Doncs que resulta que little Batty feia 15 anys el 1er de febrer i li vaig demanar què volia com regal. Si pel seu 10é aniversari haviem anat a Paris, aquest cop m'havia demanat d'anar a veure un partit del Barça al Camp Nou. Com coincidia amb la setmana blanca d'aquest any, (que si, Sinfu, la de El Corte Inglés) vam baixar el dia 06 per veure el Barça-Getafe.
Havíem sortit de casa amb 10 cm de neu i un fred que pelava i vam arribar a una BCN on feia una temperatura primaveral. Havia trobat un hotel de 5 estrelles al Passeig de Gràcia on feien una promoció de habitacions a 115 euros en un ambient total design (al lavabo no tenies on deixar el raspall de dents, o el sabó, però el design era per tot arreu). En fi que, malgrat tot el design del mon, vam decidir de sortir a fer un tomb i gaudir del solet que feia.
I, en anar a travessar Passeig de Gràcia / Rda de Sant Pere ... ens trobem amb en Long John !!! Mare meva, més de 20 anys que no ens veiem. En fi, ell tenia pressa (portava un cable elèctric i va dir no sé què de que volia estrangular a no sé qui) i nosaltres no haviem menjat encara (ja era prop de les 13h00 !!!) i ... bé, era el dia d'en Little Batty. Però tranquils, que ja hem quedat per un altre cop.
Una hora després tenia en Sinfu al phone ... Que si ets un cabró, que si quina sort tens, que si tal que si Pasqual ... Semblàvem el cercle d'amistats d'en Eastwood al Gran Torino.
Vam anar d'horeta al Camp Nou. Wow! La d'anys que feia que no anava a veure un partit ... Quina ilu, tios! A més, anar d'hora, veure els entrenaments (la lesió d'en Dani Alves, mecagüen ,,,), la regada de la gespa abans del partit. La penya que va arribant poquet a poquet fins omplir l'estadi (millor entrada de la temporada). I després ... cantar com un desesperat l'himne del Barça amb el karaoke. Saltar amb els gols i, el detall impagable: un arbitre malparit. Ambient total!. Isaac flipava i el seu vocabulari del català i de l'espanyol grollers es va ampliar notablement. Ens ho vam passar total, tios.
Havíem sortit de casa amb 10 cm de neu i un fred que pelava i vam arribar a una BCN on feia una temperatura primaveral. Havia trobat un hotel de 5 estrelles al Passeig de Gràcia on feien una promoció de habitacions a 115 euros en un ambient total design (al lavabo no tenies on deixar el raspall de dents, o el sabó, però el design era per tot arreu). En fi que, malgrat tot el design del mon, vam decidir de sortir a fer un tomb i gaudir del solet que feia.
I, en anar a travessar Passeig de Gràcia / Rda de Sant Pere ... ens trobem amb en Long John !!! Mare meva, més de 20 anys que no ens veiem. En fi, ell tenia pressa (portava un cable elèctric i va dir no sé què de que volia estrangular a no sé qui) i nosaltres no haviem menjat encara (ja era prop de les 13h00 !!!) i ... bé, era el dia d'en Little Batty. Però tranquils, que ja hem quedat per un altre cop.
Una hora després tenia en Sinfu al phone ... Que si ets un cabró, que si quina sort tens, que si tal que si Pasqual ... Semblàvem el cercle d'amistats d'en Eastwood al Gran Torino.
Vam anar d'horeta al Camp Nou. Wow! La d'anys que feia que no anava a veure un partit ... Quina ilu, tios! A més, anar d'hora, veure els entrenaments (la lesió d'en Dani Alves, mecagüen ,,,), la regada de la gespa abans del partit. La penya que va arribant poquet a poquet fins omplir l'estadi (millor entrada de la temporada). I després ... cantar com un desesperat l'himne del Barça amb el karaoke. Saltar amb els gols i, el detall impagable: un arbitre malparit. Ambient total!. Isaac flipava i el seu vocabulari del català i de l'espanyol grollers es va ampliar notablement. Ens ho vam passar total, tios.
Vam passar uns dies més fent tombs per la vila: dilluns i dimarts sota la pluja. Dimecres, un dia maquissim, vam agafar l'avio i ens vam tornar cap a la neu. Aquest mati estàvem a -8°C a la sortida del pàrquing i amb ventisca ...
Nchst! Se'ns ha fet durillo, hem trobat a faltar aquests dies i aquest temps.
Nchst! Se'ns ha fet durillo, hem trobat a faltar aquests dies i aquest temps.
