dimecres, 7 de setembre del 2011

Barcelona, posa't guapa (i democràtica!)

Una de les coses que més adoro de Brussel·les és l'humor belga aplicat a un dels símbols de la ciutat: el Manneken-pis i les seves representacions més insospitades. Per exemple, jo guardo amb molt de carinyo un mug (una tassa, vaja) amb l'imatge d'un rapper pixant segons l'estil d'en Manneken. I sobre la ciutat i els seus símbols ... a qualsevol botiga podreu trobar exemples hilarants de l'auto-derisió belga. Malauradament, aquest sentit de l'humor i el concepte de la llibertat d'expressió manquen cruelment a  les autoritats de la nostra vila. Dommage!

4 comentaris:

sinfu ha dit...

De xaperos no en manquen a BCN...però de sentit de l'humor...i ja se sap, la gent autoritària no és massa partidària de la conya marinera... per cert, aquests dies estic llegint articles de diaris i revistes de 1934. "El Be Negre" era canyero....si voleu fer una ullada
http://mdc2.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/benegre

Salut!

Roy Batty ha dit...

Ni sentit de l'humor ni, sobretot, de la llibertat d'expressió. Bé, i tampoc cap ma esquerra. Perquè jo crec que aquestes coses es poden solucionar prenent una birra (o un cafè, segons) i arreglar-ho de manera amical. Sobre El Be Negre prometo mirar-me'l, que tinc ganes de llegir-me Cròniques de Nits de Barcelona i Gàngsters de Barcelona, la sèrie d'articles d'en Josep Maria Planes en què denunciava les connexions de la FAI i l'anarquisme català amb el pistolerisme i la delinqüència comuna ... i que li van costar la vida quan un escamot de la FAI se'l va carregar a l'Arrabassada.

sinfu ha dit...

Val la pena llegir aquestes cròniques si tens temps. Jo encara no he pogut però pel que he llegit el paio era un crack! Per cert, a "L'Arca" hi ha un munt de publicacions. Et passaré també quan pugui una pàgina del menestereo de curtura on pots trobar, entre d'altres, "La Revista Blanca" de Federico Urales...ara mateix la busco
http://www.bne.es/es/Catalogos/HemerotecaDigital/index.html

Roy Batty ha dit...

La Revista Blanca ... que es va convertir després en Tierra y Libertad, l'òrgan de la FAI. I el seu director, Joan Montseny (aka Federico Urales) que, amb na Teresa Manyé (aka Soledad Gustavo), van tenir na Federica Montseny.