Albània

Companys,ja torno a ser per aquí. I és que, afortunada- ment, cap albanès m´ha oferit la seva filla i això que, tot sigui dit, n'hi havia de bones i de millors.Tret d'això, Albània és una barreja absoluta de passat i present, on encara conviuen estructures urbanes totalment caòtiques (menys a Tirana), entre vivendes grises de l´època socialista amb blocs de pisos nous i molts blocs de pisos encara per acabar amb un cert aire d'abandonament. Els paisatges rurals són un xic desoladors, amb aquests blocs a mig fer col.locats al bell mig de camps de conreu i paradetes infinites a peu de carretera,de pagesos oferint els seus comptats productes. Inclús les zones turístiques estan prou deixades (sabeu la impressió que fa entrar a Vlorë -sobre 100.000 habitants- de nit i veure bandes de gossos campant pels carrers on no es veia absolutament a ningú? tot tenia un cert aire d'irrealitat o de ficció). Malgrat tot això és un país que ve d'on ve i que està intentant fer-se un lloc a la Unió Europea (han triat mala època,però), amb un creixement lent, potser excessivament lent, però insistent. Continua essent un lloc on la major part de les matèries primeres encara les han d'importar i això es nota, ja no en els blocs de pisos, sinó també en les carreteres i autovies, les quals estan fetes a trams.També dir-vos que ens vam moure en uns cercles una mica especials que recordaven molt al llibre aquell que en Batty va tenir a be deixar-me, i que es deia "Muerte con Pingüino". No entraré en més detalls. En fi, un lloc que si no vas per qüestions de feina, per a anar de vacances t´ho has de pensar.

disgenesia i idiocràcia

L'home primitiu vivia en un medi hostil caracteritzat per una alta probabilitat d'extinció, fet que es traduïa en una rigorosa selecció natural que promovia la supervivència dels més forts i dels més intel.ligents dels individus de l'espècie. Amb el desenvolupament de diferents tecnologies, en lloc d'adaptar-se biològicament al medi, l'home va adaptar el medi a les seves necessitats. El resultat va ser una distensió de la selecció natural i un augment de la variabilitat genètica ja que, molts genotips inviables en temps primitius, van passar a tenir tenir possibilitats de supervivència i de reproducció: per exemple, miops, diabètics i madridistes, haurien tingut molt poques probabilitats de supervivència fa 50.000 anys. El terme de dysgenics (esp. disgenesia) està doncs lligat a l'augment de la freqüència fenotípica de les anomalies de l'evolució. Aquest és justament el tema del film Idiocracy de Mike Judge. Segurament la realització i el script del film siguin millorables, però l'historia que li dona suport és impagable.

GS ha trobat els Albertos

Després d'un infatigable treball d'investigació i de recerca als pitjors antros i garitos del país, la redacció del GS va  rebre un sobre anònim i confidencial, enviat des de Girona.  El sobre en qüestió contenia una lletra on se'ns proposava que, a canvi de dues velles edicions del Strahler i cinc copies d'El model de Potencial de Població: Cercle Únic i Cercle Doble (es veu que encara s'explica a les millors universitats!), se'ns donaria el nom d'un confident que'ns podria informar d'on es trobaven els Albertos. Vam trobar les publicacions al garatge d'un gitano de Gràcia, que'ns va demanar a canvi el telèfon d'en Bou per fer-li les ungles: coses de negocis.

Com no el teníem, li vam donar el d'en Sauri afegint que'n Bou havia tingut un accident de moto i que ja no era el mateix. Vam entregar el material i ens van donar el nom del confident, que'ns va passar les coordenades professionals d'en Javi i d'en Paco. Jo els he enviat un email. Ara falta saber quan se'l llegiran i com reaccionaran. Bé, el cami està traçat: no trigaran en caure.

amici miei, atto secondo: la via crucis

Itinerari per la Cerdanyola modernista

Enviat per en Orlando, amb exigència de publicació i amenaça de prohibició de tornar a beure una birra al 1916 cas de no fer-ho. Doncs això que, en el quadre de les Jornades Europees de Patrimoni 2011, el Museu d'Art de Cerdanyola organitza un Itinerari per la Cerdanyola modernista al centre i el barri de baix. L'itinerari és gratuït i té una durada de dues hores que s'acabaran en una trompa de germanor al 1916, que oferirà gratuïtament als participants totes les birres que siguin capaços de beure's. La trobada serà el diumenge 25.09.2011 a les 12h00 al Museu d'Art de Cerdanyola a Can Domènech. A fi de fer la comanda dels barrils de birra necessaris, cal una inscripció prèvia al telèfon 93 591 4130 o al correu electrònic mac@cerdanyola.cat

