Carles Cols publicava ahir aquest article: El fascista, Doña Ada y la escultura derribada recordant un vell film que el nostre admirat critic cinematogràfic de El País resumia així en 1994: Una tardía y torpe comedia costumbrista sobre el cambio de régimen en España. Lo que podía haber sido una crítica salvaje de la España profunda se convierte en una desfasada y aburrida película de destape. Qualsevol que sigui la critica d'aquest film, jo he trobat molt més interessant aquest article de Jordi Évole: Ni cap ni peus. Te'l recomano!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada