Companys,ja torno a ser per aquí. I és que, afortunada- ment, cap albanès m´ha oferit la seva filla i això que, tot sigui dit, n'hi havia de bones i de millors.Tret d'això, Albània és una barreja absoluta de passat i present, on encara conviuen estructures urbanes totalment caòtiques (menys a Tirana), entre vivendes grises de l´època socialista amb blocs de pisos nous i molts blocs de pisos encara per acabar amb un cert aire d'abandonament. Els paisatges rurals són un xic desoladors, amb aquests blocs a mig fer col.locats al bell mig de camps de conreu i paradetes infinites a peu de carretera,de pagesos oferint els seus comptats productes. Inclús les zones turístiques estan prou deixades (sabeu la impressió que fa entrar a Vlorë -sobre 100.000 habitants- de nit i veure bandes de gossos campant pels carrers on no es veia absolutament a ningú? tot tenia un cert aire d'irrealitat o de ficció). Malgrat tot això és un país que ve d'on ve i que està intentant fer-se un lloc a la Unió Europea (han triat mala època,però), amb un creixement lent, potser excessivament lent, però insistent. Continua essent un lloc on la major part de les matèries primeres encara les han d'importar i això es nota, ja no en els blocs de pisos, sinó també en les carreteres i autovies, les quals estan fetes a trams.També dir-vos que ens vam moure en uns cercles una mica especials que recordaven molt al llibre aquell que en Batty va tenir a be deixar-me, i que es deia "Muerte con Pingüino". No entraré en més detalls. En fi, un lloc que si no vas per qüestions de feina, per a anar de vacances t´ho has de pensar.
dimarts, 27 de setembre del 2011
Albània
Companys,ja torno a ser per aquí. I és que, afortunada- ment, cap albanès m´ha oferit la seva filla i això que, tot sigui dit, n'hi havia de bones i de millors.Tret d'això, Albània és una barreja absoluta de passat i present, on encara conviuen estructures urbanes totalment caòtiques (menys a Tirana), entre vivendes grises de l´època socialista amb blocs de pisos nous i molts blocs de pisos encara per acabar amb un cert aire d'abandonament. Els paisatges rurals són un xic desoladors, amb aquests blocs a mig fer col.locats al bell mig de camps de conreu i paradetes infinites a peu de carretera,de pagesos oferint els seus comptats productes. Inclús les zones turístiques estan prou deixades (sabeu la impressió que fa entrar a Vlorë -sobre 100.000 habitants- de nit i veure bandes de gossos campant pels carrers on no es veia absolutament a ningú? tot tenia un cert aire d'irrealitat o de ficció). Malgrat tot això és un país que ve d'on ve i que està intentant fer-se un lloc a la Unió Europea (han triat mala època,però), amb un creixement lent, potser excessivament lent, però insistent. Continua essent un lloc on la major part de les matèries primeres encara les han d'importar i això es nota, ja no en els blocs de pisos, sinó també en les carreteres i autovies, les quals estan fetes a trams.També dir-vos que ens vam moure en uns cercles una mica especials que recordaven molt al llibre aquell que en Batty va tenir a be deixar-me, i que es deia "Muerte con Pingüino". No entraré en més detalls. En fi, un lloc que si no vas per qüestions de feina, per a anar de vacances t´ho has de pensar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
La fotografia correspon a la casa on vivia el dictador i la vaig fer des del balcó d´una casa on vam dormir...imagineus on erem.
Home, Hands. Que'ns tenies preocupats. Cap comentari sobre el resultat de les recerques del 19.09.2011 d'en Rabbi David Small i la Laguna e Nartës, ni tampoc sobre els albanesos universals?
I de la cervesa, tens alguna cosa a dir-nos? i del menjar? de la vida nocturna no et pregunto res, ja m'imagino els gossos de tota mena pul.lulant pels carrers....
Per desgràcia,l´Albanès amb el que anavem fa una pila d´anys que viu a Benicàssim i es dedica a aquella activitat tant vaga de import-export,o sigui que carrega contenidors amb productes d´aquí i els ennvia a Albània.I com que és una persona que a més a més de pisos,supermercats,obres en construcció i salines també té bars,em va tocar fotre una San Miguel per què el tio no em va voler donar una Tirana de cap de les maneres.Ja té collons la cosa,anar a Albània a foter-te una San Miguel.