schweizer bauernkalender : l'edició 2012

En resposta a les nombroses demandes dels membres de la Tripulació del Flint, adreçades de manera confidencial, us informo que l'edició 2012 del  Schweizer Bauernkalender ja està disponible. Seguint la tradició, l'edició d'aquest any del calendari dels pagesos suïssos, es presenta en un format pràctic que us permet d'anotar les dates que no s'han d'oblidar: les reunions plenàries del Departament o l'aniversari de la vostra sogra, per exemple. Aquest aspecte pràctic es combina al·legòricament amb imatges artístiques que ens recorden la duresa de la vida pagesa: per exemple, a la foto del costat, Kathrin ens recorda la duresa de fer la bogada a ma, amb aigua freda, i amb un mínim de roba d'abric. El que no l'impedeix d'oferir un somriure que deixa entreveure clarament que, malgrat tot, els pagesos suïssos, també poden ser feliços quan no estan manifestant-se davant del Palau Federal, abocant tractors de fems, en demanda d'ajudes federals.

Un cap de setmana amb en Quim Monzó

Jo, que voleu que us digui, passo sovint per les pàgines de La Vanguardia per llegir els seus articles diaris, és com un ritual, com veure els ninots del Ferreres al Periòdico, o al Forges al País.... Ara, que passar el cap de setmana amb ell, no sé...però si em dóna una mica del whisky que té a casa potser m'ho penso...

albanesos universals ...

L'inesperat viatge d'en Hands al país dels bunkers d'Enver Hoxsa, ens dona l'oportunitat de buscar en els arxius dels albanesos universals. Força és de constatar que, més enllà dels retrats que hom pot trobar a totes les comissaries europees, la llista no és massa llarga. Aturem-nos però en els Belushi. Recordem els films genials d'en John Belushi, que va morir a Sunset Boulevard a causa d'una intoxicació causada per un còctel de cocaïna i heroïna que li va preparar la seva companya (us tinc dit que no us refieu de les dones!). Paradoxes de la vida, va ser en John qui va ajudar Carrie Fisher a deixar la cocaïna. Carrie Fisher? Si, home, la Princess Leia, de la saga Star Wars que, en una entrevista amb publicació australiana, va confessar que durant el rodatge de l'Imperi Contra-ataca anava completament petada de cocaïna. D'en James Belushi, destacar el seu patriotisme, que el va portar el 2009 a demanar la nacionalitat albanesa ... aprofitant que s'havia convertit en l'imatge de la tercera companyia de telefonia mobil del pais: Eagle Mobile.

Si, ja sé que esteu pensant en un altre personatge. Però l'Albano Carrisi (que així es diu el tio), és italià. I el seu nom només respon a una iniciativa simpàtica del seu pare, que havia combatut sota les ordres de Mussolini a Albània, durant la Segona Guerra Mundial.

una altra de lipdubs ....

No, aviam si ens entenem. Es que, amb la que estan organitzant els espanyols altre cop amb l'historia de la llengua, m'he dit que valdria la pena que algú li passi al Perro Jota aquest Lipdub i d'altres que, en circumstàncies normals ... en fi, ja m'enteneu. Penso en el de l'independència a Vic, o en el de la Garrotxa. Però sobretot, en els que es van fer en el quadre de la campanya: Mallorca m'agrada!  Per exemple, aquest d'Ariany, o aquest de Sineu. Per no parlar de la cara que se li quedaria al Corpinyox amb aquest de Felanitx , pel tema escollit i per les banderes que surten a la fi del tema!  Que estic orgullós de haver viscut al carrer que porta el nom d'aquest poble, collons!  I també que aviam si hi vaig un dia.  I ja per acabar, un detall per en Hands!  I com no, un vídeo irlandès d'una qualitat raríssima dedicat al Sinfu. 

benvinguts al nou GS

Res, que m'estava avorrint a la yeshiva, mentre ens passaven una tarda de clàssics del Pentateuc. I m'he dit: ja que ets rabee i totes aquestes histories te les coneixes de memòria, perquè no fas veure que fas una altra cosa i actualitzes una mica el look del GS, que ja fa temps que vas dir que ho havies de fer i no has fet res!  Ja veieu el resultat. A favor, diria que és més fàcil de llegir (ja me direu si en totes les pantalles). En contra, hi han coses que han suportat malament la novetat: per exemple l'antiga foto de presentació del blog o el widget de Catalunya Ràdio. També us proposo de donar un cop d'ull als enllaços i a una nova pestanya anomenada caixa d'eines, on aniré ficant programillus gratuïts (per l'us personal!)  recomanats pels sistemes operatius Windows (I'm sorry, Sinfu!). Ja me direu que us sembla, companys!