divendres, 6 de juny del 2014

amb el permís dels experts en economia

Hom no necessita haver passat per Harvard per arribar a la conclusió de que l'industria exportadora alemanya està més interessada en una Europa amb una classe mitja solvent que no pas en un proletariat amb l'aigua al coll.

Hom no necessita tampoc passar per cap gran institut geoestratègic per saber que si el potencial industrial alemany es basés en la ma d'obra qualificada i a baix preu, a l'Europa de l'Est en pot trobar en abundància i amb coneixement d'idiomes: entre ells l'alemany.

Qualsevol persona amb dos dits de seny podria arribar a aquestes conclusions. Però no sembla ser el cas dels experts en economia que animen les tertúlies i les pàgines d'opinió dels medis de comunicació de l'estat espanyol, que es passen el dia descobrint complots dirigits per Frau Merkel, que es passa el dia imaginant com pot esclavitzar econòmicament els països del sud d'Europa. Possiblement aquesta idea no faci res d'altre que transferir als alemanys el que és l'ocupació principal de molts empresaris, polítics i economistes del nostre país.

En fi, com sembla que bona part dels nostres experts locals en economia sí que necessiten passar per Harvard, ho farem de la manera més econòmica per les finances del país: els hi portarem Harvard a casa. En concret un article de la Harvard Business Review: Why Germany Dominates the U.S. in Innovation? publicat el passat 27.05.2014.  Un article en el que es posa de manifest que la RFA és tant o més bona que els USA en el terreny de la innovació i, de llarg, molt millor en tot el que te a veure en el terreny de la recerca i la transferència dels seus resultats a la industria (quan no és la industria qui s'ocupa directament de la recerca!). Que aquesta superioritat s'explica també en una diversificació industrial que es recolza en una ma d'obra qualificada amb una formació continua remarcable. Més encara, l'èxit industrial xinès està basat fonamentalment en les màquines i bens d'equip produïts pels alemanys.

L'article acaba fent una reflexió en clau americana:
It’s high time for the U.S. to revamp its innovation system. Americans need to recognize that the purpose of innovation isn’t to produce wildly popular internet services. It’s to sustain productivity and employment growth in order to ensure real income expansion. We need new policies that allow American innovation to be scaled up and produced on American soil, by American workers. Changes need to happen in how we transfer radical inventions from the lab to the marketplace, via a set of public-private institutions that do for America what the Fraunhofer centers do for Germany. We need to think about skills training as a lifelong endeavor, with workers across the spectrum of education being taught how to use new technologies to increase productivity.
Crec que ja aniria sent hora de que els experts locals en economia desapareguessin de l'escena mediàtica i que el nostre país es fiqués les piles per prendre el 'rebufo' de l'economia alemanya, de compartir amb ella el progrés i créixer el suficient per donar-li un cop de ma quan les coses li vagin malament. A això podríem dir-li construcció europea i europeisme: el demés no son més que paraules buides i pur parasitisme.

Ara bé, si preferim seguir donant-li la culpa de tot el que ha passat (i passa!) en aquest país a Frau Merkel, seguim escoltant els experts locals en economia, demanem-lis almenys quines son les seves receptes per aixecar el país (BCN World, EuroVegas?) ... I, per damunt de tot, no impliquem mai a la banca espanyola en el retorn del deute que Europa es va esgarrapar dels seus pressupostos nacionals i dels dels seus fons de pensions. Seria anti-revolucionari!

dijous, 5 de juny del 2014

Only in Switzerland (8): els secrets dels Alps



Aquest vídeo et mostra un seguit de belles imatges de Suïssa i dels Alps. Unes imatges que potser ja hauràs vist anteriorment. Sigui fent turisme, sigui a qualsevol dels documentals que s'han passat sobre aquest país a les cadenes de TV. Malgrat viure-hi, son imatges que no deixen d'emocionar-me cada cop que les veig pels records que'm porten. De totes maneres, el més impressionant d'aquestes imatges son els secrets que amaguen. 

T'estic parlant de les fortificacions dels Alps i dels seus secrets. Et proposo començar per una introducció al sistema de fortificacions camuflades en el paisatge amb un reportatge filmat per una cadena francesa que no podia creure en la realitat del que estaven filmant. Ara podem seguir amb els petits bunkers amagats en bucòlics xalets de l'Oberland. A una altra escala, podem fer una visita pels diferents aeròdroms militars excavats als Alps. I per acabar amb aquest recorregut, et proposo de visitar el vell bunker de Sonnenberg, a Luzern: el bunker més gran del món, amb una capacitat teòrica per acollir 20'000 persones (les instal·lacions et semblen netes i en ordre?).

