A mi no em miris. Que la definició de 9MM, la banda de Rock Rotten, com una Meat-and-Potatoes Metal Band l'he trobat a la Encyclopaedia Metallum, que ve a ser el Pompeu Fabra de la cosa. Res, una penya que està completament ruixada i un dels temes més divertits del seu catàleg de bajocades: Amigos para siempre.
Ara, que si has trobat ruixats aquests conciutadans dels germans Grimm (Hanau, Hessen), no vull ni pensar el que't passarà pel cap quan escoltis els austríacs de Kontrus: Bomba. Per cert, que estava pensant en proposar-li a la rossa un curs de collita de pomes.
El passat 21 d'Octubre, l'edició en francès de 20minutes.ch ens presentava així al guanyador de les eleccions al Canadà: Justin Trudeau. Son profil est atypique: diplômé en littérature et en gèographie, il a été guide de rafting et moniteur de snowboard, notamment.
Es tracta d'un perfil molt proper al d'en Sinfu, també en el terreny medi-ambiental, quan en Sinfu era un assidu visitant dels terrenys de golf i els abocadors del Vallès no tenien cap secret per ell. Diuen que una gran complicitat amb la seva companya de recerca, teixida durant llargues converses al caliu de la llar de foc, el van decidir a preferir Irlanda al Lluçanès.
Jo el veig preparat per seguir els passos de M. Trudeau en aquest país.
Violenta Revolución. Un vell tema de l'àlbum "Babuínos del metal" (2013) de Reno Renardo. Abans que ningú s'exciti, als nacionalistes espanyols els direm que poden veure que no és sinó una parodia humorística que no té res a veure amb la realitat. I als altres nacionalistes que, com tot el que es diu al tema és pura conya, poden seguir dormint tranquils pensant que tots els espanyols són del PP. Però cas que el slow no sigui lo vostre, sempre podeu marcar-vos un pogo soft amb els gaditans de Ramonis, els sevillans de El noi del sucre o Los Muertos de Cristo, els madrilenys de Non Servium, SkaP o els de Kaos Urbano, els valencians de El ultimo ke zierre, o .... ho deixem aquí, ok?
Amenitzada per dos grans còmics de moda: Dr. Sinfu i la secretaria del Grupo Catalán del Congreso, va comptar amb la presència del Consell d'Administració del GS Group, dels membres de la Reial Acadèmia de les Ciències de Sant Sadurní i també d'unes becaries del departament de semítiques que ningú recordava haver invitat.
El premi, un botó d'afirmació d'emergència, destinat a líders patriòtics en situació de baixa d'auto-estima, no va poder ser recollit pel guardonat. El va recollir en el seu nom un Oriol Junqueras que, gràcies als efectes del cava, va pujar a l'escenari i va fer riure de valent els participants donant unes rèpliques polítiques genials al treball dels dos humoristes.
Per acabar, els aplaudiments dels participants van saludar amb emoció el lliurament de la factura de l'acte al Dr. Toloriu, i van abandonar ràpidament la sala abans que aquest realitzés que el patró l'estava esperant amb un bat de beisbol.
El 1966 Ben Morea fundava a Nova York la revista Black Mask, on exposava la seva particular trobada entre art i anarquisme. La base sobre la que es construiria Up Against The Wall, Motherfuckers, un grup d'activistes disposats a mostrar amb les seves accions les contradiccions d'un sistema en crisi i plantar cara als moviments de no violència de la nova esquerra americana: Flower Power won't stop Fascist Power.
A mig camí entre el surrealisme, el dadaisme, l'anarquisme i el situacionisme, els Motherfuckers van desenvolupar accions amarades d'alè salvatge i poètic amb la subversió cultural com a objectiu final.
Entre les seves accions cal destacar el 1968 la participació en la ocupació de la Universitat de Columbia (no hi han noticies de que es beguessin el whisky del rector!) al repartiment de flyers per omplir una prestigiosa galeria de Manhattan de personal sense sostre, l'abocament d'escombraries a les portes del Lincoln Center, o fotre avall la tanca de Woodstock per permetre l'entrada gratuïta al festival a aquells que no se la podien pagar ...
