el presidente tiene un plan

El govern té un pla per sortir de la crisi i, segons els nostres amics de El Mundo, Ana Botella el va donar ahir a conèixer: La alcaldesa de Madrid, Ana Botella, ha pedido a San Isidro, patrón de la capital, "trabajo para todos los españoles" y que Dios "ilumine" a los que tienen responsabilidad de Gobierno, "porque los tiempos que corren son difíciles". Es tracta d'una decisió audaciosa i valenta que complementa altres decisions precedents i que respon amb claredat d'idees a les demandes dels socis europeus.

Lluitar, Crear ... Construir !!!

Lleida, Maig del 2010

Carlos Fabra versus Barack Obama

La premsa internacional va difondre fa uns dies el posicionament d'en Barack Hussein Obama sobre els matrimonis homosexuals. La pàgina en espanyol de la BBC afegia, en paraules del president dels USA: Quan pensem en la nostra fe, el que es troba a l'arrel del nostre pensament no és solament Crist sacrificant-se en el nostre nom, sinó també una regla d'or: tractar els altres de la mateixa manera que'ns agradaria ser tractats nosaltres. Aquestes declaracions d'en Obama contrasten fortament amb les que va fer en Fabra uns dies abans. Segons Levante - El Mercantil Valenciano, en Carlos Fabra, l'home amb més sort del mon (li ha tocat la loteria 9 cops en 10 anys!) en un dinar amb Julio Ariza, president del grup Intereconomía, va dir que: Los gays en Castelló votan al PP porque son los dueños de los ´puticlubs´ y nosotros, los mejores clientes.

Xavi Castillo & Co.: Veriueu-ho

Els somnis del rei, la conferencia episcopal, per l'actor valencià Xavi Castillo i el seu canal Veriueu-ho a VilaWeb. No us el perdeu!

Josep M. de Sagarra: l’impúdic Fra Rupert

Montserrat Carulla diu un dels poemes satírics més populars de Josep Maria de Sagarra, dedicat a l’impúdic Fra Rupert. A VilaWeb TV

Camilla Läckberg (III)

Aprofitant les anades i tornades a l'hospital, he aprofitat per llegir el darrer dels llibres de Camilla Läckberg que fan part del préstec de cap d'any dels Rapitenks: Empremtes que mai s'esborren. M'ha agradat molt i molt. En primer lloc l'argument, que gira al voltant de la II Guerra Mundial als països escandinaus (si en voleu saber més mireu l'enllaç). La trama dels crims i com estan lligats m'ha semblat simplement genial. També, des d'un punt de vista contemporani i fun, l'historia al voltant del comissari xenòfob, la inspectora llatina que acaba sent lesbiana i la seva mare que dona cursos de salsa i de la que el tio acaba enamorant-se. Per no parlar del gos, del que comença ocupant-se de mala gana, i que acaba donant un sentit a la seva vida. També per la fi del marujeo de la protagonista, encara que l'autora sembla veure's obligada a passar-se'l al seu company (no hi ha guarderies a Fjällbacka?), potser per explicar com els països del nord han superat els seus problemes demogràfics gràcies als permisos parentals. En resum, que us recomano la lectura d'aquest llibre i que agraeixo un cop més als Rapitenks l'oportunitat que m'han donat de llegir-lo.

Rien ne va plus ... la Bankia Ghana

Kameraden! El plaç de la presentació de la declaració de renda ha començat el 3 de maig i s'acabarà el 2 de juliol. A fi que no us agafi una crisi cardíaca o que un cop d'estrès us faci pujar el sucre i esdevingueu diabètics de per vida, m'agradaria donar-vos un consell. Ara que ja sabeu on trobarà el govern espanyol la pasta per nacionalitzar Bankia (aquest eufemisme que amaga al darrera els noms de les Caixes del PP) us demano de tot cor que no llegiu aquests dos articles: Bankia o la tormenta perfecta i Las trampas de Rato y la pésima gestión del Gobierno en Bankia ponen a España al borde del abismo. Espera, el què? ... Ah! Que perquè he ficat una foto d'en Florentino? Es que, si us ho dic (i mira que la cosa és vella!), i penseu per un moment pel què haureu de pagar, segur que us puja el sucre. En fi, jo no us dic res. I qui, malgrat l'advertència, ho vulgui saber, que punxi aquí.

The hardest job of the world

..

Being a Mum is the hardest job in the world. But it's also the best.  Una serie d'anuncis de Procter & Gamble pel dia de la mare d'una rara sensibilitat: me sembla que a casa us passen aquest altre, no? Si mai us interessa, el tema del vídeo és Divenire, de Ludovico Einaudi

Kojon Prieto y los Huajolotes

..

Dedicat al gran incondicional de les ranxeres que és en Hands, un vídeo dels memorables Kojon Prieto y los Huajolotes dels que un mexicà ha dit: Chinguen a su madre pinches cabrones, hijos de la verga, jajajaja Ésta rola está con toda su madre!!! Omitiendo el acento y el acordeón un poco desafinado, podrían compararse con  cualquier conjunto del norte de México (soy de Monterrey).

Ja ho heu entès, Kojón Prieto y los Huajolotes va ser un grup pamplonès dels 90's amb un estil anomenat Naparmex. Aquest estil es caracteritzava per barrejat lletres socialment més o menys compromeses, però amb una alta dosi de humor, amb la musica mexicana. A més de Kojon Prieto y los Huajolotes i de l'etapa mariachi d'en Hands amb Los Pinches de Jalisco, podem trobar altres grups com Los Zopilotes Txirriaos o Los Impekables (amb una versió impagable de Capri c'est fini). I bé, si no us agraden les copies, sempre podeu donar-li un cop d'ull a l'original i els narcocorridos del Grupo Exterminador (també coneguts com Hermanos Corona)

Ahir va fer vint anys ...

Doncs si, després de l'aniversari de divendres passat (felicitats també per tu, Pau!), ahir va fer vint anys que vaig començar el meu primer dia de treball en aquest país. Per variar, com a casa nostra no tenia cap opció de futur professional digne d'aquest nom, vaig enganxar l'oportunitat que'm va donar en Jaume Gallifa per venir a treballar aquí i fer un stage d'un any … I encara hi soc ! Recordo que vaig arribar amb un francès aproximatiu, que completava amb un anglès encara més aproximatiu. Però vaig caure en una empresa on tothom venia de tot arreu, també els Suïssos. I, pixant sang quan s'havia de pixar, vaig clavar les ungles i vaig acabar el meu procés d'integració esdevenint ciutadà d'aquest país al que tanto quiero y al que tanto debo. Vint anys és molt de temps, collons!. Una vida!  Dos fills, quatre apartaments … però solament un cotxe i dues teles! L'esperit protestant del consum en estat pur: si això no és integració ... Naturalment, me quedo amb els meus fills, no fotem ara! En fi, pensava en totes aquestes coses quan anava ahir pel mati a la feina. Perquè ahir era dia feiner al meu cantó, tal i com ho va ser aquell 1er de Maig del 1992. Ah! la foto ... és al davant del Kuntsmuseum de Basel dissabte passat, un regal d'aniversari que no m'esperava gens ni mica.