dimecres, 25 de març del 2009
Desaparició i recerca d'en Roy Batty
Tripulació!!!! En Roy Batty ha dasaparegut del mapa. Fa dies que el Geògraf Solitari investiga (tot i que descansa) que li ha passat al col.lega. Segons veus ben informades, en Roy va anar comprar tabac a la cafeteria Nexus i no ha tornat a casa. Hi ha qui diu que el paio es va engrescar amb dues irlandeses panotxes, que feien molta patxoca, durant la retransmissió del partit de rugby entre Irlanda i Wales. Un cambrer de la nexus ha explicat que no van parar de beure en tota la nit, i que van acabar amb el whiskey i la cervesa irlandesa. Es desconeix res del que va passar després de que marxessin en un taxi en direcció desconeguda. El Geògraf Solitari s'ha posat en contacte amb els mitjans informatius i s'esperen més pistes per resoldre el cas. Seguirem informant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Però qui busquem no és en Gregorio Cobos, oi? A mi em sembla que podríem contribuir a la cerca d'en Roy i si dius que va desaparèixer amb dues irlandeses, podríem aprofitar els vols barats que dius en l'anterior aportació que hi ha aquest divendres per venir tots a Cork a fer una batuda per Eyre, no? Estic segur que l'Assumpta ho entendrà...
Si,si...però crec que la llista de fans va més enllà de dues panotxes.Val la pena,però intentar el seu rescat per molt que li peni...ejem,porto els meus guardaespatlles?
jo penso que rl pobre Roy passa per una crisi d'identitat...si el Lobatón no l'ha trobat encara, la cosa comença a ser preocupant...
Si, si, una crisi d'identitat. Tios, si no me veieu per aquí, mireu a l'enllaç del patatabrava i veureu quin èxit que tinc: lo més bonic que m'han dit aquest mes ha estat psicòpata. No, ara en serio. Que com això estava més tancat que l'ull del popeye només hi havien dues alternatives. O enviar-vos a prendre vent a la farola i tancar la barraca, o buscar-me la vida.I, mira, un tio que es fa dir Jolly Rogers i jo, hem fet unes quantes amistats i jo m'ho passo bé i me sembla que ell també. En tot cas, i no crec que ell m'ho desmenteixi, hi ha dies que'ns partim el pit de riure.
Publica un comentari a l'entrada