eleccions al parlament: la clau belga?

Si, ja ho sé. Es un moment històric. Ens juguem el futur i tal ... Però, seria molt demanar d'incloure una touche d'humour a l'imatge de les campanyes electorals belgues? Vull dir que, amb totes les bajanades que ens haurem d'escoltar, una mica d'humor seria benvinguda. A més que acabo de llegir que l'humor va de conya per la libido, i tothom sap que, malgrat el que diguin els capellans, un poble ben servit, és un poble feliç. Res doncs, que recomano al PSC que vagi a veure els seus coreligionaris belgues, i a veure si els expliquen com omplir les llacunes ideològiques amb una bona dosi d'humor. Per contra, a ICV els recomanaria de seguir com exemple l'anunci d'una cadena de supermercats suïssa, que presenta un missatge adreçat a un public plurilingüe, simpatitzant dels neo rurals urbans. Clar que, cert sector ecologista, potser seria partidari d'un altre anunci més orientat al consum de productes km 0 d'una altra cadena de supermercats suïssa. En fi, no son més que algunes idees per vitaminar la futura campanya electoral.

la cimera independentista en clau cinematogràfica

El fracàs de la cimera independentista (ERC, SI, DC i Rcat) que va tenir lloc el passat dijous 4 d'octubre, no ha estat sinó la preparació d'el remake d'un film memorable de Monty Python: Life of Brian (1979) i un trailer d'una sèrie de films de terror que serà presentada a Sitges, com ens avançaven en primícia els col.legues del Bé Negre. Més enllà de l'aparent incapacitat dels participants per ficar-se d'acord sobre alguna cosa en un moment històric pel país, el resultat de la cimera s'ha de veure doncs en clau de solidaritat amb un sector en crisi. De totes maneres, segons va manifestar off-the-record a l'enviat d'el GS un dels participants: Tota aquesta moguda d'el Dret a decidir ens ha agafat per sorpresa. I l'únic mitjà que tenim per sortir als diaris, és organitzar shows com el de dijous passat, fer-li el llit al PP, a Unió i als seus satèl·lits i anestesiar el moviment per què res canvii i nosaltres seguim sent la referència de l'independentisme català. I es que, quin serà el nostre espai polític el dia que Catalunya sigui independent?

Vall de Benasc

Després de cinc mesos vivint a l´illa, la veritat és que teníem unes ganes bojes de perdre de vista l´aigua salada i aquest paisatge tant pla.(si, ja sé que més d´un de vosaltres desitjaria just el contrari i el que voldria és perdre de vista la neu, la pluja o les muntanyes). De fet teníem programada la sortida al Pirineu Aragonès tot just quan va acabar la collita de la sal, però en posar-se ma mare patxutxa, ho varem haver de cancel·lar. Així que aquest passat cap de setmana, per fi vam gaudir de les muntanyes ... i prou, per què fotia una calor de collons amb mínimes de 12ºC i màximes de 23ºC. Però be,ja vam canviar de paisatge que és del que es tractava i,a més a més com que som una colla de depredadors (i la xurumbelada està prou entrenada), ens vam dedicar a la caça del bolet que,tot sigui dit,ens va anar prou be malgrat que el bosc també allà és sec. Això si, només recordar la remor del Ésera, en passar sota el pont, ja em fa venir ganes de tornar-hi.

Collita excepcional

Aquest any la producció de sal ha estat realment excepcional amb 116.000 Tones cristal.litzades. La veritat és que ha estat una Primavera amb molt poques precipitacions i això ens ha permès mantenir la cristal.lització des del mes de Març de forma ininterrompuda. Modèstia a part, la gestió del moviment de les aigües també té quelcom a veure, però és un aspecte que mai es diu cada cop que la collita de la sal surt a la tv o a la premsa. És allò de que quan la producció és molt bona és per què a fet molt bon temps, i quan és dolenta és per que no ho hem fet be. En fi, ja veieu que mentre a en Batty se li desfan els glaciars, aquí és fa sal de valent. Potser deu ser l´únic lloc on el canvi climàtic ens beneficia? (i ara més que mai que,de moment i creuem els dits,la crisi l´anem capejant).

