 |  |
 |  |
 |  |
Resulta que estàvem ocupats perquè … doncs, perquè estàvem enfeinats. Baixava a BCN per les discussions d'el Manifest del 111 i li vaig demanar al Doc de mobilitzar els efectius locals d'el GS. El malparit va proposar-me d'anar a la lectura de dues tesines a la UB. Vaig reeixir a escapar-me dient que feia temps que no veia na Pilar (treballa just al davant, al CCCB). No va ser fàcil de trobar-la. Vaig anunciar-me a la recepció i van dir-me que no hi era. Vaig utilitzar un vell parany d'en Sinfu i vaig dir-li a la recepcionista que l'havia vist a la Mercè fumant porros i que s'ho diria a tothom si no me la trobava. Va trucar els seguratas i, gràcies als gossos, van trobar na Pili currucada al forat d'una escala. Va explicar-me que al seu contracte estava estipulat que'ls havia d'inspeccionar regularment i que el seu mòbil no tenia cobertura. Clar, jo me la vaig creure, pero a canvi que m'invités a la cafeteria del CCCB: el tio del martell neumàtic me va saludar, sempre està enllà quan vaig a prendre alguna cosa.
La trobada del GS era, per variar, a la terrassa del Zürich. En Doc i jo ens vam haver de beure ràpidament dues gerres de birra, abans que arribés en Long John (ja sabeu que segueix un tractament amb AA i el respectem perquè ell també és una persona humana, malgrat tot el que pugui dir en Sinfu …). Quan vam arribar al 111, vam demanar una ampolla de vi i vam començar a redactar el Manifest. Però com no teníem quòrum (la cambrera va dir-li al Doc que a ella no la lièssim), ho vam deixar, i ens vam dedicar a conspirar sobre altres temes. Vam començar parlant de les novies d'en Sinfu, però clar, se'ns va acabar el tema en dos minuts. Després de les d'en Hands, i el mateix. Vam decidir parlar de la pasta que es guanya la dona d'en Long John i de les possibilitats de passar unes vacances al Cabo de Gata amb el seu pare per la patilla. I aquí si que vam trobar una mina. Però com ell, a sobre d'el Madrid, resulta que es pobre i s'ha de guanyar la vida treballant (en Doc encara riu), va haver de tornar a la feina. El vam acompanyar i, en deixar-lo al forat, ens vam anar a beure una birra als 4 Gats. Quan vam veure que només tenien San Miguel i que valia el mateix que una birra de veritat a Ca'n Orlando vam decidir agafar els Catalans i anar a Bellaterra, amb l'excusa de que el Doc tenia el carro aparcat al Campus.
Si, si … el que volia era fer-me anar al departament dient que havia d'imprimir no sé què i va deixar-me sol en aquells passadissos tenebrosos. Quan va veure'm despullat ballant una dança comantxe al voltant d'una foguera on cremaven els "Documents d'Anàlisi Geogràfica", va tornar desesperat i ens vam anar al 1916. Jo vaig veure'm una Paulaner + i ell una Font Vella. Ens va venir a buscar en Pau Nodoyuna i, clar, en Doc amb l'aigua, va quedar d'allo més bé. Després, amb l'excusa de que havia d'anar a buscar na Mar Nodoyuna a l'aeroport, me va voler fer marxar del 1916. Jo no volia: ho veureu quan trobeu la traça de les meves ongles a la barra de marbre del pub (al costat de les traces del martell del germà de l'Orlando que's va capficar amb que no li espatllés el mostrador). En fi, quan me va dir que, o marxàvem o pagava jo la Paulaner, vaig dir-me que me sabria malament que arribés tard a l'aeroport. Vaig marxar plorant i me va deixar tirat a la Meridiana.
Nchst! Aviam quan ho podem repetir, de manera que hi hagi el quorum necessari per redactar el condemnat Manifest del 111
La trobada del GS era, per variar, a la terrassa del Zürich. En Doc i jo ens vam haver de beure ràpidament dues gerres de birra, abans que arribés en Long John (ja sabeu que segueix un tractament amb AA i el respectem perquè ell també és una persona humana, malgrat tot el que pugui dir en Sinfu …). Quan vam arribar al 111, vam demanar una ampolla de vi i vam començar a redactar el Manifest. Però com no teníem quòrum (la cambrera va dir-li al Doc que a ella no la lièssim), ho vam deixar, i ens vam dedicar a conspirar sobre altres temes. Vam començar parlant de les novies d'en Sinfu, però clar, se'ns va acabar el tema en dos minuts. Després de les d'en Hands, i el mateix. Vam decidir parlar de la pasta que es guanya la dona d'en Long John i de les possibilitats de passar unes vacances al Cabo de Gata amb el seu pare per la patilla. I aquí si que vam trobar una mina. Però com ell, a sobre d'el Madrid, resulta que es pobre i s'ha de guanyar la vida treballant (en Doc encara riu), va haver de tornar a la feina. El vam acompanyar i, en deixar-lo al forat, ens vam anar a beure una birra als 4 Gats. Quan vam veure que només tenien San Miguel i que valia el mateix que una birra de veritat a Ca'n Orlando vam decidir agafar els Catalans i anar a Bellaterra, amb l'excusa de que el Doc tenia el carro aparcat al Campus.
