Doncs si, mira. Que estàvem cansats de que'n Pierre Laroche se'n vagi altre cop a Sudamèrica i no ens inviti a res. Així que vam trobar una invitació a una festa a Brooklyn: amb musica, sopar pagat i un ambient fenomenal (bé, això és el que deia l'invitació). No ens ho vam pensar dos minuts i vam agafar l'avió. Vam petar la xerrada amb dos paios que també anaven a la festa i que ens van dir que no podíem anar vestits com anàvem, que no ens deixarien entrar. Els vam fer escoltar el vídeo de la de-gana i van caure rodons. Vam profitar per canviar-nos la roba i ens vam anar de festa. Va estar bé, mira. Bé, el sopar ... hem mentjat a millors restaurants kasher. I la festa i la musica ... Un cert aire de familiaritat, com al nostre bloc, on només hi ha tios. Sinó, un col·lega ens va agafar en Israel i un servidor i ens va treure a ballar. Entre la trompa que portàvem, la roba i que no coneixíem els passos ... Sembla però que no ho fèiem malament, perquè després ens van deixar ballar sols. En fi, millor que veieu vosaltres mateixos el resultat. Us deixem, que hi ha dos tios amb cara d'emprenyats que'ns estan buscant.
divendres, 28 de novembre del 2008
Israel i Roy de festa a Brooklyn, NY
Doncs si, mira. Que estàvem cansats de que'n Pierre Laroche se'n vagi altre cop a Sudamèrica i no ens inviti a res. Així que vam trobar una invitació a una festa a Brooklyn: amb musica, sopar pagat i un ambient fenomenal (bé, això és el que deia l'invitació). No ens ho vam pensar dos minuts i vam agafar l'avió. Vam petar la xerrada amb dos paios que també anaven a la festa i que ens van dir que no podíem anar vestits com anàvem, que no ens deixarien entrar. Els vam fer escoltar el vídeo de la de-gana i van caure rodons. Vam profitar per canviar-nos la roba i ens vam anar de festa. Va estar bé, mira. Bé, el sopar ... hem mentjat a millors restaurants kasher. I la festa i la musica ... Un cert aire de familiaritat, com al nostre bloc, on només hi ha tios. Sinó, un col·lega ens va agafar en Israel i un servidor i ens va treure a ballar. Entre la trompa que portàvem, la roba i que no coneixíem els passos ... Sembla però que no ho fèiem malament, perquè després ens van deixar ballar sols. En fi, millor que veieu vosaltres mateixos el resultat. Us deixem, que hi ha dos tios amb cara d'emprenyats que'ns estan buscant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
A mi sempre m'ha fet vergonya ballar, però en una festa d'aquesta mena encara hi gosaria...
A on són les dones? la tajá segur que era impressionant!
No me facis cas, però jo crec que es van assabentar que'n Rebbe Hands arribava i, sabent com ha tornat de puritano de Disney, van preferir amagar-se. O potser van trobar que, tot plegat, i amb tota la tradició que's vulgui, això era una mariconada i se'n van anar de festa pel seu compte.
Si us mireu aquest article comprendreu perquè els dos tios de l'avió ens busquen com desesperats per fer-nos la pell nova. Oops, m'amago que ja tornen i fan cara d'emprenyats.
Aviam Pierre Nodoyuna, no has de tenir vergonya perquè, en realitat, la farra de veritat es va fer al carrer. També és veritat que, intentant fugir dels dos tios als que'ls vam fotre la roba, ens vam equivocar de vol i vam acabar a Tel Aviv. Però no vam tenir cap problema amb l'inmigració
Publica un comentari a l'entrada