El mon occidental es pot enfonsar, però Hugh Johnson, per un preu raonable de CHF 120 (rebaixa per grups de mes de 10 persones), ofereix a l'Ecole Hôtelière de Lausanne una conferencia exclusiva sobre: Le futur du vin en Occident. La conferencia serà seguida per un aperitiu convivial on es podrà dialogar amb altres participants i, naturalment, amb en Hugh Johnson. Un equip del GS, que ha fet el necessari (no entrem en detalls, ok?) per procurar-se unes invitacions, té com missió d'emborratxar-lo amb unes quantes ampolles de RRR, obtenir una recomanació per fer de la tripulació del Flint membres honoraris de la Cambridge University Wine and Food Society i fer-li llegir uns quants paràgrafs de La Conquête du Pain (1888), de Piotr Kropotkin. Es que sinó, un dia acabarem escoltant d'un aquests rucs aquella cita de les Confessions de Jean-Jacques Rousseau, publicades el 1778: « je me rappelai le pis-aller d’une grande princesse à qui l’on disait que les paysans n’avaient pas de pain, et qui répondit: Qu’ils mangent de la brioche. » (Livre sixième : 1736)
18 comentaris:
Doncs si tot se'n va a la merda potser que ens guardis una entrada ...
hi haurà brioche?
Home, vull pensar que, per 120 CHF, tindran la decència de servir canapès com 10 mana i de sentir-se per damunt de la xusma que no sap apreciar aquests plaers.
Ja tens raó, ja. A la xusma li donaran choped i embotit de Cabeza de Jabalí....jo vull una entrada de 120CHF please!
Em pregunto si les ampolles de RRR te les faciliten al Hogar Español,o les tens de reserva a la cava per si mai et ve una visita de la tripulació.Clar que si no en trobes encara et queden les alternatives de Don Mendo o Don Simón
Home, Hands. Es que, per més que he buscat, no he trobat mai el vi que bevíem en aquell restaurant de Cerdanyola on, no importava el que beguessis (un got o una ampolla) sorties igual de marejat (per cert quins records el tema dels Siniestro). I tu, Sinfu, si vols una entrada, demana-li a en Long John, que és el que ho porta.
Home,tinc entès que en Long John és un home molt ben possicionat
Bé, tothom fa el que pot i amb qui pot.
Això em sóna com una dita del tren d'Olot: surt quan vol i arriba quan pot...
Per cert, 100 anys del Tren d'Olot (va desaparèixer el 1969). El govern (el Paquito) deia que no era rendible.
Tens raó, Rivers. Però els que van venir després, moltes histories sobre la mobilitat, sostensibilitat i transport public, però no van fer res per ressuscitar-lo, oi?
No van fer res Roy!!! El 1963 sortia ja una declaració d'intencions i el 1969...tururut!!! Després ja varen venir els ecologistes...darrerament (fa uns 3 anys) s'ha inaugurat el tunel de Bracons, que uneix l'Anoia amb la Garrotxa (Vic - Olot), hi ha una MEGAPONT que atrevessa la Vall d'en Bas...un impacte visual de collons!!! Progrés, diuen. La veritat és que ara, en 20 minuts arribes a Vic i en 1h 30' a Barna.
No si, en carreteres, es gasten el que s'hagin de gastar (o tot el que rebin dels alemanys per altres coses). No sé si has vist l'autopista que se superposarà a l'existent entre BCN i Sabadell. Però en la xarxa de transport public (naturalment, no parlo d'aeroports, ni de TGV's) ... Potser també és que estic molt malament acostumat, ves a saber!
Voldria saber que en pensa en Konstantin Sakaldieff(com a expert en Transport que és)d´això del tren d´Olot.Ara que,ja sabia jo que tot allò de l´Autopista Terrassa-manresa no podia ser bo.
Ep, Rivers! No serà canalla que hagi passat per les teves mans que hagi fet aquest vídeo, oi?
Ets un "crack" Roy!!!! En conec alguns!!! Quina gràcia!!! Són de l'Institut on estava abans!!! Per on passen les bicis hi vaig jo a córrer!!!
Me va fer gràcia de trobar-ho i vaig pensar en tu, mira. Quin efecte t'ha fet? Com ja fa més de tres anys que van penjar el vídeo, segur que ja estan fets uns homes i unes dones que pa què, oi? No sé si ho sents així però, d'alguna manera, en una part més o menys petita, tu has contribuït a fer d'ells el que han esdevingut. Ho penses de tant en tant quan te'ls creues pel carrer?
Si que ho penso!!! Una petita engruna!!! A més a més, són molt agraïts!!! És una de les parts de la meva feina que més valoro i més content em fa estar!!!
El que jo deia. Menys mal que encara queden bons mestres. No canviïs, Rivers.
Publica un comentari a l'entrada