Amics del Flint. Vull explicar-vos que, als WC que hi ha al davant del Bar Ordóñez, a la segona porta, enllà on hi ha el tag que diu: Aquí no aprueba ni Dios (Jesucristo: 4,5) tens la possibilitat de ser tele-transportat al futur. El procés a seguir és el següent: repetir Sor Citroën un nombre de vegades igual a 25+el dia del mes+més el nombre de vegades qu'en AF ha repetit el nom de la seva tesi sense que vingui a cuento de res. Si tot se passa correctament, en menys de 1'13", el WC se buida de gent, una llum blanca ho il·lumina tot i sona una veu cavernosa que diu: Luke, I am your father. Immediatament respondre: Spasiba! tot lo fort que's pugui, seure a la tassa del vàter i agafar-se fort a les parets, perquè el viatge és vertiginós. En fi, m'he passat per una historia que anomenen locutori per deixar-vos aquest missatge, i també una explicació de perquè us he deixat amb la taula plena de birres i no us he dit el que anava a fer. En primer lloc, segons el protocol, sinó respectés la clàusula de confidencialitat, me convertiria automàticament en soci de l'Espanyol. I en segon lloc ... francament, què voleu que us digui? De totes maneres no us creuríeu res. Ara mateix, si us digués que en Doc és profe a una Uni de la que no diré el nom, que'n Sinfu s'ha anat a viure amb una anglesa a Irlanda, que'n Hands té quatre filles i treballa com capataç salinero, que'n Rivers es passa la vida corrent per Olot, que jo soc suís, o que en Long John viu a BCN amb la Castanheira ... si, clar, el darrer us costarà menys de creure. I el mon, companys? Del mon millor que no us digui res i us passi uns articles aquí abaix, que us recomano la tira de llegir, i que he tret d'un diari electrònic que es diu La Pagina Definitiva. Jo me'n torno a la meva època, que l'únic que m'ha agradat d'aquesta no acabo de veure massa bé on va. A més, que al bar també hi han en Dele, en Edu, en Batis i en Bou. I tothom està força inspirat avui. Fins d'aquí uns minuts, companys. Fins sempre.
- Andrés Boix Palop: España, Grecia y la crisis financiera. Una revisión a partir de Boomerang, de Michael Lewis (hi ha una part també sobre Irlanda, Sinfu)
- Guillermo López García: La Universidad española y la crisis.
- Andrés Boix Palop: Algunas reflexiones sobre la reforma laboral y el contrato único.
11 comentaris:
M'agrada molt la teva altre afotu....és el teu "alter ego"?
Doncs, no. Es el mateix ego de sempre XDDD
és que el tricorni....
De fet, amb la nova llei, l'empresari et pot despedir per qualsevol motiu!
Home, lo del tricorni té a veure amb el masover de les propietat d'aquell tio que es va morir fa 2012 anys i que va dir allò de: No penséis que he venido a traer paz a la tierra. No he venido a traer paz, sino espada. Sí, he venido a enfrentar al hombre con su padre, a la hija con su madre, a la nuera con su suegra; y enemigos de cada cual serán los que conviven con él. I sobre lo de la reforma laboral i les causes d'acomiadament ... En fi, ja saps el que diu en Doc quan es tracta de gallecs.
Una visió original, però pragmàtica, de la crisi. Albert Sàez: Madrid-Bayern, el que ens passa, d'on he tret aquest extracte: L’eliminatòria de la Champions entre el Bayern i el Madrid ens dóna una clara oportunitat de veure el que ens passa. L’entrada més barata a l’Arena Stadium costarà 40 euros. Al Bernabéu, 70. La més cara costarà a Munic 120 euros, mentre que a Madrid es pagaran a les taquilles oficials fins a 325 euros. Al partit d’anada hi aniran 65.000 espectadors. Al de tornada, 85.000. Les entrades seran un 40 per cent més cares de mitjana a Madrid i l’aforament serà un 20% més gran. El pressupost del Reial Madrid és quatre vegades superior al del Bayern. En canvi, el PIB de Munic és de 117.000 milions d’euros mentre que el de Madrid és de 79.000 milions. A Madrid hi viuen 3,2 milions de persones i a Munic 1,3. Com a conseqüència, la renda per càpita és de 30.000 euros anuals a la capital d’Espanya i de 53.000 euros a la capital de Baviera. No obstant, un madrileny està disposat -i té la possibilitat- de pagar un 1% de la seva renda per anar a la semifinal mentre que el bavarès no gastarà en cap cas més del 0,2% del que guanya cada any. Així que es pot arribar a semifinals de la Champions gastant una quarta part i pagant per les entrades una cinquena part. Aquesta és la diferència. Substancial.
L'article del Periódico no té desperdici...
això del masover tampoc és tan greu, sobre tot si ets una bona persona, i religiós, per que sempre pots demanar a 10 allò que desitges. i si no que li preguntin al Doc!!!
En això tens tota la raó del mon. I sé que si en Doc pogués deixar de perseguir catedràtiques com un sàtiro, ho confirmaria. Pero no ens oblidem tampoc de la defensa de les llibertats individuals a càrrec dels personatges més insospitats.
Interesantíssims artícles,tot i que,en llegir-los,em passa igual que quan li foto un cop d´ull al diari o a les notícies:que em foto d´una mal llet, que més m´estimaria viure en la ignorància.I això que ja podeu imaginar com enfoca la premsa tradicional o la tv,el tema de la crisi,reforma laboral,etc.
En fi,que ja es veu que a la llarga n´hi haurà per a tothom...si això no fot un pet abans.
Batty,has pensat mai en repetir l´operació "Back to the Future" quan vagis a veure al Doc?
Publica un comentari a l'entrada