Per cert,impossible anar al nostre aire doncs ja de primeres ens va adjudicar companyia (i no de la que penseu,que us conec bandarres).
El menjar,doncs mediterrani(of course),amb molta influència italiana i,menys,grega.I si la cervesa ens va tocar fotre una San Miguel Selecta,el vi va ser un Torres Gran CoronasEn fi...
Oooops!Batty ja hauràs comprovat que no vaig fer escala a Ginebra.La vaig tornar a fer a Roma.I sobre les recerques d´en Rabbi David Small,molt encertades i exactes.Obviament no vaig anar a fer de comercial,sinó a veure que els passava amb el sòl dels cristal.litzadors per què no podien treure la sal en condicions.La qüestió era que tenien els sòls totalment d´argila i que abans la sal es treia de forma manual amb un exèrcit de paios amb pales.En intentar modernitzar-ho han introduït recolectores i tractors i,només amb el pes,se´ls fot una pasta de sal i argila,que no hi ha deu que ho pugui netejar.Han de canviar,doncs,el mètode de cullita amb màquines amb orugues i cintes transportadores.Vaja rotllo us he fotut,eh?
No, home. De rollo res, que és super interessant. Llàstima de la San Miguel i del Gran Corona, una possibilitat que tenies de tastar coses que no coneixies i mira ... Ara bé, que no t'oferissin Raki per veure, no m'ho acabo de creure. En fi, m'imagino que'l paio ho va fer tot amb la seva millor intenció. Sobre la companyia ... home, jo no sé que t'imagines tu que jo m'imaginava ... Pel que me va explicar l'albanesa, jo pensava més aviat amb tios gegants amb cara de pocs amics, possiblement armats i vigilant en totes direccions. Sobre els carros, no tinc cap dubte, el millor de les exportacions de Can BMW, oi? Es l'equivalent per ells de les Mercedes amb els gitanos. Els albanesos i kosovars que corren per aquí no condueixen res d'altre, fins i tot si han de passar tres anys a règim de patates per pagar-s'ho!
Respecte als carros:Mercedes a dojo,i sobre la manera de conduïr dir-vos que allò és igual que un western:l´estalvi en senyals de tràfic és important i a les poques que hi ha tampoc els hi foten cas.Com a anècdota:anavem per un tram d´autovia (sense cap tipus de ratlla que indiqués on eren les cunetes i si es podia adelantar o no)i el paio que conduïa anava sense cinturó de seguretat i marcant un número de mobil mentre es posava les ulleres.Total,que passem pel costat de la polizia que tenia un cotxe aturat,i al xofer nostre no se li acudeix res mes que tocar el claxon i saludar-los.El millor del cas:els policies li van tornar la salutació.
Doncs els dels BMW's deuen ser els Kosovars. Bé, també és el carro preferit dels portuguesos. La diferència és que, aquests darrers, els compren als concessionaris. Altre cosa és que me sap greu no haver-te vist a Ginebra (Nchst! merda de canvi d'escala)i que me moro de ganes que continuïs amb el relat. Per exemple, hi erets el divendres? Era festa? Vas tenir en algun moment el sentiment d'estar en un país musulmà?
A mi em sembla que això de que et donessin San Miguel és per que l'albanès que et feia de guia va veure la foto del Zurich....
Ja podria ser, ja. A més, que jo recordo que, quan està al poble, també se la demana.
No vaig estar en Divendres i tampoc em va donar la sensació d´ésser en un país musulmà.Això sí,el nostra albanès favorit estava molt orgullós de ser ateu i abominava de la religió...a saber quin càrrec tenia durant el règim anterior.
Sobre la birra,és cert que bec San Miguel,però també Moritz,Estrella,Voll-Damm i Coronita.
No si ... El Sinfu entre el Sinfu que està orgullos de beure Blue Moon, i tu ara amb la Coronita, aviam si ara acabaré jo bevent Eve. I a sobre, ningú ha fet el més mínim comentari sobre el gran esdeveniment del dia, la fi de la Oktoberfest. Nchst!
Publica un comentari a l'entrada