Aprofitant la sèrie sobre la Rumba, em ve al cap que potser la resta de la tripulació no es deixa veure perque "estaban de parranda, estaban tomando cañas". Només cal que canviem a Blanco Herrera i tot té sentit!... |
diumenge, 31 d’octubre del 2010
La Rumba Catalana 2: Peret
Roy Batty "Se está gestando un nuevo orden"
Tots sabem de la capacitat i preparació d'en Roy, però és que ara fins i tot s'ha convertit en un gurú a La Vanguardia... |
dissabte, 30 d’octubre del 2010
Maradona Good, Pelé Better, George Best ...
He has ice in his veins, warmth in his heart and timing and balance in his feet Danny Blanchflower | |
Un estudiant de geologia del patatabrava ha inclòs, en castellà i de manera aproximativa, la vella citació de George Best: I spent a lot of money on booze, birds and fast cars. The rest I just squandered (traduïda amb més o menys fortuna com: He gastat un munt de calers en l'alcohol, les dones i els cotxes esportius - el reste l'he malgastat). Tot plegat m'ha fet revenir als anys on jo era un crio i m'ha fet pensar en la facilitat amb que la premsa i el public poden pujar avui a l'altar de "millor jugador de tots els temps" a jugadors que haurien tant per aprendre de Pelé, Cruijff, Maradona i ... de George Best. De fet el títol d'aquest post fa referència a una inscripció que un admirador havia deixat en una corona el dia de l'enterrament del gran George (també conegut en el seu temps com el cinquè Beatle). Youtube està ple de vídeos d'homenatge per aquest gran jugador, sols que no tots permeten l'integració en altres pàgines. El que he penjat me sembla un bon compromís, però no deixeu de veure aquests altres [1] [2] [3]. Ah, si! Abans que se m'oblidi, cap a la fi de la seva carrera, just abans de marxar a Los Angeles, George Best va jugar tres partits la temporada 1975-1976 amb el Cork Celtic.
.
divendres, 29 d’octubre del 2010
dissabte, 23 d’octubre del 2010
homenatge als herois del mar ...
(Agència Antoni F). L'intrèpid Israël Hands ha hagut de tallar les seves vacances al poble de Sant Mateu (Baix Maestrat), poble d'una rica historia de càtars, germanies, maulets, liberals anti-carlistes, i alt lloc de la CNT durant la revolució ... vaja que els han caigut totes. |
I les ha hagut de tallar a causa "d'un temporal amb vent de gregal de fins a 80 km/h, ones de 5 metres i 175 mm.de pluja. Total, que tot ha quedat prou tocat i, com sempre, l´accés per la platja tallat", com li deia a l'enviat especial de GS News. En fi, que està clar que ara no té massa temps per passar-se per aquí, però us estarà d'allò més agraït si li feu arribar la vostra solidaritat al seu compte de resistència al Bank of the Bahamas International, Bank Lane, Woodstock Street, Freeport (Grand Bahama). Entretant, els companys de Geògrafs sense fronteres, han volgut mostrar la seva solidaritat enganxant el vídeo: "Tio, no et queixis, que podria ser pitjor. I sinó, demana-li al teu pare, que va ser farero a Finisterre". Seguirem informant!
dilluns, 18 d’octubre del 2010
Manifest del 111
Resulta que estàvem ocupats perquè … doncs, perquè estàvem enfeinats. Baixava a BCN per les discussions d'el Manifest del 111 i li vaig demanar al Doc de mobilitzar els efectius locals d'el GS. El malparit va proposar-me d'anar a la lectura de dues tesines a la UB. Vaig reeixir a escapar-me dient que feia temps que no veia na Pilar (treballa just al davant, al CCCB). No va ser fàcil de trobar-la. Vaig anunciar-me a la recepció i van dir-me que no hi era. Vaig utilitzar un vell parany d'en Sinfu i vaig dir-li a la recepcionista que l'havia vist a la Mercè fumant porros i que s'ho diria a tothom si no me la trobava. Va trucar els seguratas i, gràcies als gossos, van trobar na Pili currucada al forat d'una escala. Va explicar-me que al seu contracte estava estipulat que'ls havia d'inspeccionar regularment i que el seu mòbil no tenia cobertura. Clar, jo me la vaig creure, pero a canvi que m'invités a la cafeteria del CCCB: el tio del martell neumàtic me va saludar, sempre està enllà quan vaig a prendre alguna cosa.
La trobada del GS era, per variar, a la terrassa del Zürich. En Doc i jo ens vam haver de beure ràpidament dues gerres de birra, abans que arribés en Long John (ja sabeu que segueix un tractament amb AA i el respectem perquè ell també és una persona humana, malgrat tot el que pugui dir en Sinfu …). Quan vam arribar al 111, vam demanar una ampolla de vi i vam començar a redactar el Manifest. Però com no teníem quòrum (la cambrera va dir-li al Doc que a ella no la lièssim), ho vam deixar, i ens vam dedicar a conspirar sobre altres temes. Vam començar parlant de les novies d'en Sinfu, però clar, se'ns va acabar el tema en dos minuts. Després de les d'en Hands, i el mateix. Vam decidir parlar de la pasta que es guanya la dona d'en Long John i de les possibilitats de passar unes vacances al Cabo de Gata amb el seu pare per la patilla. I aquí si que vam trobar una mina. Però com ell, a sobre d'el Madrid, resulta que es pobre i s'ha de guanyar la vida treballant (en Doc encara riu), va haver de tornar a la feina. El vam acompanyar i, en deixar-lo al forat, ens vam anar a beure una birra als 4 Gats. Quan vam veure que només tenien San Miguel i que valia el mateix que una birra de veritat a Ca'n Orlando vam decidir agafar els Catalans i anar a Bellaterra, amb l'excusa de que el Doc tenia el carro aparcat al Campus.