Tarraco Arena 2012: la 'Champions' dels castells

Hi ha dies tristos en que et sents molt lluny de casa ... Avui és un d'ells. M'hauria agradat tant estar a Tarragona i viure en directe l'ambientasso del concurs de castells d'enguany ... Què hi farem! Després de estar tota la setmana mirant els vídeos de promo de les diferents colles al youtube, al finat m'he decidit per entrar el de Els Nens de Vendrell que podeu veure aquí al damunt. TV3 produirà el senyal televisiu i retransmetrà el directe per la xarxa i, aquesta nit, després de l'especial Barça-Madrid (per TV3 lo primer és lo primer), un resum del concurs que espero que no espatlli massa en Tomàs Molina.

Si voleu seguir la classificació en directe, punxeu aquest enllaç.  I si teniu problemes per descodificar el llenguatge dels castells, el periodico publica una guia amb els punts de cada tipus de castell. I just pel record d'aquelles magnifiques imatges, potser seria una bona idea torna a visitar el post dels enxanetes. I per aquells que seguiu interessats en veure més vídeos de les noies de Poble Sec, dir que no he trobat cap promo a youtube pel concurs 2012, però si un vídeo en plan conya que van preparar pel retorn de vacances.

Té solució el desgast d'una parella?

Una lectura recomanada per aquest diumenge. Es tracta d'un article de Cristina Sen, publicat a La Vanguardia amb el títol: ¿Se puede solucionar el desgaste en una relación?. Prenent com punt de sortida la difusió a les sales espanyoles de Hope Springs (interpretada per Meryl Streep i Tommy Lee Jones), l'article es desenvolupa sobre les opinions de tres psicòlogues al voltant de les causes de la ruptura (ja no riem mai junts!) i del punt limit on el retorn és encara possible. Segueix en els comentaris ...

Feliç aniversari, Esther !!!

No ha estat gens fàcil, però amb l'ajuda del teu company hem pogut convèncer uns dels teus clients per gravar aquest tema pel dia del teu aniversari. Esperem que el dia sigui tant especial com tu ho ets i que el teu maromo i la nena estiguin a l'alçada de les circumstàncies. En Doc i jo hem fet tot el que hem pogut per deixar-nos invitar a un dels millors restaurants de BCN, però degut als seus problemes d'agenda sento comunicar-te que ho haurem de deixar per més tard. Pel Sinfu no et preocupis, que ell amb unes escopinyes i un vermut tradicional ja està content. I en Hands ... Algú te idea d'on s'amaga en Hands?

Una nova etapa d'el Geògraf Solitari ...

El Geògraf Solitari té un munt d'amics

El Geògraf Solitari inicia avui una nova etapa. Després de quatre anys de publicar, dins del marc legal constitucional, tot el que se'ns ha passat pel cap, i d'arreplegar més de 40'000 visitants d'arreu del mon, volem invitar amics i simpatitzants a que deixeu els vostres comentaris a les entrades d'aquest bloc: en el ben entès que tingueu alguna cosa a dir i les ganes de fer-ho, clar. Necessitareu un compte gmail per deixar els vostres comentaris: però no us preocupeu, no és gens difícil. I si necessiteu ajuda, no teniu més que demanar-la.

Caldrà trencar el Statu Quo

Diu la Cospedal, aquella dels tuits "Cospedal, tu culo huele mal" que "El statu quo sólo pueden modificarlo todos los españoles". Un corresponsal de GS ha preguntat als Status Quo, i ja veieu la resposta, com qui diu, que fem els que ens surti de l'ànima!

aquest cop si: tothom ha entès el missatge ...