Si, si … el que volia era fer-me anar al departament dient que havia d'imprimir no sé què i va deixar-me sol en aquells passadissos tenebrosos. Quan va veure'm despullat ballant una dança comantxe al voltant d'una foguera on cremaven els "Documents d'Anàlisi Geogràfica", va tornar desesperat i ens vam anar al 1916. Jo vaig veure'm una Paulaner + i ell una Font Vella. Ens va venir a buscar en Pau Nodoyuna i, clar, en Doc amb l'aigua, va quedar d'allo més bé. Després, amb l'excusa de que havia d'anar a buscar na Mar Nodoyuna a l'aeroport, me va voler fer marxar del 1916. Jo no volia: ho veureu quan trobeu la traça de les meves ongles a la barra de marbre del pub (al costat de les traces del martell del germà de l'Orlando que's va capficar amb que no li espatllés el mostrador). En fi, quan me va dir que, o marxàvem o pagava jo la Paulaner, vaig dir-me que me sabria malament que arribés tard a l'aeroport. Vaig marxar plorant i me va deixar tirat a la Meridiana.
Nchst! Aviam quan ho podem repetir, de manera que hi hagi el quorum necessari per redactar el condemnat Manifest del 111
21 comentaris:
Per cert, si mireu bé les fotos (zoom), potser arribareu a trobar idees interessants sobre quin pot ser l'origen dels problemes del fenomen migratori al nostre país. Us cedeixo amablement el copyright: feu-ne bon us, companys!
Ah, si! Volia afegir que, si us seguiu mirant les fotos, lo de treballa de geògraf, amb els camells a la foto, és pura coincidència. No aneu ara a pensar coses estranyes, val?
I ja per acabar, per lo de la foto del Teatre Coliseum ... demaneu-li al Doc, que volia que la veiéssiu. A mi va dir-me que, com això de la geografia dona de si el que dona, i sobre les ideologies millor no parlar, que per les tardes treballava de revenda i es treia una pasta pel departament. Jo vaig fer veure com que m'ho creia, però sé que ho fa obligat pel Vito Genovese, el pobre.
però quin cony de manifest és aquest?
Hauré de contactar el servei secret per saber què va passar realment i el perquè d'aquesta trobada...
Res, el 111 és un hotel/spa/restaurant que està al n°111 de La Rambla, on vam anar a dinar, i que té com a particularitat una enoteca amb 111 referències de vins. El Manifest? Res a veure amb l'Estatut de Sau o amb la Declaració dels Kremlins, home. La trobada? Doncs que es va escunçar que corria per BCN i teníem un munt de ganes de trobar-nos. Ara deixa de jugar a fer el Tribulete i manifestat obertament sobre el missatge: treballa de geògraf
Avui fa deu anys que vaig arribar a Cork, així que després de veure la foto del rètol de les il.lústres doctores del grup de recerca en migracions em pregunto si vaig fer bé d'agafar un avió per fer la meva migració personal... és clar que si en Roy no es va enfilar al famunt d'un camell, ves perquè ho havia de fer jo! Ara que jo us proposo venir a veure'm en camell, que tenim herba per donar i vendre i els camells us ho agraïrien...ara que ho penso, els hi podrieu posar de nom als camells els noms de les quatre eminències, osqueiosquei!!!
I tu dius que el pobre Long John havia d'anar a treballar...el que passa és que quan va saber que el Pierre tenia entrades per anar a veure la Pantoja es va inventar una excusa. Jo hauria fet el mateix i en Hands també, que diu que ja en té prou amb els espectacles de la Disney.
I en Toloriu encara té la calculadora robada al despatx o l'hi ha venut al Pierre?
Crec que no has entès lo dels camells, Sinfu. El pòster dels camells és una figura retòrica. Més una al·legoria que una metàfora. Pensa que, en un departament on tot el que fa o es diu ho és en relació amb el Pirineu (i rarament també el Lluçanès), l'imatge de la sol.litud mineral del paisatge, o la presència d'aquells indígenes poden molt bé associar-se a l'idea de "Predicar al desert". Una idea que no és contradictòria amb un missatge més profund, com ara: tu estudia amb nosaltres i, quan acabis, compra't un duro de desert i perde't. No ho sé, és més complexe que complicat. Però ... doctors té l'església. Tu què dius, Doc?
