Ni més ni menys que la família Monster de visita a Cork a Ca´l Sinfu.
dimecres, 17 de febrer del 2010
El Geògraf Solitari: precedent (3)
Bé companys, aquí teniu un altre precedent del Geògraf Solitari. Jo, estava fent la mili i no vaig poder sortir a la afotu, però en Samuel Mirows me l'ha fet arribar. No sé que diu que celebràveu, però feu bona cara, sobre tot en Roy fent de palmeru.
dimarts, 16 de febrer del 2010
El Geògraf Solitari: precedent [2]
Companys, que sento molt no haver pogut estar tampoc en aquella ocasió amb vosaltres. I que és amb molt de carinyo i d'emoció que he trobat aquesta imatge d'aquella trobada del Geògraf Solitari el dia que preparàveu el viatge a Galícia. Bé, tampoc és que jo hagi d'excusar-me de res. Que, ara que me'n recordo, sou uns malparits! No us vau dignar ni a invitar-me a anar amb vosaltres. Clar, com en aquella època jo era amic d'en Bou, de l'Orlando, d'en Toni Canals, d'en Joan Francès i d'en .... Pffffff August Algueró. En fi, que d'esquerra a dreta podeu trobar en Doc, en Sinfu, na Esther, en Long John i en Hands amb boina, anunciant el seu futur de neo-rural. Pels bons temps!
dilluns, 15 de febrer del 2010
El Geògraf Solitari: precedent
Sembla ésser que El Geògraf Solitari ja existia "años ha" i que es reunia en determinades ocasions per a,birra en ma,fer-la petar.És obvi que,pel posat, els de les fotos formen part del Geògraf Solitari,i encara diria que nosaltres no fem més que seguir les passes dels nostres avantpassats.
diumenge, 14 de febrer del 2010
Lluïsa i Diego
Liebe Kameraden. Les veines de les que alguna vegada us he parlat (ara no sigueu malparits, que això és un espai public) s'han anat a esquiar i han deixat Diego sota la responsabilitat de Lluïsa, perquè'l tregui a passejar.
Bé, per passejar enteneu bé que arrisqueu a que la fiera vegi un altre gos, surti disparat, esteu al damunt d'una placa de glaç i tal. També anar darrera seu amb la bosseta per recollir una part que ja no és d'ell i que fumeja amb l'aire fred que l'envolta. En fi, que jo vaig apuntar-me per sortir amb ells ahir pel mati i deixar un testimoni gràfic de perquè jo no vull un gos.
Per la petita informació, les imatges han estat agafades al bosc que hi ha prop de casa i que es coneix per aquí com Bois Gentil (no us perdeu la tala per rejovenir el bosc). També veureu l'escola de la cria i el que és una netejada de neu professional. Vinga, apa buenas!
divendres, 12 de febrer del 2010
La Balsa
Ara que parlem del Barça, jo vaig veure a Sabadell (Cap de setmana per cel.lebrar els 80 de la meva mare) fa dues setmanes el partit Sporting-Barça. No vaig poder anar al camp però al bar també es veu prou bé i la gent cantava aquesta cançó, que per cert a mi sempre m'ha agradat. I quan al matí vaig preguntar a quin hora jugava el Barça, un amic em va mirar molt seriós i em va dir: "el Barça no juega nen, maravilla!!!!!!!
dijous, 11 de febrer del 2010
Catalans universals al Camp Nou
Doncs que resulta que little Batty feia 15 anys el 1er de febrer i li vaig demanar què volia com regal. Si pel seu 10é aniversari haviem anat a Paris, aquest cop m'havia demanat d'anar a veure un partit del Barça al Camp Nou. Com coincidia amb la setmana blanca d'aquest any, (que si, Sinfu, la de El Corte Inglés) vam baixar el dia 06 per veure el Barça-Getafe.