Com la Guerra Freda fa temps que s'ha acabat, i diferents referèndums i iniciatives populars han anat retallant els pressupostos de la defensa nacional, l'exèrcit ha desmantellat moltes instal·lacions i les ha transferit en general a la iniciativa privada.  Es així que, al St. Gotthard (2'091m), podem trobar un dels hotels més increïbles del món: La Claustra (no el confonguis amb el Zero Star de Sevelen, militarment frugal).

En realitat moltes de les antigues fortificacions segueixen essent utilitzades en tasques relacionades amb la seguretat: pots veure dos exemples en aquest impressionants reportatge de Bloomberg sobre una empresa que gestiona un Data Center en una antiga fortificació; o en aquest altre reportatge de Reuters sobre una empresa especialitzada en l'emmagatzematge en caixes fortes de tot tipus d'informació.

I ara que ja hem vist alguns dels secrets que amaguen al seu interior els Alps, què tal si aprofitem que tot està ja preparat per anar a fer un tomb en plena natura?

dimecres, 4 de juny del 2014

passats tèrbols


Aquest vídeo me recorda a un company que corria per la nostra classe i que portava el mateix pentinat. Però, no sé si deuen ser coses de l'edat, que no acabo de recordar-me de com es deia. Algú pot ajudar-me? 
.

Hi ha un altre tio que anava a classe amb nosaltres i que surt en aquest vídeo fent-se passar per en Norbert (O.J. Simpson). Recordo que vaig seguir-li la corrent mentre estava a la barra amb un tio de Sabadell que volia fer-me empassar que tenia un cognom irlandès.

ed sheeran - drunk



Sembla demostrat que els animals domèstics tenen un efecte beneficiós sobre la salut: la reducció de l'estrès, de la pressió arterial i del ritme cardíac. Una perspectiva més optimista de la vida, la reducció de l'ansietat i del sentiment de solitud  (PasseportSanté.net, 15.05.2014).  

No estic segur que el gat d'Ed Sheeran respongui a aquest enunciat. Jo porto dies passant-li el vídeo al meu, aviam si aprèn alguna cosa,  i he de confessar que no funciona. Seguiré insistint!

dimarts, 3 de juny del 2014

de la coronació a l'abdicació


.

a contrapel

D'una banda perquè pogueu llegir les astracanades ditiràmbiques que ha publicat la premsa. També perquè pogueu enganxar-vos a les tertúlies dels experts i les seves apostes sobre el perquè de l'abdicació i les seves previsions clarividents sobre el futur de la monarquia. 

I d'altra banda perquè, a un país on 'Super Mas' i la seva banda van arribar a fer el que van fer per sortir a la foto amb Zapatero i rebentar el tripartit, comptant més tard amb el suport parlamentari d'un d'aquells partits en senyal de reconeixement ... hom no pot excloure que'ns acabin presentant una mena de Sangria's Commonwealth com una possible sortida a la 'situació'.

Però també perquè és l'aniversari d'en Long John (felicitats, company!) i no seria just amargar-li el dia parlant del senyor de l'imatge. Però essencialment perquè no tinc cap gana de parlar d'ell ni de la seva tropa (i consti que no estic pensant en termes militars).

Doncs això. Que si voleu llegir alguna cosa sobre la monarquia, us compreu La Vanguardia. Jo l'únic que puc fer, i per obligació contractual, és passar-vos aquest anunci d'un dels nostres sponsors:
Oferta Carrefour: Compra un paquete de Príncipe y una magdalena Ortiz y te ofrecemos con una Coronita.

dos temes brutals de frei.wild


.


Land der Vollidioten i Schwarz und Weiss, dos temes brutals dels que't proposo que't busquis les lletres i les tradueixis ... amb la ment oberta

Vull dir que miris de no caure en associacions de realitats que no tenen res a veure i les situïs en el context de la banda i el seu avorriment contra la violència cultural en particular, i contra la violència a seques en general: la lluita contra tot tipus de totalitarismes.

Pel que fa al context, tingues en compte que la idea que tenen de l'anarquisme no és exactament la mateixa que podem tenir nosaltres: coneixent la carrera dels anarquistes italians i alemanys... no puc culpar-los. De totes maneres me sembla clar que també hi ha una part de provoc' amb la idea d'escandalitzar la confraria dels amics dels 'ismes'Sorry, guys. I'm too old to fall into this trap! ;D

En canvi l'avorriment contra l'associació de tot el que és alemany amb el nazisme, ja és una realitat que ens és molt més coneguda, oi?  Per la resta ... senzillament impressionants!

dilluns, 2 de juny del 2014

sobre l'obra social de les elèctriques espanyoles



Boníssim! Gràcies pel vídeo JoanMa.