Abans de passar a un altre tema ... Moltes felicitats pel teu 10é aniversari, Sinfu. Per haver anat il·lusionat a un país del que tothom ha marxat a la més mínima oportunitat de fer-ho. Per haver assolit la performance de trobar una anglesa en territori comantxe i viure amb ella. Per haver-te guanyat la vida venent olives en el més atlàntic dels països del continent. I per rebre una subvenció del govern per estudiar l'espanyol ... Sempre havia dit que tenies fusta de heroi, de ser l'home que no coneix els límits de la por- Però des de que estàs a la verda Eire que no has deixat d'impressionar-me. Gràcies, Sinfu, tu ets l'abanderat que'ns mostra el camí de la veritat.
Bé, ara m'has deixat gairebé sense paralules. La teva habilitat per aprofondir en els missatges sibliminars més inaccesibles per a la resta de mortals és francament IMPRESSIONANT. "E se non vero e ben trobatto"(amb perdó dels italians). Ara bé, que vol dir moro amb o sense camell, amb la teva elocubració has fugit d'estudi i no ens has dit com va anar el concert de la Pantoja ni de si et vas emportar la calculadora com el que s'emporta un fòssil d'una pedrera...i ja no goso preguntar-te si és veritat que al Doc a part de posar-lo catxondo la Pantoja també li agraden molt les pel.lícules del Paco Martínez Soria, no?
Home, gràcies per les teves felicitacions, pero com a biògraf meu que ets t'he de recordar que la meva vikinga és escosesa, que també he treballat a dues de les institucions més més importants d'aquesta illa de pirats, The Long Valley, un dels pubs més antics de Cork, i a la llibreria de l'editorial Mercier Press, un referent en el mon editorial irlandès i ara en hores baixes...i la darrera actualització és que faig una classe de comprensió lectora en espanyol a la UCC...no sé però si arribaré tan lluny com el Doc...
Aviam, sobre la calculadora ... Es veu que algú se la va prendre a un consell de departament. I com ara en Don es desplaça per tot arreu amb il Consigliere, doncs és aquest qui li fa els càlculs (Mamma mia!). Bé, parlant de il Consigliere ... crec que ha arribat el moment de parlar clarament i de no deixar lloc als equívocs. Acabo de saber per fonts ben engrassades (si, l'informació m'ha costat 2 euros), que la venda d'entrades per il Consigliere era un acte de solidaritat. En realitat, en Long John treballa com palmero a l'espectacle i li agradaria deixar de treballar quan s'acabi el World Tour.
Home, si lo de que la teva dona és escocesa no volia dir-ho per si se'n assabenten els del Sinn Féin: i es que la majoria dels britànics d'Irlanda del Nord venen del mateix lloc (per cert, no parlarà a sobre Ulster Scots, oi?). Una altra informació que m'ha sorprès que hagis volgut revelar en aquest antro d'ateisme, son les classes de comprensió lectora en espanyol a la UCC. Vull que sàpigues que he trobat que, admetre-ho públicament, ha estat un gest molt valent i honest de la teva part.
Sobre la teva estada al The Long Valley bar dir-te que aquest tipus d'ambient també el pots trobar al pub de l'Orlando. De veritat, Sinfu. Deixa't caure amb en Doc (ell ja és com de la casa) la propera vegada que't deixis caure per SBD. Estic segur que fliparàs papellones de trobar una cosa aixi a Cerdanyola.
Bé, Sinfu. Com veig que t'has quedat sense paraules per lo de l'UCC, al menys que no et quedis sense idees i la propera vegada que baixis et deixes caure pel carrilet de La Tor de Carol a Vilafranca. Pensa que als catalans ens fan meitat de preu. Tenia pensat de dir-li al Doc, però com no és l'alta muntanya, no hi han glaceres, ni tampoc camells ...
Home, la veritat és que em van oferir una plaça però vaig decidir quedar-me a la UCC de Cork. I la dona està totalment integrada...beu igual que els irlandesos quan toca...i del pub de Cerdanyola, doncs no sé, em sembla que les cerveses són més bones aquí eh! ara que si el Doc es paga unes rondes jo vinc i firmo el manifest que calgui.
Oido barra, Doc! Va, que ja tenim quòrum. I que si, que tens raó, que aviam si un dia canviem el Zürich pel 1916 com a lloc de trobada, que ja veureu quin flipe de pub.
Si hi ha tot el quorum li haurem de canviar el nom al manifest?:manifest dels 113 o 114???o millor "Manifest 1916".
Aquí si que has tocat un tema veritablement important. La teva idea subliminal de fotre'ns una nit de birres (l'Orlando que pagui al menys la primera ronda) i de musica irlandesa (no com altres, que només escolten rumbes!) i acabar la nit menjant spaghetti a casa d'en Doc me sembla simplement brillant. Segueix així, Hands.
Publica un comentari a l'entrada