29 comentaris:
Després de felicitar calorosament l'Isaac i la seva mare, que és la veritable protagonista d'aquesta història 15 anys enrera, faig avinent que no m'imagino passar-me tres dies amb el Pau Soriano per Lausanne sense ni tan sols fer un truc a la família Guasch-Cazalla... És veritat que Cerdanyola no és Barcelona i que jo vaig més sovint al Pirineu que a la metròpoli (de fet, l'últim cop va ser per una cita al Zúrich), però per aquest motiu jo hauria estat capaç de deixar-ho tot per quedar amb vosaltres. Fins i tot us hauríem convidat a dinar o a sopar un dia a casa. Per cert, el Pau també era al camp nou aquell dia, us vau trobar? El Pau no me n'ha dit res, però és que el Pau m'explica tan poques coses...
Això de que celebreu "la setmana blanca" té res a veure amb el Royal Mandril? apa que vau triar un dels millor dies per veure el Barça!
Aviam, Pierre. Per raro que't sembli, una part del regal era estar junts. Perquè, sense entrar en detalls, imagina't que truquem per quedar a tothom a qui ens estimem ... I digue'm què hauríem pogut fer d'altre que anar de casa a casa visitant gent. En Pau no el vaig veure, no. A menys qie es fes passar per anglès o holandès ... no, el vaig veure. I sobre el Pirineu, ves a veure d'una fotuda vegada en Manel Pallarès, home!
I tu, Sinfu ... per setmana blanca la que teníem aquest mati a la vila. M'he hagut de ficar dos parells de mitjons i els Long Johns. En vila estàvem a -8.5°C, un vent molt fort i la neu aixecant-se en núvols blancs en plan film "Colmillo Blanco"
Dit el que he dit ... Hem quedat amb en Isaac de repetir l'experiència baixant el dissabte i tornant diumenge. Quan ho fem, prometo contactar la familia Soriano-Prats, ok?
ok, gràcies!
Sobre el Manel Pallarès, per estrany que soni deixa'm di-te dues coses:
la primera i principal és que no estic segur que tingui ganes d'anar-lo a visitar
la segona i parcialment conseqüència de la primera és que les recerques que fem ara són a prop (dues hores caminant) de Boldís Sobirà i tenim el centre d'operacions a Llavorsí (un petit pis llogat per quan anem a fer treball de camp). De Llavorsí a Barruera hi ha una botifarra amb dos colls (Perbes i Viu) estupendUs. La bona notícia (però que no desdiu la primera observació) és que ens han concedit un projecte per extreure testimonis sedimentaris (sí, els famosos obscurs objectes del desig) de l'estany Llebreta, dins del Parc Nacional D'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. I per arribar-hi no hi ha més remei que passar per Barruera...
Definitivament la meva memòria va en retrocés:oblidar-me de l´aniversari d´en Isaac!!!,imperdonable.
Encertadíssim el regal d´aniversari i,tens raó amb lo de l´arbrit malparit,encertadíssim el partit triat.
Només una cosa,quan t´hagis de veure amb en Long John(que,per cert,ens va fallar al Zurich) avisa,que faré una escapadeta.
També pensava jo que,en una pròxima visita al Camp Nou,li pots demanar a Isaac que faci un document gràfic i sonor dels teus càntics de l´himne del Barça.
Pierre, no t'has d'excusar de res. Sino vols que't fassin cap descompte a l'Intersport de Boi, és el teu dret constitucional. A més, tens raó de que èrem nosaltres que estàvem sempre a casa d'ell per veure els partits de furbo a la seva tele i menjar-nos les truites paisanes que'ns cuinava mentre feien el partit. Ara no fiquis aquesta cara, que ja ho sabies. A més, a casa teva no havia ni furbo ni les truites d'en Manel. Només quatre ampolles comptades de Canals & Domingo que sempre intentaves fer beure als convidats. Altra cosa és lo de Barruera: hauries de parlar amb en Sinfu, la dona d'un amic seu és d'allà i l'han invitat un munt de vegades. I ja per acabar, aquest pis de Llavorsí ... parlem-ne. Vull dir que, imaginem que me passés pel cap de desaparèixer, podria amagar-me una temporada fent veure que soc una mena de bidell?
Hands ... Gràcies per l'oferta. De totes maneres, tots tenim els números de phone de tothom per quedar quan puguem. En el cas d'en Long John, dir que treballa a dos passos del centre de la vila i que viu des de fa anys enllà on el Guinardó perd el seu nom per transformar-se en Horta. En multi-lateral o en bi-lateral, què més dona? L'important és veure'ns, ni que sigui de tant en tant.
Qui és aquest amic meu de Barruera?
Per cert Pierre, tens permís per buscar testimonis sedimentaris al meu jardí, així que ja ho saps, quan vulguis...
Noooo Sinfu,de Barruera és la dona d´un amic teu,però jo no el conec,suposo.
