dimecres, 24 de setembre del 2014

erasmus responsable d'un baby-boom europeu

Ahir pel matí, al bus, camí de la feina, m'estava llegint l'edició en francès del 20 minuts suís quan vaig caure sobre una noticia consternant: Erasmus seria responsable d'un baby-boom a nivell europeu. Com eren les 6h del matí i anava mig ensopit, et confessaré que vaig anar a mirar-me ràpidament La Vanguardia per veure si aquest senyor es deia Erasmus i era el responsable d'aquesta proesa. I resulta que no, que la noticia feia referència a un comunicat de premsa del 22.09.2014 de la Comissió Europea que, en un dels seus paràgrafs, ens diu que:
Els antics estudiants Erasmus tenen més possibilitats de formar parelles transnacionals: 33% dels ex-alumnes Erasmus comparteixen la seva vida amb algú d'una nacionalitat diferent, davant del 13% dels que es van quedar al seu país d'origen per seguir els seus estudis; un 27% dels estudiants Erasmus va trobar al seu cònjuge o company de vida durant la seva estada Erasmus. El resultat, segons una estimació de la Comissió, es que hom pot associar a les parelles formades durant el programa el naixement de al voltant d'un milió de nadons des del 1987.
Jo, no és que no m'ho cregui, però espero impacient una confirmació de la part d'en Doc. Que d'aquests de la Comissió, des de que han fitxat en Cañete, jo no me crec res.

dimarts, 23 de setembre del 2014

violència brutal a madrid



Si et mires la data a la que van penjar el vídeo a youtube veuràs que la "noticia" de la baralla de Mickey i Minnie a la Puerta del Sol és més vella que la barba d'en Makarios. Però, com Déu nostre senyor ha concedit a les facultats de periodisme formar els professionals que tenim, a La Vanguardia l'han publicat avui de manera a fer creure que es tracta d'una noticia de rabiosa actualitat.

Deixant de banda aquest fet, la veritat és que el vídeo ha deixat en un estat de profunda confusió en Hands. Una confusió que, tot i no ser comparable amb la que viuen altres persones, ha estat compartida per funcionaris d'alt nivell que, extraordinàriament afectats, han decidit plegar de la feina.

Tampoc li han anat bé les coses al pobre Sinfu. Estava al pub mirant les noticies a la TV quan s'ha mirat el contingut del got i ha començat a cridar-li al barman: "fuck killer!!!". El barman l'ha tranquil·litzat i l'ha aclarit que no era a causa del "estramoni", sinó d'unes altres "herbes màgiques" d'un compatriota. Com en Sinfu no s'ho acabava de creure, s'ha menjat desesperadament tots els cacauets de la barra pensant que actuarien com un antídot. La veritat és que feia mesos que el barman no els canviava, i l'han hagut de portar a l'hospital per fer-li unes lavatives.

Esperant el restabliment del nostre company, canviem de tema. Tot i que hi ha gent que prefereix estar sola a estar massa acompanyada, la redacció del GS ha rebut amb emoció el gest de la justícia d'aquest país per donar un cop de ma al des-honorable i fer el necessari perquè els vells amics el puguin acompanyar i no es trobi tant sol en aquests moments tant durs. 

I mentre l'Artur s'ho passa bé marejant la perdiu sobre la data en que convocarà la consulta (o les eleccions!) i el govern espanyol comença a aclarir-nos la seva estratègia per impedir-la, una noia que's diu Jasmine s'ha gastat 15'000 EUR per ficar-se un tercer pit (haurà vist recentment Total Recall?, ha trobat els sostenidors al mercadillo de Sant Adrià?) i Sara Carbonero mostrava a la premsa un scoop: les imperfeccions del seu braç esquerre.

En fi, ho deixo aquí. L'edició d'avui de La Vanguardia té encara molt més tema, però et confesso que jo ja no puc més!  

diumenge, 21 de setembre del 2014

la smart city segueix fent parlar d'ella

El passat 17.09.2014, l'edició en francès del 20 minutes de Suïssa ens informava d'un report de l'asseguradora La Bâloise on es presentaven les destinacions on els seus clients han estat més sovint robats.



And the winner is: Barcelona! seguida de Paris i Milà.

Pots trobar l'article en aquest enllaç i una sèrie de consells pràctics amb els que s'adverteix els turistes que visiten la Smart City en aquesta altra pàgina.

divendres, 19 de setembre del 2014

completament ruixat!

