una noticia esperançadora ...

Si, companys, finalment hem trobat una solució que dona dues respostes a una sola sola qüestió. D'una banda perquè, vist el cas que li feu al calendari Google quan us arriba un avis d'aniversari d'algun membre de la tripulació (o família), la direcció creativa de Kremlins & Co. va decidir contactar el director de cinema eròtic Conrad Son per trobar un format de calendari més adequat a l'objectiu buscat. D'altra banda, perquè la solució identificada donarà, sense cap mena de dubte, un impuls brutal a l'afició castellera i als valors immutables de la cultura de la Catalunya Nova. En fi, si voleu saber-ne més, dir que ahir es va presentar el Calendari Bandarra 2012, amb una coneguda castellera a la portada. Un show amb piscolabis, ambient festiu i molts nous membres (parlem de noves persones inscrites, és clar). Si voleu saber-ne més i  veure imatges de castells i casteller@s com mai abans els heu vist, podeu anar al Ara o a la pàgina dels Castellers del Poble Sec (també coneguts com de Poble Sex) o també al Picasa. Si voleu veure alguna cosa més convencional, tot i que ... I si us demaneu què tinc jo amb Poble Sec ... Res, molts bons records als baretos i altres locals dels carrers de Blai i Tapioles farà ja una eternitat.

una noticia molt trista ...

El cap del Servei Social de Lausanne informava al gratuït 20 Minuts, a la seva edició del divendres 11 de Novembre, que hi ha un gran nombre de Grecs, però també d'Espanyols, Portuguesos i Tunisians que, vinguts per buscar feina a la regió, s'apropen a les nostres estructures d'acollida buscant un llit on dormir (...) Els espanyols son el contingent més important. El seu nombre inquieta el Consol i l'Ambaixador Espanyols. El president del Consell dels Residents Espanyols, Francisco Ruiz, en va parlar recentment a Ginebra: Rebem moltes demandes d'ajuda per trobar una feina o un lloc on dormir. Casos extrems, tant pel que fa als llicenciats, com pel que fa als obrers. Però el Consol no té eines per ajudar-los, i alguns Espanyols dormen dins els seus cotxes als carrer de Lausanne (amb l'organització que hi havia quan va venir el Papa per acollir tothom a Madrid, Nchst!). Just perquè us feu una idea de les temperatures d'avui, us deixo veure el sticker al damunt. No sé, companys. Tornem a estar on estàvem. Amb la diferència que no m'imagino ni en Mikimoto, ni als de Españoles en el mundo passant a interviuar la penya que passa les nits als carros. Per cert, algu se'n recorda d'aquell imbècil que va dir que en 2010 vamos a superar ligeramente a Alemania en renta per cápita; les vamos a coger.  Si, era en Zapatero ... mentre Alemanya anava pagant el trenets i els dèficits espanyols ... i ara passen pels insolidaris de la pel.lícula.

tres anuncis de Carlsberg ...

20'000 visites, companys !!!

Una data per recordar! Avui, 11/11/2011, el GS ha acumulat 20'000 visites. Salutacions a tots aquells amics i seguidors que ho han fet possible. Una abraçada molt forta a tots i fins aviat.

la noticia del dia ...

Amb un sentit de l'humor que es fa sovint rar en el mon bancari, un estudi del BBVA alerta del perill que l'economia espanyola entri en recessió. El comitè de redacció del GS, presidit pel redactor en cap Tribulete, no pot sinó saludar l'audàcia de la noticia del Servei d'estudis del BBVA. En efecte, quins mitjans de recerca quantitativa no haurà utilitzat la banca per arribar a aquesta conclusió, fent abstracció d'altres dades més banals com ara el 30% d'atur a Andalusia o un País Valencià que ha reeixit a superar la tassa d'atur d'Extremadura.

Wanted : Dead or Alive ...

Algú sap on s'amaga en Hands? Hi ha qui diu que es va muntar un business a Albània, però jo sincerament no m'ho crec (i no solament perquè no li donin res d'altre que San Miguel). Hi ha qui diu que li fa cosa per no penjar les fotos de les darreres vacances que s'ha pegat enllà on no es pot dir. Però tampoc m'ho puc creure, perquè a mi si que me les ha enviat, mireu sinó la foto que il·lustra el cartell d'aquest post. Les males llengües diuen que s'ha fet amic d'uns gallecs que se l'estimen tant que li porten regals cada nit a la platja del Trabucador. Però jo tampoc m'ho crec, perquè després de la visita de Don Vito estic segur que aquest ja li va dir que no fes conyes amb la competència. Llavors, on s'amaga? Aviam si, després de tant jugar, al final l'hi han tocat els siegos. En fi que, com després del crèdit que li va fer a en Bou, ja no li ve d'aquí, en Sinfu ofereix una recompensa a tot aquell que'ns pugui informar d'on s'amaga en Hands.

Europe according to ...

Russia

Turkey

Greeks

Italy

France

Germany

Britain

USA

quin país d'ateus ...

No m'estranya que'l senyor de blanc que viu a Roma i els del PP estiguin empipats amb vosaltres. La primera imatge és d'un bar de L'Escala: el Tot Cristu

Diuen que es menja bé i que té bona musica. Nosaltres no ho vam poder comprovar perquè ja estava xapat per vacances. Nchst! El segon correspon a un altre bar curiós: el Blue Demon Bar, al carrer de l'església (manda huevos!) de Platja d'Aro. Diuen que la gràcia del local son els combats de catch en viu i els cambrers que es dediquen a fer el seu show vestits (és un eufemisme!) de lluitadors de catch mexicans quan et serveixen. També estava xapat per vacances. Nchst!. En fi, que si mai aneu a un lloc o un altre durant la temporada i us deixeu caure, tingueu l'amabilitat d'informar-me de què us han semblat.

reparació d'ordinadors per telepatia!

Realitzeu que Mamadou és mundialment conegut al seu barri !

trobades interestel·lars ...

Aviam, no me feu massa cas, perquè tot això es va dir mentre en Long John demanava al cambrer una altra ampolla de vi després de haver-nos acabat la segona. Doncs que resulta que Esther va pujar a l'ascensor de l'empresa i, quan la porta es tancava, un tio va fotre la mà per tornar-la a obrir i, quan va entrar i el va veure, ella es va témer el pitjor: l'escena era més o menys calcada a aquesta. Esther, que no les tenia totes, li va dir: Quin casc més bonic que porta. Va ser llavors quan ell se'l va treure i va dir-li: Tu ets l'Esther, oi? La castanheira do Tenes. Soc l'Eduard. I el casc és un regal d'en Sinfu. Llavors van estar parlant una estona i ell va explicar-li que tenia una empresa de missatgers. Però que havien hagut algunes diferències sindicals amb el personal i els va dir que fotessin el camp, i ara ell era l'únic treballador de l'empresa i anava tirant amb un crèdit que li havia fet en Sinfu. Es van donar els números de telèfon i es van acomiadar. Poc temps després, alguna cosa va passar amb aquell número malèfic que el mòbil d'Esther es va morir de sobte i ja no va tornar a funcionar mai més. El grup de risc bacteriològic del GS ha adquirit als Encants tot el material necessari per obrir el telèfon d'Esther, treure-li la carta SIM i mirar de trobar el numero de mòbil d'en Bou. Tot està preparat i ara només falta que Esther se'n recordi d'on va deixar el fotut telèfon.