eje del interoceánico central

El 1er de febrer va saltar a la premsa la noticia de l'obertura d'una nova autopista: el Eje del Interoceánico Central que permet a Brasil l'accés a tres ports estratègics peruans des dels que exportar cap a Xina minerals, productes agrícoles, carn, cafè, ... Perú esdevé així un corredor estratègic entre aquestes dues potències emergents. La construcció d'aquesta autopista és un projecte de l'IIRSA (Iniciativa para la integración de la infrastructura regional suramericana): dotze països sud-americans tenen com objectiu el desenvolupament de les infraestructures de transport, energia i comunicacions sota una visió regional comuna.
Poca gent sap res de les intenses negociacions entre autoritats sud-americanes i xineses perquè aquestes darreres participessin amb el 50% del finançament. De fet, els enginyers xinesos dubtaven que es pogués construir una autopista amb el traçat proposat pels enginyers sud-americans. Davant de l'impasse es van adreçar al Departament de Geografia de la UAB, que va posar immediatament a llur disposició dos equips de coneguda capacitat tècnica i experiència: Konstantin Sakaldieff Positive Engineering i el cabinet Sinfu, Hands, Imili i Toloriu (també conegut com SHIT Associates).

Després de mesos de treball SHIT Associates va presentar el seu traçat al tribunal tècnic que devia avaluar l'impacte. La sorpresa del tribunal va ser majúscula quan el Dr. Imili va exposar uns mapes als que no es veia cap traçat. Quan el Dr. Sinfu li va donar una colleja i va dir-li: “mira que n'ets, t'has oblidat de mirar si hi havia tinta als cartutxos de les impressores”, ja era massa tard per tornar enrere. De manera inesperada, els membres dels departaments tècnics xinesos van aplaudir la performance de SHIT Associates i els van concedir el segon premi del concurs amb una dotació econòmica que va permetre al Dr. Sinfu agafar la pasta i obrir una parada de pesca salada al Bristish Market de Cork.

Un cop liquidada la presentació de SHIT Associates, els tècnics xinesos van dedicar una atenció extraordinària a la presentació de Konstantin Sakaldieff Positive Engineering. Però deixem que sigui el Dr. Sakaldieff qui ens ho expliqui.

	Dr Sakaldieff, els enginyers xinesos li van concedir el primer premi per unanimitat.  A la conferència de premsa van dir que la seva contribució va ser decisiva i que, sense vostè, mai no s'hauria construït l'autopista. Malgrat tot, no se'l veu gens content. Perquè?
	Deixi'm dir-li que, en les conclusions del meu estudi, quedava molt clar que aquesta autopista no es podria construir mai sobre el traçat proposat.
	Si no recordem malament, això ja ho va dir vostè en el passat, referint-se al traçat de l'autopista Terrassa-Manresa. I res va impedir que al seu treball tingués la més alta qualificació, ni que vostè es continuï  presentant com expert en xarxes de transport.
	Es que aquest és justament el problema. Quan es va difondre la meva “interpretació” sobre el traçat de l'autopista Terrassa-Manresa, un munt de departaments tècnics me cridaven per fer estudis, però amb l'idea de fer tot el contrari del que diguessin les meves recomanacions.
	Home, si ens ho permet, vostè segueix treballant, donant classes, publicant i treballant per l'empresa privada ...
	No si, aviam. Està clar que me trec una pasta. Però es que me faria il·lusió que algú seguis les meves recomanacions.
	En conclusió, que el govern de Xina va invertir gairebé 400 milions de dolars en la construcció d'una autopista que avui està acabada i que el Doctor Sakaldieff deia que no es podia construir.