Europa: el ridícul no mata, però surt car

M'agradaria seguir parlant d'una de les darreres astracanades que s'ha inventat Europa amb l'excusa de protegir el dret a la intimitat dels seus ciutadans: la sentència del Tribunal que va reconèixer el dret dels ciutadans a ser "oblidats" per Google, reclamant a aquest buscador que retiri els enllaços a informacions que  perjudiquen els ciutadans i que "ja no són pertinents".

Ja vaig dir el que'n pensava sobre aquest atac al dret a la informació a una entrada d'aquest blog del passat 17.05.2014: Erdogan's Spirit Strikes Again. El passat dissabte, El Periódico ens deia que Google ja havia rebut més de 12'000 sol·licituds d'europeus que volen ocultar informació sobre ells, el que va ser valorat positivament per la comissària europea de Justícia, Viviane Reding, que va amenaçar però amb que "haurà d'estudiar com funciona el formulari de l'oblit de Google a la pràctica".
  • I com vol que funcioni, Mrs Reding? Doncs dissabte passat hi havien ja més de 12'000 sol·licituds. Algun tribunal, que no te res pressupostat per a fer-ho, haurà d'analitzar-les -cas per cas- i decidir si els resultats del motor de recerca inclouen informació pertinent sobre el sol·licitant, així com si hi ha interès públic per aquesta informació; per exemple, informació sobre estafes financeres, negligència professional, condemnes penals o comportament públic de funcionaris del Govern.
  • Com m'imagino que la decisió del tribunal podrà ser recorreguda ... tenim al nostre davant un sobrecost en justícia que sospito que acabarà impactant els pressupostos dels estats on hi hagi més gent que es vulgui amagar del motor de recerca.
  • Amb tot però, el més perillós és que tinc el sentiment que la decisió del tribunal no ha tingut compte de que hi ha molta gent que porta el mateix nom i cognoms. Si jo busco els meus a Google, me trobo amb que puc ser un famós jugador de rugby, un banquer, un responsable informàtic a Amazon, un dissenyador d'interiors, etc., etc.  
  • Aixi doncs, si vull desaparèixer de Google, hauré d'identificar-me, transmetent d'informacions personals que fins ara no existien de manera estructurada. A partir del moment en que les transmeti, com pensa impedir Mrs. Reding que no puguin ser consultades fora d'Europa? Com vosté sap el fet que Google sigui el motor de recerca més utilitzat no el fa ni l'únic ni el més potent motor de recerca.
Com a la Turquia d'Erdogan (candidata a entrar a l'UE), o a l'Iran dels ayatollahs, uns senyors de negre ens diran quines son les informacions que podem consultar i quines no. I cas que no volem que siguin les nostres que apareguin, haurem de transmetre informació personal per identificar-nos. Gràcies a la col·laboració dels candidats a l'oblit, les seves informacions personals podran així creuar-se amb aquelles recollides pel motor de recerca. Aquesta serà la pràctica amb la que Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) garantirà la protecció del dret a la seva intimitat

Imagino que els serveis d'intel·ligència d'Estats Units, Rússia i Xina deuen estar morts de riure. I que Interpol ja deu estar preparant-se una llista de sospitosos potencials com a resultat del creuament de tots aquells ciutadans que no sortiran a les recerques fetes a Europa amb aquells que sí sortiran a les recerques fetes a la resta del món. No, d'això m'ho acabo d'inventar.

Mentre tant, els nostres drets seguiran protegits i continuarem rebent un munt de publicitat que no hem demanat gràcies al seguiment personalitzat que es fa de les compres que hem fet amb les nostres targetes de crèdit.

diumenge, 1 de juny del 2014

no-do: franco inaugurant una apple store


.
Aprofitant la repercussió mundial de les descobertes sobre Mart realitzades per un grup selecte d'astrònoms espanyols (punxa l'enllaç, per l'amor de déu!), Franco va començar a interessar-se per la tecnologia. Aconsellat per l'expert científic de TVE, el català Luís Miravitlles, es va decidir a fer un salt amb la seva dona per l'Apple Store de la plaça Catalunya.  

Després de fer una volta pel port amb las golondrines i un tomb per la ciutat de BCN, la parella i la seva comitiva van ser rebuts pel personal de la botiga entre grans mostres de carinyo i entusiasme. El gerent de la store, que va ser entrevistat per TVE a la terrassa exterior del Genius Bar, no va poder amagar la seva emoció per aquesta il·lustre visita.

Nota: decididament, hom acaba per tenir el sentiment que la penya, per tal de no quedar-se tancats a casa, i més si surten a la TV ... s'apunten a qualsevol tipus de mogudes.