 |  |
Aprofitant que he estat de vacances aquests dies i, gràcies a la météo, he tingut força temps per llegir, han caigut dos nous llibres de Camilla Läckberg que fan part del préstec de cap d'any dels Rapitenks. El primer llibre que vaig llegir: Isprinsessan (La princesa de gel, 2002) el vaig comentar en aquest blog a mitjans de Gener. Ara es tracta de dir el que m'han semblat Predikanten (Els crits del passat, 2004) i Stenhuggaren (Les filles del fred, 2005). Si l'autora dona les gràcies a l'editora Karin Linge Nordh per passar el llapis vermell i netejar les seves extenses digressions personals (sic!), jo continuo pensant que els pedaços de la vida personal de l'autora no aporten gran cosa a les seves novel.les. A menys que ... hom decideixi, tot simplement, saltar-se aquests capítols i dedicar-se solament a l'argument. I llavors et trobes amb uns llibres de 24 carats. Tots dos llibres m'han encantat i els recomano de debò.
2 comentaris:
Batty,no saps què content em posa compartir la mateixa opinió!
Ara ja només me falta liquidar el de: Empremtes que mai s'esborren. Ja et diré quan l'acabi. I tu, aviam si un dia me'n fas 5 cts sobre que t'has semblat els llibres que't vas endur.
Publica un comentari a l'entrada