 |
Béruier Noir és una banda de punk dels 80's, que desconeixia totalment. L'he descobert gràcies a Joni D.(Joni Destruye, germà de Ferran (dep) dels Antidogmatikss, que va penjar un enllaç a facebook). De nou actuals per haver escrit el tema "Mourir a Paris" quan l' atemptat a Charlie Hebdo i haver- lo publicat després dels recents successos del passat 13 de Novembre. Amb altres grans temes com "Vivre Libre ou Mourir" o "La Janeusse Emmerde le Front National", que recorden terriblement la manera de fer de les bandes punk dels 80´s, incloses les d'aquí.
5 comentaris:
I ara que venen les festes, no podem oblidar aquest tema.
Continuant amb les bandes de punk franceses, m'agradaria contribuir amb una que no recordo haver presentat en aquest blog: Les sales majestés [home] [wikipedia]. Temes com Camarade; Pas de repos; Marine, dedicat a Marine Le Pen; Johnny s'en va-t-en-guerre; Champs d'honneur; Je suis fier ... I sobre les premonicions, crec que també val la pena escoltar aquest tema: La Rage (la lletra a la descripció del vídeo)
Per la resta, igual et diu d'escoltar (i riure amb el nom debandes i temes!): Sid et les Vicieux; Komintern Sect; Trotskids; o Les laids crétins des Alpes.
I per acabar, res millor que aquesta vella versió de La Marselleise de Oberkampf
Brutals les Sales majestés
Compte amb els Komintern Sect,doncs en certs cercles se´ls ha titllat de nazis (típic problema de les bandes skins o oi!,que mai acaben de possicionar-se).Potser el tema Barcelone 1936 pot aclarir alguna cosa.
Francament, si les lletres dels temes interpretats per la majoria dels grups rock, punk o punkrock, per no parlar de les de l'electro-pop, country o altres estils, fessin part de la literatura universal, crec que fa temps que se sabria.
Si li dones un cop d'ull a la lletra, crec que podríem estar d'acord en que no ha necessitat més de 3/4h de feina per escriure-la (no me pronunciarà sobre el nombre de birres) i potser un parell d'hores per vestir-la amb el soroll que l'acompanya. Guardant la idea en la interpretació de cridar més fort les poques paraules en espanyol que tothom coneix.
A partir d'aquí, deixo als crítics musicals de les revistes especialitzades fer les seves anàlisis. Si consideren que parlar de Barcelona 1936 (anarquistes) i Viva la muerte (el crit de la Legión) al mateix paràgraf " évoque la guerre d'Espagne du point de vue franquiste", jo diria que la sola cosa que m'evoca és la de la ignorància usual, en aquest cas sobre les dates que han utilitzat. Perquè si li canvies el 6 pel 9 a la data, la interpretació de l'orientació 'politica' del tema canvia radicalment. Ara bé, amb l'enrenou que van organitzar, a qui li interessava aclarir-ho, quan l'objectiu no era altre que el de la provocació adolescent, feta per penya que hom voldria creure que jo no ho és?
Podria afegir què és una llàstima que cap critic musical no s'hagi mirat la lletra de "Les Vauriens" (trad: els que no valen res, abaix i també a l'enllaç precedent) dels Komitern Sect per arribar a la mateixa conclusió.
On a rien foutu au lycée
C’est pas pour ça qu’on est des cretins
Maintenant on est tous au café
Devant un demi à attendre le prochain
En qualsevol cas, tranki. Ni aquest ni cap altre dels grups que surten en aquest post són sants de la meva devoció (cas que mai hagués tingut algun). Hi han temes que me diuen alguna cosa, i d'altres que no. I entre els que me diuen alguna cosa és probable que, d'aquí uns mesos o uns anys, m'exprimeixi el cervell per intentar recordar què era el que'ls vaig trobar en el seu moment.
Me passa el mateix amb els films, les sèries de televisió i amb moltes persones.
Però si, Les Sales majestés són brutals (un de propina: Oui! J'emmerde la société! (la lletra a la descripció del vídeo). Sinó hi ha un cover que també m'agrada escoltar és aquest: Tulaviok: Les anarchistes (reprise de Léo Ferré, les paroles ici, dans le comementaire de VorkiDead)
Publica un comentari a l'entrada