dimecres, 29 de juliol del 2009

Menos mal que nos queda Portugal?


Amb això de les estadístiques hi ha qui es forra. Pel que es veu, a Salamanca (si això hagués passat a Catalinya seria escandalòs, potser per que parlarien de federacions transpirenenques) tenen parné per preguntar la gent si els hi agadaria una UNIÓ entre SSpanya i Portugal, creant una federació Ibèrica, que no seria ni molt menys com la que propugnava la FAI. Com li dirien ? Federació republicano-monarquica hispanoilusa? Faran el que voldran però segur que algú ja té l'himne preparat...

dimarts, 28 de juliol del 2009

Al carajo!

Això no és fa, home!

Estimada tripulació del Flint: sou uns podrits. Sabeu que soc un tio a qui li agraden les tradicions. I entre les tradicions més arrelades al nostre pais: la de les pubilles i els hereus i, naturalment, la de les falleres i els falleros. Així és que m'he trobat amb aquesta foto i ... no us ho perdonaré mai. Ho heu fet amb tota la mala baba del mon, hein?

diumenge, 26 de juliol del 2009

R.E.M. - Losing My Religion

Per morir de riure, companys...

El bon vell Johnny Cash de tota la vida

Guinness Irish Festival de Sion (del 6 al 8.08)

El festival de jazz de Montreux (del 3 al 18.07), el Paléo Festival de Nyon (del 21 al 26.07), l'Estivale d'Estavayer-le-Lac (del 29.07 al 01.08) ... us deixo veure els programes. I en aquest avorriment de Suisse Romande on visc, només mancava ara el Guinness Irish Festival de Sion (del 6 al 8.08) del que us deixo veure el programa. Nchst! Un molt bon company ens ha invitat a menjar una raclette entre amics el 8.08 a un xalet que s'ha comprat a La Tzoumaz (Mayens de Riddes), molt a prop de Sion. Està clar que podria anar a veure en Shane MacGowan (el cantant dels Pogues) el divendres, però hauria d'anar sol després de sortir del curro i ... Clar que després hi haurà el Rock Oz'Arenes d'Avenches (del 12 al 15.08) amb penya com Simply Red, Gotthard, Offspring o Calexico. No sé què fer, companys. Potser el mateix de cada any: perdre-m'ho tot!!!
.

Monstruación la torna a liar


Els paparazzi no han perdut el temps després de l'anunci de la tornada de Monstruación, i han seguit a la banda en una de les seves primeres actuacions. El comitè comarcal del Baix Llobregat del PP va decidir oferir-los un concert a la clausura de la seva escola d'estiu que portava com a nom "Cataluñya una i no cinquantayuna". Com que la pasta pel bolo era suculenta van pensar que perquè no, però a la parròquia no els hi va agradar massa la banda i com era d'esperar es va liar una bronca de tres parells de collons. A sobre, quan tot semblava que la cosa es calmaria va arrivar al escenari un transportista de Viladecans totalment col·locat que, al crit de "Més mais i menys policies" va provocar una actuació decidida per part dels segurates peperos. Els transportistes es va fugar però la banda va passar pel cuartelillo i ara no tenen massa clar si tornar als escenaris o dedicar-se al dominó.

dissabte, 25 de juliol del 2009

Monstruación Forever

Les conclusions d'un recent estudi de marketing son formals: els vells rockers no només no es moren, sinó que segueixen donant la brasa amb el suport dels seus incondicionals. Si fins i tot els Def Leppard estan de tournée i omplen els poliesportius ...

Analitzant la situació actual i després d'arribar a la conclusió de que un retorn a l'escena els podria fer guanyar una pasta i una nova notorietat, els membres de Monstruación van decidir tornar a tocar junts, amb alguns canvis sobre el disseny original de la banda. En primer lloc, van decidir de guardar la estètica original, tot afegint-li una discreta touche ethno després de fer un curt stage al Nepal.

La banda es presenta ara amb un grup de vent que complementa perfectament les cordes i una percussió renovades. Entre els temes del nou àlbum voldríem destacar "En el Himalaya no hay urbana", critica social a una política municipal que no practica suficientment la cultura del consens. Un altre tema molt interessant, "Las k7 de chistes de Montilla" una fina al·lusió a Milan Kundera i la insoportable levedad del ser. Finalment, un dels temes que donarà de què parlar al Billboard: "Monasterio budista, sin guarras ni cerveza, no hay quien lo resista" evoca la problemàtica d'un consumisme no sostenible que no dona resposta a les qüestions essencials que es posen els joves.

Interrogat pels equips d'investigació de GS Globe, un dels membres del grup ha expressat la seva satisfacció per l'acollida del públic: "Com podeu veure a una de les fotos, el públic ens acull amb el mateix entusiasme de sempre", va afirmar exultant. No ens queda sinó desitjar als membres d'aquesta banda mítica l'èxit que es mereix.

Passats tèrbols [01.05.1985]


Aprofitant que Lluïsa i la canalla no son a casa, estic fent un xic de neteja al meu enrenou. I mireu per on, m'he trobat amb una vella foto del 1er de maig del 1985. Ja us podeu imaginar què anava a fer i de quin sindicat son la penya que surt a la foto. Vells companys de quan treballava a St. Adrià de Besos.

Era un temps en que estava més prim i tenia més cabell. Si fa no fa, més o menys com vosaltres. I si la memòria no me falla, era l'any de la tronkal sobre l'autopista Terrassa-Manresa. Espero impacient els vostres comentaris. No sigueu massa cruels, però.
.

El bloc de notes d'en Roy

Unes quantes notes de reflexió que aniré actualitzant en la mesura en que ho consideri oportú i que trobi les ganes de fer-ho:


En Bruselas debi luchar al mismo tiempo contra el consejo de administración de la universidad, con armas corteses o descorteses, según la ocasión, y mantener mi dignidad de geografo aunque anarquista y de anarquista aunque geografo. (Élisée Reclus, 1894)

Puissiez-vous vivre tous les jours de votre vie. (Jonathan Swift)

Quand un génie véritable apparaît en ce bas monde, on peut le reconnaître à ce signe que les imbéciles sont tous ligués contre lui. (Jonathan Swift)

La falsa semejanza del éxito con el merito engaña a las personas. (Victor Hugo)

En tiempos no muy lejanos, el éxito se fundaba sobre la entereza, la audacia y aun la exageración de la defensa de las ideas; hoy se concede el aplauso a las cualidades opuestas, las tendencias indefinidas, ya acomodaticias y las formas suaves y templadas, transformación que parece señalar un progreso, pero que en realidad significa un gran mal. La suavidad y blandura en la expresión son convenientes siempre que no priven de su vigor al pensamiento y revelen debilidad intelectual; la exaltación y la rudeza tienen el mérito de revelar una creencia fija y una convicción profunda (Ángel Ganivet, España filosófica contemporánea y otros trabajos).