Aviam, no me feu massa cas, perquè tot això es va dir mentre en Long John demanava al cambrer una altra ampolla de vi després de haver-nos acabat la segona. Doncs que resulta que Esther va pujar a l'ascensor de l'empresa i, quan la porta es tancava, un tio va fotre la mà per tornar-la a obrir i, quan va entrar i el va veure, ella es va témer el pitjor: l'escena era més o menys calcada a aquesta. Esther, que no les tenia totes, li va dir: Quin casc més bonic que porta. Va ser llavors quan ell se'l va treure i va dir-li: Tu ets l'Esther, oi? La castanheira do Tenes. Soc l'Eduard. I el casc és un regal d'en Sinfu. Llavors van estar parlant una estona i ell va explicar-li que tenia una empresa de missatgers. Però que havien hagut algunes diferències sindicals amb el personal i els va dir que fotessin el camp, i ara ell era l'únic treballador de l'empresa i anava tirant amb un crèdit que li havia fet en Sinfu. Es van donar els números de telèfon i es van acomiadar. Poc temps després, alguna cosa va passar amb aquell número malèfic que el mòbil d'Esther es va morir de sobte i ja no va tornar a funcionar mai més. El grup de risc bacteriològic del GS ha adquirit als Encants tot el material necessari per obrir el telèfon d'Esther, treure-li la carta SIM i mirar de trobar el numero de mòbil d'en Bou. Tot està preparat i ara només falta que Esther se'n recordi d'on va deixar el fotut telèfon.
3 comentaris:
Sí, més o menys el relat de l'Esther va ser aquest, jo en dono fe...
però, això quin any va passar?
i sobretot, quan sabrem res del nostre amic?
Si, més o menys ... tu estaves igual que jo, no dissimulis ara. I sobre quan sabrem res d'ell, demana-li a Esther on va deixar el phone. Clar, com viuen en una mena de palau, doncs deu ser difícil de trobar les coses quan es perden. Ara bé, quan sapiguem on s'amaga, tu no els passis l'adreça a aquells amics teus de Ciudad Juárez, val?
Publica un comentari a l'entrada