Israel i Roy de festa a Brooklyn, NY

Doncs si, mira. Que estàvem cansats de que'n Pierre Laroche se'n vagi altre cop a Sudamèrica i no ens inviti a res. Així que vam trobar una invitació a una festa a Brooklyn: amb musica, sopar pagat i un ambient fenomenal (bé, això és el que deia l'invitació). No ens ho vam pensar dos minuts i vam agafar l'avió. Vam petar la xerrada amb dos paios que també anaven a la festa i que ens van dir que no podíem anar vestits com anàvem, que no ens deixarien entrar. Els vam fer escoltar el vídeo de la de-gana i van caure rodons. Vam profitar per canviar-nos la roba i ens vam anar de festa. Va estar bé, mira. Bé, el sopar ... hem mentjat a millors restaurants kasher. I la festa i la musica ... Un cert aire de familiaritat, com al nostre bloc, on només hi ha tios. Sinó, un col·lega ens va agafar en Israel i un servidor i ens va treure a ballar. Entre la trompa que portàvem, la roba i que no coneixíem els passos ... Sembla però que no ho fèiem malament, perquè després ens van deixar ballar sols. En fi, millor que veieu vosaltres mateixos el resultat. Us deixem, que hi ha dos tios amb cara d'emprenyats que'ns estan buscant.

Casa Soriano

Guadalajara (Jalisco). El nostre corresponsal ambulant a Mèxic, Emiliano Zapata va tenir una gran sorpresa la setmana passada. L'Emiliano volia entrar al Casal Català de Guadalajara però li van denegar l'entrada quan van veure la seva fatxa. Tot i repetir mil vegades "sóc Català" va haver de sortir per cames davant les amenaces d'un sicari cosí d'una famosa degana. Va ser llavors quan va veure sortir del garito un personatge al que en Bobby va saludar tot dient "bon dia senyor Waldick" i  que repetia pel seu telèfon la paraula "espelusnant" i testimonis sedimentaris". Va sospitar de l'accent, del barret i les olleres fosques i com que no tenia res millor ha fer el va seguir fins a un local de l'extraradi d'apariència dubtosa. A l'entrar el van registrar i després li va donar la benvinguda una noia molt afectuosa...Seran veritat el viatges a Chile amb la becària o va d'incognit a Mèxic utilitzant un altre nom? 

Vaja negoci 2

[Mickey Lasal,Santiago de Compostela] Increible!!noves adhesions de docents al que segurament creuen que és el negoci del segle."Després del discurs de la nostra degana en aquestes terres,vaig veure clar que el meu futur no contemplava tornar a fer la demostració del cercle doble vs.el cercle únic",ens comunicava eufòric en la inauguració del el seu propi negoci.

Vaja negoci

[Mickey Lasal,La Vall d´en Bas]Atenció companys,un altre membre de la tripulació ha vist la llum i,seguint les passes d´en Ben Soriano,ha instal.lat el seu negoci al marge esquerre del Fluvià."Està clar que la docència no era el meu...",ha manifestat.I es que "paso más hambre que un maestro de escuela",no és només una frase feta.

[Antoni, EFE, Bora Bora] Si, companys. Ben Soriano ja ha tornat a casa seva. Però com podeu veure en aquesta imatge, l'extrema crueltat del captiveri i les dures privacions s'han materialitzat en una actitud suicidària que podria demanar una nova acció de rescat de la tripulació del Flint.
La veritat és que no podem estar inactius, veient com Ben Soriano es passeja amb aquest tipus de pancartes en Afganistà Oriental, sabent que se'l pot carregar en qualsevol moment un fanàtic sonat o, pitjor, un membre de les verges del Burka Negre.

CONFESSIÓ DE BEN SORIANO

Crec que ara que s'ha ventilat això de l'alliberament, ja es pot dir
tota la veritat: en realitat s'ha tractat d'un autosegrest i tot aquest
temps me l'he passat viatjant, sol o (molt ben) acompanyat, de vegades
buscant-me una mica a mi mateix, mirant de trobar allò que tal volta
perdí vés-a-saber-on, d'altres intentant fer-me passar pel meu fill Pau,
a voltes predicant la fi del món a qui em volgués escoltar, sovint
intentant experimentar noves sensacions i molt poques vegades intentant
que m'acceptessin en algun grup espelusnantment selecte... us poso
algunes fotos a mode de confessió i espero que em sapigueu perdonar. En
qualsevol cas, sapigueu que l'operació del rescat ha fallat
estrepitosament, es veu que el director de la caixa no es va acabar de
creure que uns segrestadors demanessin per mi justament el mateix import
que ens queda per pagar la hipoteca i menys encara que l'Assumpta
estigués disposada a donar ni un cèntim per "recuperar-me"... En fi, que
de vegades a les caixes d'eparnye ens coneixen més que nosaltres mateixos!

Per acabar, no puc dir que em penedeixi del viatge, però si arribeu a
les últimes fotos veureu en quin estat lamentable vaig tornar... Pitjor
que de Guantánamo!

By Ben Soriano (Nota del moderador: veure les fotos a Picasa)
.

Gracias Sinfu por permitirme por fin poner las cosas en claro sobre mi supuesta simpatía por el Madre. Sobre esto, y para dejar las cosas bien clars he de decir que: ¿Está claro?

Fluvià Rivers

Companys, he rebut un "pergamí exprés" del Corsari d'Olot en el que mostra la seva disposició a reintegrar-se a la Tripulació i navegarà amb nosaltres  amb el nom de "Fluvià Rivers". I per que l'acceptem s'ofereix a pagar-nos un vermout o el que volguem!!! Tanmateix com a primera mostra de la seva sincera determinació ha decidit tornar-li a en Soriano el famós volum 5 de la Geografia de les Societats Humanes. Donem-li doncs la benvinguda!

Una nova vida

Degut al trasbals patit durant la seva reclusió i pel "shock" del seu alliberament a mans de l´escamot "Mickey Lasal",el Dr. Soriano ha optat per trencar amb la vida que havia dut fins llavors,(el Geògraf Solitari li va proposar que ja estava bé de fer patir als alumnes amb expedicions àrtiques.Luis Aragonés plorava d´emoció),i a partir d´ara es dedicarà a allò que més li ha agradat des de sempre:barman.

La rebuda del Ben Soriano a Cerdanyola

Un cop       alliberat de les urpes de les "Verges del burka negre" en Ben ha estat rebut per una gran multitut d'amics, veïns, becaris, oportunistes i barruts varis. Algú ha escampat la veu que hi havia marisc i begudes a dojo i per la patilla al "1916" i evidentment hi ha hagut òsties per ser dels primers en arribar. Els que no han pogut entrar han gaudit de barrils de cervesa que han escampat alguns menbres de la Tripulació de'n Flint. La festa corria com l'escuma pels carrers però no hi ha hagut notícies del Soriano (fins i tot li tenien preparada una samarreta amb el seu nom) fins ben entrada la nit. Llavors el corresponsal destacat al Vallès de l'agència Moitos Mais, Edduard Bo1,  ha rebut un msm que dèia: "L'Assun no em deixa sortir...". Deixant de banda la seva naturalesa pacífica i conciliadora en Bo1 ha deixat anar: "Jo és que li fotria un pinyu!"