sobre les vocacions universitàries ...

EPF Lausanne - Rolex Center

Després de haver viscut a la UAB l'abandonament de la lluita de classes i el seu reemplaçament per la lluita de places (aquesta darrera, de vegades molt més violenta que la primera), aquest mati he llegit una noticia que no deixarà de sorprendre a més d'un. Segons el 20 Minutes de Lausanne, citant una publicació de l'Office fédéral des statistiques (OFS), la penúria de professors suïssos farà que l'any vinent el 50% dels professors a les universitats del país siguin estrangers (les escoles politècniques superen ja de llarg aquesta proporció). La penya que sembla ignorar com funciona la cosa a d'altres països acusa un sistema en el que, abans d'esdevenir professor d'universitat, s'ha de començar abans com professor ajudant. Amb el greuge (!!!) que hi ha facultats on les places de professor que no s'alliberen solament que cada 5 a 10 anys !!!  Jo estic més d'acord amb Dieter Imboden, president del Conseil national de la recherche du Fonds national suisse (FNS), que diu que el problema es que molt pocs estudiants segueixen la carrera universitària car, des de que tenen el diploma en mà, troben feina i prefereixen fer llur carrera professional en el sector privat, molt més lucratiu. Personalment, recordo que quan vaig arribar al servei de l'empresa on treballo, tenia com companys dos doctors en Física, un en Matemàtiques, dos doctors en Electricitat, dos en Economia i, és clar, tres en Informàtica ... La resta? solament eren Diplomats d'Escola Universitària (boníssims !!!) i un bitxo rar de geògraf amb un màster d'informàtica que s'havia deixat caure de no se sap on. Prop de vint anys després, els estic reconegut a tots aquells companys per tot el que me van fer aprendre durant les pauses del cafè i per la santa paciència que van tenir amb mi. Altres temps, un altre mon, una altra vida.