... durant la celebració del festival de pau i amor de Woodstock, els Motherfuckers van trencar la tanca del recinte, van deixar entrar a centenars de persones gratis i, després d'assaltar les instal·lacions de l'organització, van repartir tendes de campanya i sacs de dormir entre els assistents.
Samuel M. Delgado, Marcos Flórez (el de La Débil) y José Luis Maire recogen la voz de Morea -figura clave en la contracultura americana de fines de los sesenta y cabeza del grupo de afinidad Motherfuckers- durante un encuentro en Madrid en 2011, y construyen con ella, y con material archivo del grupo, un elogio de un activismo ácrata y singular que tanta falta nos hace. Este viernes 22 de febrero, el documental -parte del catálogo de la distribuidora independiente Playtime Audiovisuales- se estrenará en el cine Doré de la Filmoteca Española en un programa doble donde comparte espíritu con Chris Marker y su corto La sexta cara del Pentágono (1968)
Un pobre individu infeliç expressant
la seva mala baba sobre qualsevol tema
Una de les coses que més me desagraden dels trolls és la seva manca de classe. Segurament estaràs pensant que està lligada al seu nivell intel·lectual. Jo soc més aviat dels que creuen que és la mala baba la que desencadena una patologia de logorrea compulsiva que flueix sense barreres a través les seccions dels comentaris dels diaris, tweets i altres canals d'expressió de la cultura de la nostra època.
Estava pensant en aquestes coses quan vaig caure sobre un article molt interessant publicat a yorokobu, un dels suplements de eldiario.es: Breve manual para insultar sin que parezca que insultas. Espero que el fet d'estar escrit en espanyol no sigui un handicap per a tots aquells que, també a casa nostra, s'apliquen convulsivament amb els seus escrits a confirmar la més important de les teories d'Einstein: Two things are infinite: the universe and human stupidity. And I'm not sure about the universe!
Deixant de banda el sentit de l'humor del webmaster de El País pel que fa a la suposada data de publicació de l'article i la de l'enllaç, he trobat força torbador el nacionalisme de l'articulista quan ens presenta el vídeo d'aquesta entrada: Han sido creados por el canal alemán 'In a Nutshell' y 'WhyMaps' un proyecto de dos jóvenes españoles (...) Tot i que, més endavant, ens diu que 'In a Nutshell' és un canal de YouTube creado en 2013 por un estudio de diseño con sede en Múnich, Alemania (com l'autora no el menciona, es tracta de l'interessant treball de la penya de kurzgesagt.org).
Quan hom arriba a la lectura de la fi de l'article, hom pot lamentar que el consell de redacció del fanzine no hagi estat capaç de demanar a l'autora de centrar-se en el contingut i, noblesse oblige, de deixar anar un parell de referències sobre la penya de Arte-TV, que fa el mateix des de 1990 a l'emissió: Les dessous des cartes, dirigida per Jean-Christophe Victor.
I quan l'autora de l'article, amb el vist-i-plau del consell de redacció del fanzine, diu que: es la primera producción del proyecto y canal de YouTube WhyMaps, que acaban de lanzar dos jóvenes españoles, és una veritable llàstima que les llàgrimes de l'emoció pel passaport dels autors no li hagin deixat consultar l'hemeroteca de El País per constatar que Bruno Teixidor no és exactament un jove desconegut, cosa que també hauria pogut constatar passant-se per IMDb. Aviam, que tampoc és que tingui res contra l'autora de l'article: per exemple, la penya de cultura de eldiario.es tampoc va anar més lluny del que li donaven a El País.
En fi, que't proposo que't miris el vídeo. Perquè si, és possiblement de lo millor que se sap fer en aquest país. Ara, si vols veure el que es fa en altres llocs, passa't per Les dessous des cartes. I per evitar noves sorpreses, abans que't presentin com una novedad internacional quelcom que puguin fer en el futur dos diseñadores españoles, et proposo que li donis un cop d'ull als mapes genials de la penya de worldmapper.org.
