de sortir, a més de la imatge hivernal d'Islàndia, és aquest text:
LA REVOLUCIÓN DE ISLANDIA
Ignacio Escolar
Ahora que el pueblo egipcio ha triunfado, o al menos lo parece, es buen momento para hablar de otra revolución mucho más desconocida: la de Islandia, ese país que el FMI de Rato y Rajoy ponían como ejemplo a seguir y que acabó completamente quebrado, hundido por los escombros de una banca cancerígena que convirtió la isla en un inmenso hedge fund y dejó una deuda equivalente a todo el PIB de ocho años y seis meses.
La solución islandesa a esa condena pronto se apartó de la ortodoxia. La Fiscalía abrió una investigación penal contra los banqueros responsables del colapso; algunos han huido del país y están en busca y captura por la Interpol. En 2009, el gobierno tuvo que dimitir en bloque, acorralado por las protestas ciudadanas; fue el primero y casi el único en caer por la crisis (si excluimos a Túnez y Egipto). Después los islandeses forzaron un referéndum para bloquear el pago de la deuda de la banca y lo lograron: ganó el no con más del 90% de los votos . Y hace un par de meses, Islandia arrancó una ambiciosa reforma constitucional que, por primera vez en la historia del mundo, será fruto de un proceso de democracia directa, al margen de los partidos . La Asamblea Constituyente está formada por 31 ciudadanos corrientes, elegidos en las urnas entre 523 candidaturas que sólo necesitaban 30 firmas para poder presentarse.
Hoy Islandia está creciendo. El año que viene, su presupuesto público estará en superávit; su situación económica es bastante mejor que la de otros países igualmente desarbolados, como Grecia o Irlanda. ¿El secreto? Algo revolucionario, aunque se suponía que era una de las reglas ensenciales del capitalismo: Islandia se negó a socializar las pérdidas y dejó que la banca irresponsable simplemente quebrase.
(només que hi havia una pila d'enllaços que ara s'han perdut... en fi!)
Això és el que hauríem de fer aquí a Irlanda, però ja veureu, divendres vinent hi ha eleccions i ningú no anirà al trullu... visca Islàndia!!!
Impensable en un païs com el nostre,malauradament...
Més o menys. Començaré dient que jo conec un altre país amb democràcia directa (des de la revolució de 1848). Dit això, crec recordar que Islàndia te una demanda feta per entrar a la Unió Europea (no en volien ni escoltar parlar en època de vaques grasses) i que la Unió els va ajudar econòmica i jurídicament. El darrer punt és important, car per tenir superàvit has de poder exportar. I no pots fer-ho si els països amb els que tens un deute (una bona part de les caixes de pensions) et fiquen una denuncia als tribunals internacionals.
Home,sempre els hi quedarà el bacallà.
i no va dir res
segur que va dir alguna cosa...
Aviam si penseu en aquest vídeo la propera vegada que us foteu una esqueixada entre pit i esquena!
tant com m'agrada a mi el bacallà (i no va dir res, hi insisteixo)! i la resposta a la pregunta "com és que el de la càmera no es mou" quina és?.
En fi, les sardines, que encara m'agraden més, també es pesquen així?
Home, pescar-les, no sé. Però ja que t'agraden tant, aquí hi ha un senyor que t'ensenya com pelar-les (con paciència i cuidao).
Si,si...paciencia i cuidao,però a veure si ens rentem les mans abans(us heu fixat la ronya que porta el col.lega?,i després,que l´olor a sardina no te´l treus així com així.
Aviam, estem parlant de la sardina rancia, no? No soc un expert, però me sembla que si portes la ronya d'abans o no, acabaràs amb ella de totes les maneres. I pel que fa a l'olor ... Home, si et dediques a pelar sardines, ja se sap.
Òstia, ara no sé si he menjat mai una sardina rancia, que ve a ser una arangada? I després què es fa? te la menges? es llencen els filets i aprofites la pell (que ha quedat primorosa)? Et menges la pell i li dónes els filets al gat?
Si m'he de passar tanta estona per aquests dos miserables filets, quasi que em torno a passar al bacallà (i no va dir res, insisteixo)
Home, no creguis. Que el bacallà si el compres sec també dona força feina. I sinó demana-li a aquest gran cuiner en què s'ha convertit en Sinfu.
Em pregunto si a l´English Market en Sinfu venia Sardines ràncies i si també les pelava...
Home, dit així, no ho sé. Tu creus?
Què ha preguntat el Hands, si el Sinfu es pelava la sardina al mig del mercat?
Si, Doc, si. Tots plegats, com deia en PAN, aquesta canalla son uns impresentables!
No, si ja en direu de bestieses...jo el que em pregunto és si vosaltres us renteu les mans després de tocar sardina...per cert, que diu el Pierre que ens convida a tots a una sardinada?
Quan vulgueu! Digueu dia i hora i us hi convido a casa meva, jo ho poso tot: sardines, pa amb tomàquet i tota la cervesa que vulgueu.
Jo m'adapto a tot. però pensa que'n Hands segurament té una tot altre idea sobre com es mengen les sardines.
Publica un comentari a l'entrada