Havíem sortit de casa amb 10 cm de neu i un fred que pelava i vam arribar a una BCN on feia una temperatura primaveral. Havia trobat un hotel de 5 estrelles al Passeig de Gràcia on feien una promoció de habitacions a 115 euros en un ambient total design (al lavabo no tenies on deixar el raspall de dents, o el sabó, però el design era per tot arreu). En fi que, malgrat tot el design del mon, vam decidir de sortir a fer un tomb i gaudir del solet que feia.
I, en anar a travessar Passeig de Gràcia / Rda de Sant Pere ... ens trobem amb en Long John !!! Mare meva, més de 20 anys que no ens veiem. En fi, ell tenia pressa (portava un cable elèctric i va dir no sé què de que volia estrangular a no sé qui) i nosaltres no haviem menjat encara (ja era prop de les 13h00 !!!) i ... bé, era el dia d'en Little Batty. Però tranquils, que ja hem quedat per un altre cop.
Una hora després tenia en Sinfu al phone ... Que si ets un cabró, que si quina sort tens, que si tal que si Pasqual ... Semblàvem el cercle d'amistats d'en Eastwood al Gran Torino.
Vam anar d'horeta al Camp Nou. Wow! La d'anys que feia que no anava a veure un partit ... Quina ilu, tios! A més, anar d'hora, veure els entrenaments (la lesió d'en Dani Alves, mecagüen ,,,), la regada de la gespa abans del partit. La penya que va arribant poquet a poquet fins omplir l'estadi (millor entrada de la temporada). I després ... cantar com un desesperat l'himne del Barça amb el karaoke. Saltar amb els gols i, el detall impagable: un arbitre malparit. Ambient total!. Isaac flipava i el seu vocabulari del català i de l'espanyol grollers es va ampliar notablement. Ens ho vam passar total, tios.
Havíem sortit de casa amb 10 cm de neu i un fred que pelava i vam arribar a una BCN on feia una temperatura primaveral. Havia trobat un hotel de 5 estrelles al Passeig de Gràcia on feien una promoció de habitacions a 115 euros en un ambient total design (al lavabo no tenies on deixar el raspall de dents, o el sabó, però el design era per tot arreu). En fi que, malgrat tot el design del mon, vam decidir de sortir a fer un tomb i gaudir del solet que feia.
I, en anar a travessar Passeig de Gràcia / Rda de Sant Pere ... ens trobem amb en Long John !!! Mare meva, més de 20 anys que no ens veiem. En fi, ell tenia pressa (portava un cable elèctric i va dir no sé què de que volia estrangular a no sé qui) i nosaltres no haviem menjat encara (ja era prop de les 13h00 !!!) i ... bé, era el dia d'en Little Batty. Però tranquils, que ja hem quedat per un altre cop.
Una hora després tenia en Sinfu al phone ... Que si ets un cabró, que si quina sort tens, que si tal que si Pasqual ... Semblàvem el cercle d'amistats d'en Eastwood al Gran Torino.
Vam anar d'horeta al Camp Nou. Wow! La d'anys que feia que no anava a veure un partit ... Quina ilu, tios! A més, anar d'hora, veure els entrenaments (la lesió d'en Dani Alves, mecagüen ,,,), la regada de la gespa abans del partit. La penya que va arribant poquet a poquet fins omplir l'estadi (millor entrada de la temporada). I després ... cantar com un desesperat l'himne del Barça amb el karaoke. Saltar amb els gols i, el detall impagable: un arbitre malparit. Ambient total!. Isaac flipava i el seu vocabulari del català i de l'espanyol grollers es va ampliar notablement. Ens ho vam passar total, tios.
Vam passar uns dies més fent tombs per la vila: dilluns i dimarts sota la pluja. Dimecres, un dia maquissim, vam agafar l'avio i ens vam tornar cap a la neu. Aquest mati estàvem a -8°C a la sortida del pàrquing i amb ventisca ...
Nchst! Se'ns ha fet durillo, hem trobat a faltar aquests dies i aquest temps.
Nchst! Se'ns ha fet durillo, hem trobat a faltar aquests dies i aquest temps.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)