El passat 17.09.2014, l'edició en francès del 20 minutes de Suïssa ens informava d'un incident en que es va veure implicat un policia que estava instal·lant un radar mòbil i, de cop i volta, es va trobar tot cobert de purins.

Intento imaginar-me la escena seriosament i he de confessar-te que no puc. Més, si m'imagino la cara dels automobilistes que passaven.

En fi, el cas és que un agricultor havia instal·lat un aspersor de ... purins i es va posar accidentalment en funcionament mentre el policia feia la seva feina a la localitat austríaca de Stall (que en català es podria traduir com "Les Corts").

Com hom diu en francès: "Parfois, le hasard fait bien les choses".

dijous, 18 de setembre del 2014

the lonely geographer awards



L'edició 2014 de "The Lonely Geographer Awards" ha volgut reconèixer en Jaime Morey l'aportació extraordinària d'aquest intèrpret a la llengua i a la cultura francesa. Escolta aquest tema i entendràs el motiu. 

Personalment, no he entès una sola paraula!  De totes maneres, a les senyores que se l'escoltaven tampoc els hi feia res no comprendre res del que escoltaven. Tota la diferència està en que elles creien que ell cantava en francès. Possiblement ell també ho pensés. Fins i tot és possible que trobés super divertits els seus acudits.

dimecres, 17 de setembre del 2014

vatican news, again

L'assistent del secretari
del bibliotecari va rebre
amb molta preocupació
la noticia.
El bibliotecari emèrit de la "Santa Sede" (ja coneixes l'acudit, no afegiré res més), cardenal argentí conegut pels seus còmplices amb pel nom de Jorge Maria Mejia, té un cotxe particular. Un cotxe que, malgrat els seus 91 anys, hom dedueix que deu conduir ell mateix, tot i que va patir un infart el passat mes de març. Altrament tindria un xòfer i no li hauria de haver demanat al seu secretari particular que s'encarregués de fer-li passar la ITV. Dic jo, vaja.

Com sembla que el seu secretari particular anava molt atabalat amb la feinada que li passa el boss, no va poder trobar el temps per ocupar-se de la ITV i va confiar el cotxe a dos senyors que passaven pel davant de la biblioteca (es que llegeixes la noticia, i per disculpar a la "Santa Sede", sembla com si ningú conegués aquests senyors de res!).

Resulta que aquests senyors van decidir agafar el Ford i anar a Espanya a comprar 4 kg de cocaïna i uns 200 grams de resina de cànnabis. Aprofitem per afegir que l'alcalde de Viladecans ha afirmat amb vehemència que aquests senyors no van comprar la mercaderia al seu municipi.

De retorn a casa, els van enxampar a un peatge que hi ha prop de Chambéry (Savoia). Deixant de banda on tenien pensat d'anar, car no és el camí més curt per tornar a Itàlia, dir que conec molt bé l'indret i tinc un munt de vells coneguts que hi "treballen": un cop me va aturar el que a França es coneix amb el nom de "Douane Volante" durant una mudança (et deixo imaginar el show), i un altre cop me van clavar 400 EUR per excés de velocitat.

Mentre tant, les finances d'El Vaticà ... van fent.

dimarts, 16 de setembre del 2014

efemèrides: la mort de lacasita

Lacasita: Imatges d'arxiu
El 16 de setembre de l'any passat, El Mundo Today ens anunciava la trista noticia de la mort de Lacasita, l'ovella que produïa els Conguitos (veure la noticia ampliada). Tot i que la fundació "Wazza Bones" va demanar el seu cos per seguir experimentant els patrons de les traces que els carnívors deixen en els ossos de les seves presses, el consell d'administració del Grupo Lacasa va demanar a la divisió de furgons funeraris de l'empresa "Transportes Dos Hermanos" de Viladecans el trasllat digne del cos de Lacasita a un cementiri no identificat.

Desestimant les critiques de diverses associacions anti-racistes, en un cerimonial religiós que va tenir lloc ahir a la capella ecumènica de la UAB, el bisbe auxiliar va fer un homenatge emocionat de Lacasita, de qui va dir que "s'havia entregat durant anys, en cos i ànima, a fer feliços els nens d'aquest país, al que tant estimava i al que tant devia".