Sortida amb raquetes de neu amb uns amics a Les Paccots (Fribourg), a 35 km de casa. Gairebé a mig camí de Lausana a Gruyères, per aquells que hagin anat a ficar-se una fondue entre pit i esquena. Doncs res, que'ns ho vam passar super bé: feia un bon dia i la neu estava en pols després de la nevada del dia anterior (ideal per les raquetes). Una nevada que, us deixo evaluar pel 4x4 o el tractor coberts de neu o l'alçada de la neu al parking. En particular s'ho va passar molt bé Lluïsa, que dos dies després se'n va anar a fer una sortida nocturna de raquetes amb la seva amiga Alèxia.
Bé, siguem sincers i diguem que no tot va estar tant bé. La Schneider Weisse que'm vaig demanar al bar estava calenta. Us ho podeu imaginar? Estava calenta! No havia més que deixar-la fora perquè estigués fresqueta i estava calenta. Nchst! En fi, deixant de banda aquest petit detall me va semblar bona de collons després de la caminada.
17 comentaris:
Per l'amor de déu! (i perdoneu l'atac de religiositat) si us plau, que ara mateix algú em porti una schneider weisse! (ben fresqueta, això sí).
Osti, avui ja no podré dormir...
algú em pot explicar què faig malament perquè surti com a Geògraf Solitari i no com a Pierre?
Ets un cas del que la psiquiatria moderna anomena "doble personalitat" ...i para ja de pensar en birres!
La meva pregunta és si a Diego també us el vareu emportar a gaudir de les raquetes i de la Schneider Weisse.
D´això,Batty,que no puc veure les fotos...
Home, Pierre. Que no crec jo que ara sigui qüestió d'explicar aquí com transformar-se en geògraf solitari. Aviam, que t'ho expliqui en Sinfu, que darrerament se'n surt força bé. I sobre la Schneider ... cap problema, home! Aviam quan ens veiem i ens en bevem una, ok?
No, home. No fotis. Que'ms havíem de portar en Diego. I sobre l'altre, prova ara aviam.
Però veu anar a fer esport a la neu o a la recerca de l'schneider perduda?
O sigui, que de moment no hi ha cap ànima caritativa que m'expliqui què faig malament... A veure com surt aquest comentari quan es publiqui, si com a jo o com al mestre de la lògia...
Ostres! he recuperat la meva doble (Assumpta i jo) personalitat!
Felicitats Pierre!!! ara només has d'obrir una ampolla de schneider weisse i a disfrutar.
sí, home, furga la ferida... a prop de casa només trobo Franciskaner (què no està malament, però no arriba al sabor i la textura de la Schneider)
Aaara les he pogut veure:quin goig,tio!!
És el mateix tenir doble personalitat que veure doble per abusar de la franciskaner?.
Siiiii...he dit VEURE doble,i no BEURE el doble.
Aviam, Pierre. No fotis que no trobes la Schneider Weisse a cap lloc, que no m'ho crec. A més, que no pots amagar a la resta de la penya perquè ets tant aficionat a aquesta birra. Que jo sé de bona tinta com va començar la teva historia amb la teva dona. Altrament, estic d'acord amb en Hands de que has de mirar de no beure tantes Franciskaner. Perquè la brasa que'ns has donat amb les fotos del GS no te perdó, home.
Bé, ara en serio. Si de veritat no la trobes, miraré de fer alguna cosa. Que lo de la Moritz amb copes es mereix una resposta, home.
Hands, Sinfu! Que era pel dia que feia i que és un lloc molt maco al costat de casa. Per cert, que Lluïsa se'n va anar dilluns passat a fer pràcticament el mateix itinerari de nit, amb frontals, raquetes i dues golfes que te per amigues XDD. I després se'n van anar al Cafè Tivoli de Châtel-Saint-Denis a cruspir-se una fondue. La vida és dura, companys!
Publica un comentari a l'entrada