Hi ha cançons d'estiu que marquen època, com
"La Mandanga". Hi ha una generació marcada per la cançó i darrerament es balla a les discoteques de la costa i als botellons. Així, el temps passa però els gustos segueixen torturant-nos a tot arreu. Hem seguit la
història d'un dels xavalets del video (l'altre em recorda a no sé qui) i actualment encara li dóna a la Mandanga. Si les imatges us resulten massa crues veieu aquest altre
video...
5 comentaris:
Hòstia, Sinfu. Lo del Fary amb l'ampolla de negre treta de la nevera ha estat al.lucinant (bé, el vídeo no l'he entès massa bé, però no importa). Ara, lo de los "cinco derechos universales que son innegables al hombre, a la raza humana ..." és que me sembla que, quan sigui vell i estigui agonitzant, me'n recordaré i me pixaré de riure. tio.
jo entenc lo de fotre pinyos al cunyat...
Home, lo que tampoc està gens malament és la descripcio que fa en "Ramon el Vanidoso" de l'atracament i del prestec del carro.
Vinga, Sinfu. Que te la dedico. Que jo sé que t'enyores la tira i que ploraràs quan l'escoltis
Mira, que vols que et digui, jo prefereixo "Suspiros de España" sobre tot la versió que fa en Diego el Cigala...
Publica un comentari a l'entrada