L´altre dia va venir un biòleg mallorquí a extreure testimonis sedimentaris d´un estany d´aquests que tenim amb salmorra.El que cercava eren bacteris anaerobis per a esbrinar la quantitat de Potasi que aquests necessitaven per a poder sobreviure en aquest ambient.
Pel que veig això dels testimonis sedimentaris dónen molt de joc...
A mi si que m'agradaria veure en Pierre buscant testimonis sedimentaris al meu jardí. He sortit a fumar-me un pito, li he donat un cop de peu al que me semblava un bony de neu i ... quin mal! Ni neu ni osties. Un glaç més dur que el portland, tios. Fot un fred que m'he fumat el pito a 2'000km/h i he entrat a casa com un coet.
I ara que penso ... El fet que'n Pau vagi a veure els partits del Barça ... vol dir que té un carnet de soci? que coneix algú que té carnets? que coneix un reventa de confiança? Digue'm algo, Pierre. Que potser un dia ens muntem un viatge amb en Sinfu i si tenim bones places als laterals ...
Anem per parts, com diu sempre l'Assumpta quan va a treballar...
Perquè hi hagi testimonis sedimentaris primer hi ha d'haver sediments, d'acord? Em podeu assegurar que als vostres jardins hi ha material sedimentari? En tot cas, primer li toca al Sinfu, que ho ha dit abans i a més a casa del Roy ja hi vam estar i no em vas pas oferir que te'l foradés el jardí, oi que no?
Per cert, sé que el tema està aturat, però traiem els bitllets d'avió o no? Com està la vaga? Jo ja és segur que vinc sol. Israel, heu tret els bitllets? Vosaltres quines dates penseu viatjar? Jo preferiria anar amb vosaltres, no em perdria per res del món un viatge amb avió amb les tres nenes (perquè a l'Alba no la convencerem, oi?)
Al Pau el va convidar una amiga (que no "la" amiga), de manera que per aquest costat no serà fàcil. Si es tracta d'un partit poc interessant jo puc intentar aconseguir un parell de carnets d'un col·lega del departament. Si el partit és interessant hi anirà ell, ofcórs (es diu així, oi Sinfu?). Ja em direu...
Araaaa! i també m'enrecordo de com vaig salvar els canelons amb un cop d'espatlla alehop! i de ballar amb les sandàlies com un expert mentre en Campillo
li explicava a una pava que dormia despullat a l'estiu...
Home Pierre, aquí de sediments dels que van deixar els paletes quan van fer les cases en trobaràs a dojo, el que no sé és si els podràs datar o no.
Per a l´oncle Pierre:doncs no,no em comprat els bitllets i ja vaig posar a un correu que,sentint-ho molt,ho deixarem per a una altra ocasió,que no ens fiem de la vaga de controladors i no sigui cosa que ens enxampi aquests dies.També els bitllets són cada cop més cars,així que "otra vez será".
per a l´oncle sinfu:que collons us passa amb els francessos???primer us foten l´accés als mundials i ara us trenquen la imbatibilitat al rugby...ntsch,coi de gabatxos.
Ahir no vam tenir un bon dia, però encara queden partits...
Companys, que com deia el meu avi: un és del país que li dona feina i pasta per viure. Ara bé, com me sabria mal que us moríssiu d'ignorància XDD, afegir que el que anomeneu "gabatxos" son fonamentalment penya d'Occitània. Que el campionat de França 2009 se'l va endur l'USAP de Perpinyà (no més gabatxos que flamenco és el Barça). I que per palmarès a nivell europeu el primer club és el Stade Toulousain (si, a Tolosa de Llenguadoc, a 400km de BCN). En fi, que si us voleu considerar irlandesos i anar contra els "gabatxos" res a dir, però després no sortiu amb que s'ha de fer país, anuncis de la Damm, i tal i qual ... XDD
Jo com visc i menjo a Irlanda vaig a favor dels boys in green, que a més és l'equip de tota l'illa...
Vaaaaale,i jo per proximitat hauria de ser dels destralers de la Santboiana.
No si, aviam si ens entenem. Les garanties constitucionals us permeten de ser simpatitzants fins del Canoe de Madrid. Altra cosa és que me tracteu els catalans i els occitans de gabatxos.També m'emprenyaria que ells ens tractessin de flamencas, no creieu.
Òsti el Canoe de Madrid,o aquell...Arquitectura,es deia,però no recordo si també eren mesetaris.
Si, tu dissimula, Hands. Que ja saps que el club de rugby més antic al sud de l'Ebre és el del poble de la teva amiga del patata: el Tavernes Rugby Club, de Tavernes de la Valldigna.
Publica un comentari a l'entrada