Guadalajara (Jalisco). El nostre corresponsal ambulant a Mèxic, Emiliano Zapata va tenir una gran sorpresa la setmana passada. L'Emiliano volia entrar al Casal Català de Guadalajara però li van denegar l'entrada quan van veure la seva fatxa. Tot i repetir mil vegades "sóc Català" va haver de sortir per cames davant les amenaces d'un sicari cosí d'una famosa degana. Va ser llavors quan va veure sortir del garito un personatge al que en Bobby va saludar tot dient "bon dia senyor Waldick" i que repetia pel seu telèfon la paraula "espelusnant" i testimonis sedimentaris". Va sospitar de l'accent, del barret i les olleres fosques i com que no tenia res millor ha fer el va seguir fins a un local de l'extraradi d'apariència dubtosa. A l'entrar el van registrar i després li va donar la benvinguda una noia molt afectuosa...Seran veritat el viatges a Chile amb la becària o va d'incognit a Mèxic utilitzant un altre nom?
6 comentaris:
Les aventures d´en Ben Soriano són dignes d´ésser recopilades i publicades.Aquest xicot no té límits!!!.
Potser tu,Rafael,que tens traça en això de la redacció literària, podries començar a fer-ne un esbós.
Em sap greu dir-ho, però estem pendents d'un projecte plantejat entre Toulouse, Veracurz i nosaltres, de manera que vés a saber si aviat no podré afegir al meu àlbum fotografies d'alguna ascensió al Citlaltépetl (o Pico de Orizaba), la muntanya més alta de Mèxic (5.702 m)
Us tindré al corrent...
Us faig avinent que, a fi de donar falses pistes, per si els esdeveniments a la facultat encara es compliquen més, he canviat el meu nom de guerra (curiosa expressió per a un objector no-violent, oi?) pel de Pierre Nodoyuna. Ara que hi penso, en català tenim una expressió per als àlies que és genial: "malnom"
No sé si teniu edat d'haver conegut els "autos locos", una competició automobilística de dibuixos animats on el més desgraciat de tots es deia així en la versió espanyola. El seu gos es deia "lindo pulgoso".
Home, malvado Pierre Nodoyuna, és clar que me'n recordo. Però no creus que't quedaria millor el malnom de "Professor Locovich"? Professionalment parlant, és clar.
No, no, em quedo amb el malnom Pierre Nodoyuna, que fins i tot professionalment m'escau perfectament...
Israel un dia d'aquests escriurem l'autèntica biografia (no autoritzada of course) d'en Ben Soriano
Publica un comentari a l'entrada