No sé quan m'arribarà, però el dia que m'arribi, vull que el meu funeral sigui així. Es la meva voluntat pòstuma i vull que sigui un amic qui l'exerceixi com marmessor (esp. albacea). No me foteu la putada d'un funeral trist, val? Vinga, espero els voluntaris i, si teniu una bona idea, puc mirar de recompensar-la com cal.
Val a dir que aquest no és un post on pretengui incitar a cap dels membres de la tripulació a consumir cervesa Moritz (els que viviu al Principat, of course, per que jo aquí no en puc comprar) ni a fomentar l'alcoholisme (a tots en general), que ja som prou grandets i fa dies que
ens afaitem, ni he cobrat uns calerons per parlar d'ells...però després de llegir aquest article del sempre genial Quim Monzó no he pogut fer un altre cosa. Els de la Moritz si que saben compaginar marketing, llengua, i fer país!
[enviat per Orlando, corresponsal del GS a Cerdanyola]
- “Muchos me preguntan, ¿qué hacen los ancianos cuando se jubilan?” -
- “Bueno, yo tengo la suerte de ser graduado en ingeniería química y una de las cosas que más me gusta hacer es transformar cerveza, vino y otras bebidas alcohólicas en orina”
Com que veig que en Hands va tenir l'honor de rebre una visita tant important després de tant de temps, jo no podia deixar de publicar aquesta fotografia que cal considerar com a històrica, per que a l'imatge podeu veure com en Tulla passa els darrers moments al seu despatx de direcció el darrer 20-m, signant les darreres actes, i paperasses vàries. Aquell dia van escollir al Dept el nou mandamàs, i en Doc i en Tulla van deixar el càrrec i la cadira, tot i que val a dir, el Doc li va deixar les darreres gestions al pobre home i per celebrar la seva llibertat, va portar a un servidor a beure cerveses i a dinar amb un grup de geògrafs als que jo no coneixia de res. (quina vida més dura la d'aquest col.lectiu professional....).
Doncs si companys,al cap de 25 anys (o algún més) em vaig retrobar l´Antoni F. Es veu que li deuria donar un cop d´ull al nostre bloc i va veure quelcom sobre una nevera plena i va pensar: "aquesta és la meva". En fi,va estar una tarda agradable a les Salines recordant coses d´abans i posant-me al dia de com està aquell coi de departament.I aquí us deixo la mostra de que no m´ho he inventat.
Ahir a mitjanit van passar a la tele un film sense pretensions que us recomano de veure : The Cottage. A mig camí entre el suspens i el terror bestials, és un film força divertit. Sé que, en quan veieu que una de les protagonistes és na Jennifer Ellison, alguns pensareu en els films de Russ Meyer (Vixen, SuperVixen, MegaVixen o
UltraVixen). I no és això, no. Es humor negre british del bo. Mes enllà del surrealisme en la línia de Black Sheep ... es tracta més aviat a l'humor de Hot Fuzz o, ja sense cap dubte, el de Shaun of the Dead, però clar, no deixa de ser una opinió molt personal. Sobre el film. Diguem que dos germans, Andy Serkis i Reece Shearsmith (soberbi al film!), volen solucionar els seus problemes econòmics demanant un rescat pel segrest de la filla d'un mafiós: Jennifer Ellison i el seu germanastre, interpretat per Steven O'Donnell. Malgrat un debut més aviat reeixit, el segrest comença a complicar-se perquè, d'una banda, la segrestada és una malparida, els segrestadors son uns cretins i al mafiós és més llest que "los ratones coloraos". Jennifer s'escapa i tots plegats acaben a un mas, habitat per una mena de criatura demoníaca. I el que al principi era era un segrest, es transforma en una surrealista lluita per la supervivència amb sorpresa final. Estrenada al Festival de Sitges del 2008, aquells que no hi vagin cada any, poden trobar una bona informació sobre el film a l'inevitable wikipedia.
I és que en Llourinho ja no sap què fer ni a qui fitxar i ara vol fer-se amb els serveis d'aquest jugador xilè, en part per contrarrestar la probable incorporació al Barça del tal Alexis Sànchez (també xilè, i pel que sembla conegut del Doc) , i en part per augmentar la nòmina de jugadors marrulleros, bruts, violents, porcs, etc, etc, etc....
