 |
| Mamma mia! |
Des de fa vint anys els premis IG Nobel (entendre ignoble) avaluen les investigacions més excèntriques i inútils del mon acadèmic i altres institucions publiques. Entre els premis laurats pel jurat el 2010, es troba el treball: Microbiological Laboratory Hazard of Bearded Men, realitzat pels doctors Barbeito, Mathews i Taylor del Industrial Health and Safety Office, Fort Detrick, Frederick, Maryland, i publicat per la American Society of Microbiology. Segons aquest estudi, els barbuts que treballen en laboratoris de microbiologia, posen en perill llur família i amics (mare meva! què fan certs barbuts amb els amics? tu no els has dit res oi Sinfu?). I que, malgrat rentar la barba amb aigua i sabó, els pels conserven microorganismes i toxines altament perillosos. Bé, ara no aneu a pensar que no hi ha res més excèntric que aquest estudi. El treball dels doctors Stephens, Atkins, i Kingston, de la Keele University, UK: Swearing as a response to pain, han demostrat científicament que dir paraulotes pot aliviar el dolor dels pacients. En fi, també hi han altres estudis candidats als premis, com els publicats als Documents d'Anàlisi Geogràfica, seleccionada per l'In-RECS (Índice de impacto de las Revistas Españolas de Ciencias Sociales) com a revista científica font en el seu àmbit. Però ja sabeu que jo, en política, no m'hi fico.
7 comentaris:
ho veus que ja t'ho deiem que això de la barba porta problemes? així vas acabar l'any passat amb la grips aquella...
Aquest és un post dedicat al Doc?Ja no per la barba,que ja sabeu que també en porta,sinó pels estranys títols d´aquelles tesis que dirigeix.Creieu que alguna d´elles pot ser candidata als ignobles?
No m'ho prendré com una provocació, tot i que podria... de fet hi he caigut responent, no?
Doncs una mica de "carnassa":
Dins de la meva humil vida acadèmica he dirigit dues tesis i consto com a director d'una tercera, que vaig heretar del Miró quan ell es va jubilar i que ja estava pràcticament acabada. Els títols són:
"Evolució del paisatge de la muntanya mitjana mediterrània. Variacions en la fertilitat del sòl i en l’exportació de nutrients al massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac (Serralada Prelitoral Catalana)" (2002).
"Deu mil anys de geohistòria ambiental al Pirineu Central Català. Aplicacions de tècniques paleogeogràfiques per a l’estudi del territori i el paisatge a la Coma de Burg i a la Vallferrera" (2004).
"Estudi interdisciplinari de l’evolució del límit superior del bosc durant el període holocènic a la zona de Plaus de Boldís-Montarenyo, Pirineu central català. Pedoantracologia, palinologia, carbons sedimentaris i fonts documentals" (2010).
Una breu anàlisi preliminar de la tendència al llarg del temps mostra que, contràriament al que sembla a primer cop d'ull, els títols cada cop són més curts si comptem les paraules (si comptem els caràcters no): 34, 31, 30.
Una segona cosa a observar és que la següent tesi que dirigiré serà(seria) l'any 2020 (però també podria ser el 2028)...
Però, Doc. Només faltaria que només et deixessis caure pel bloc si és per respondre a una provocació! Aviam si ara t'hauré de recordar que ets membre fundador i que tens una responsabilitat vis-à-vis d'aquest public al que tant estimes i al que tant et deus. Això dit, potser que cap de les tres tesis que ens has presentat sigui candidata als IG Nobel ... però crec recordar una conversa recent sobre una que era meritòria del Honoris Causa.
Com és que, parlant de tesis, ningú ha tocat el tema del decret del govern pel tercer cicle i els nous plaços? A tot això, a part poder escollir el color de la pintura dels passadissos (maybe), en què continua essent encara autònoma la nostra vella Uni?
a mi el que em sembla és que hi ha una manca de vocacions brutal. Cada dia hi ha menys monjes i menys geògrafs. Pobre fray doc...ora et labora.
Home, Sinfu. Pel que veig pel patata, estic d'acord amb tu pel que fa a les monges. Ara bé, pel que fa a les vocacions o pel que fa als geògrafs.
Publica un comentari a l'entrada