Si, si … el que volia era fer-me anar al departament dient que havia d'imprimir no sé què i va deixar-me sol en aquells passadissos tenebrosos. Quan va veure'm despullat ballant una dança comantxe al voltant d'una foguera on cremaven els "Documents d'Anàlisi Geogràfica", va tornar desesperat i ens vam anar al 1916. Jo vaig veure'm una Paulaner + i ell una Font Vella. Ens va venir a buscar en Pau Nodoyuna i, clar, en Doc amb l'aigua, va quedar d'allo més bé. Després, amb l'excusa de que havia d'anar a buscar na Mar Nodoyuna a l'aeroport, me va voler fer marxar del 1916. Jo no volia: ho veureu quan trobeu la traça de les meves ongles a la barra de marbre del pub (al costat de les traces del martell del germà de l'Orlando que's va capficar amb que no li espatllés el mostrador). En fi, quan me va dir que, o marxàvem o pagava jo la Paulaner, vaig dir-me que me sabria malament que arribés tard a l'aeroport. Vaig marxar plorant i me va deixar tirat a la Meridiana.
Nchst! Aviam quan ho podem repetir, de manera que hi hagi el quorum necessari per redactar el condemnat Manifest del 111
La trobada del GS era, per variar, a la terrassa del Zürich. En Doc i jo ens vam haver de beure ràpidament dues gerres de birra, abans que arribés en Long John (ja sabeu que segueix un tractament amb AA i el respectem perquè ell també és una persona humana, malgrat tot el que pugui dir en Sinfu …). Quan vam arribar al 111, vam demanar una ampolla de vi i vam començar a redactar el Manifest. Però com no teníem quòrum (la cambrera va dir-li al Doc que a ella no la lièssim), ho vam deixar, i ens vam dedicar a conspirar sobre altres temes. Vam començar parlant de les novies d'en Sinfu, però clar, se'ns va acabar el tema en dos minuts. Després de les d'en Hands, i el mateix. Vam decidir parlar de la pasta que es guanya la dona d'en Long John i de les possibilitats de passar unes vacances al Cabo de Gata amb el seu pare per la patilla. I aquí si que vam trobar una mina. Però com ell, a sobre d'el Madrid, resulta que es pobre i s'ha de guanyar la vida treballant (en Doc encara riu), va haver de tornar a la feina. El vam acompanyar i, en deixar-lo al forat, ens vam anar a beure una birra als 4 Gats. Quan vam veure que només tenien San Miguel i que valia el mateix que una birra de veritat a Ca'n Orlando vam decidir agafar els Catalans i anar a Bellaterra, amb l'excusa de que el Doc tenia el carro aparcat al Campus.
Si, si … el que volia era fer-me anar al departament dient que havia d'imprimir no sé què i va deixar-me sol en aquells passadissos tenebrosos. Quan va veure'm despullat ballant una dança comantxe al voltant d'una foguera on cremaven els "Documents d'Anàlisi Geogràfica", va tornar desesperat i ens vam anar al 1916. Jo vaig veure'm una Paulaner + i ell una Font Vella. Ens va venir a buscar en Pau Nodoyuna i, clar, en Doc amb l'aigua, va quedar d'allo més bé. Després, amb l'excusa de que havia d'anar a buscar na Mar Nodoyuna a l'aeroport, me va voler fer marxar del 1916. Jo no volia: ho veureu quan trobeu la traça de les meves ongles a la barra de marbre del pub (al costat de les traces del martell del germà de l'Orlando que's va capficar amb que no li espatllés el mostrador). En fi, quan me va dir que, o marxàvem o pagava jo la Paulaner, vaig dir-me que me sabria malament que arribés tard a l'aeroport. Vaig marxar plorant i me va deixar tirat a la Meridiana.
Nchst! Aviam quan ho podem repetir, de manera que hi hagi el quorum necessari per redactar el condemnat Manifest del 111
La Rumba Catalana 1: Peret
Com que fa molts dies que tothom està massa ocupat he pensat que potser és temps d'escoltar una mica de rumba catalana, i qui millor per començar que en Peret, amb aquest vídeo de l'any 1969 a la Televisió Espanyola i cantant en català "el mig amic" (eh! que no té cap doble lectura...). |
Gitano, català i rumbero. Espero que si guanyen les ereccions els del PP no l'expulsin (tindria molt números) com va fer el marit de la Carla Bruni amb alguns a casa seva ...
diumenge, 3 d’octubre del 2010
Me la suda
Pels arxius del GS que, després, amb els anys, les coses s'obliden i seria llàstima que se'ns escapés el Zapatero. | |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)