Ja sé que és un tema vell. Però com quan parlo amb la penya del govern, sembla com si aquest hagi desembarcat amb la darrera visita extraterrestre. M'agradaria recordar que son on son perquè algú (una inmensa majoria) els va votar. Crec que no està de més de recordar-ho.
dimarts, 28 d’agost del 2012
dissabte, 25 d’agost del 2012
sobre el Gulf Stream i les glaciacions ...
Historia d'un article prescindible
Avui he llegit un article a l'edició electrònica de El País que ha despertat el meu interès. L'article està signat per Rafael Méndez i porta com a títol: Fundido a negro en el Ártico. Una mica a l'imatge dels debats pseudo-científics que es van muntar a les Espanyes sobre l'efecte beneficiós de l'energia nuclear, aquest individu torna a donar la brasa (ja havia publicat el mateix a un dominical del mes de juny) amb les bondats dels efectes del canvi climàtic: la mayor facilidad para transitar rutas marítimas, acceso a nuevos yacimientos de petróleo y gas (...) encara que també parla de disputa por las fronteras (...)
Què s'amaga darrera de l'article?
A un blog acollit per Periodista Digital, publicació dirigida per un antic fundador de El Mundo, ex d'Ana Rosa Quintana, i conegut tertuliano d'Intereconomia, tracten de corruptes a Méndez i a El País basant-se en un article de rebelion.org -embolica que fa fort!- que no he sabut trobat al net: ¿Qué empresas españolas ya se están beneficiando del asunto? Iberdrola, que ha comprado 1.600 millones de metros cúbicos de gas al año de la planta de Snohvit y ACS que fabricó en Cádiz la parte principal de la regasificadora de Hammerfest. Para colmo se nos informa que el Rey en su reciente visita a Noruega “trató sobre la importancia del gas...
Si, però més seriosament ...
Ja fa temps que la ciència ha descobert una relació entre el Global Warming, els seus efectes sobre el Gulf Stream i, paradoxalment, l'impacte dels canvis en aquest darrer donant lloc a periodes glaciars. Aquest impacte està lligat a la circulació termohalina i a l'efecte que tindrà, sobre el Gulf Stream, una baixa de la salinitat de l'aigua del mar de l'Àrtic per causa de la fusió dels gels dels glaciars i de la banquisa: aquesta baixa de salinitat, per l'aument del volum d'aigua dolça ha estat ja constatada pels satèlits de la Agència Espacial Europea (ESA).
D'una manera més divulgativa ...
L'asseguradora Allianz sap quins son els canvis en el Gulf Stream i quin el seu impacte en Europa. Aquí ja no es parla ni de ciència ni d'ideologia. Aquí, sense dir-ho, s'està parlant de sumes brutals de diners en joc.
Un documental de Nicolas Koutsikas: The Gulf Stream & the Next Ice Age també ho explica força bé (us recomano veure'l). Ara bé, quedeu-vos amb l'essencial (sobretot les infografies). I deixeu de banda tots els recursos dramàtics, més propis d'una obra d'en Velikovsky que d'una emissió divulgativa destinada a la tele. Aquest documental va ser emés també per TVE al seu espai Documentos TV. Si voleu veure aquesta emissió en espanyol, solament he trobat en obert una copia que ha penjat a youtube una mena de "Amics de les catàstrofes del 2012".
Vull insistir sobre el fet de que ningú està anunciant cap fi del mon. Per exemple, una part de la preocupació i la recerca sobre els efectes del Gulf Stream sobre les glaciacions va estar desencadenada per un estudi britànic del National Oceanography Centre, publicat al Geophysical Research Letters, del que la BBC va fer una emissió. Aquesta recerca demostrava que la velocitat del Gulf Stream s'estava reduint perillosament:, hi han hagut canvis, però encara no es pot provar que hi hagi una tendència sense retorn: encara estem a temps d'aturar el procés!
No sabem cert què passarà al futur. Pel que fa al present ...
No se sap quan, ni com passarà, però el que és segur és que, si no és fa res, acabarà passant. I llavors, ho sento Méndez, és probable que l'obertura de la ruta del Nordoest no hagi estat més que una anècdota temporal. I que el producte dels eventuals jaciments de hidrocarburs que s'hagin pogut explotar a l'Artic s'hagi de consumir de sobres per poder subsistir en un clima molt i molt hostil. Malgrat tot, hi ha gent que viu a Sibèria i al nord del Québec: vull insistir en que no estem parlant de cap fi del mon.
Pel que fa al futur immediat, s'apropa una nova crisi alimentària a causa de la sequera que han patit aquest estiu els USA (principal productor de cereals del planeta) i els seus efectes sobre la producció de blat de moro i de soja, que son la base de l'alimentació de la ramaderia. La baixa de les exportacions i la substitució per altres cereals ocasionaran una puja per tot arreu dels productes alimentaris en sis o vuit mesos. Aquesta pujada es pot veure ja a l'index de preus de la FAO. En principi, no estem parlant tampoc de res que no hagi passat abans: encara estem per sota dels preus de l'Agost del 2011.
I llavors, què hem de fer?
En primer lloc, saber què està passant i perquè. Deixar-nos de romanços sobre el calendari maia, atacs extraterrestres o conspiracions internacionals i fer cadascú el que estigui a la seva ma per no arribar a aquest punt. I si no es fa res, recordar que la Terra té encara mecanismes per corregir totes les animalades que li hem fet i ficar-nos al lloc que ens correspon. En Sinfu i jo, si vivim per veure-ho, tenim més numeros que vosaltres per passar-ho pitjor. Tots plegats ens haurem de preparar per un viure en un entorn que serà cada cop més diferent de com el coneixíem. Preparar-nos doncs per passar estius molt més xafogosos, hiverns més freds i episodis pluvials més violents (a Suïssa tenim ja un bon aperitiu). Més o menys el que, des de sempre, han viscut al nord d'Amèrica, i ningú s'ha queixat als Déus per això.
Avui he llegit un article a l'edició electrònica de El País que ha despertat el meu interès. L'article està signat per Rafael Méndez i porta com a títol: Fundido a negro en el Ártico. Una mica a l'imatge dels debats pseudo-científics que es van muntar a les Espanyes sobre l'efecte beneficiós de l'energia nuclear, aquest individu torna a donar la brasa (ja havia publicat el mateix a un dominical del mes de juny) amb les bondats dels efectes del canvi climàtic: la mayor facilidad para transitar rutas marítimas, acceso a nuevos yacimientos de petróleo y gas (...) encara que també parla de disputa por las fronteras (...)
Què s'amaga darrera de l'article?
A un blog acollit per Periodista Digital, publicació dirigida per un antic fundador de El Mundo, ex d'Ana Rosa Quintana, i conegut tertuliano d'Intereconomia, tracten de corruptes a Méndez i a El País basant-se en un article de rebelion.org -embolica que fa fort!- que no he sabut trobat al net: ¿Qué empresas españolas ya se están beneficiando del asunto? Iberdrola, que ha comprado 1.600 millones de metros cúbicos de gas al año de la planta de Snohvit y ACS que fabricó en Cádiz la parte principal de la regasificadora de Hammerfest. Para colmo se nos informa que el Rey en su reciente visita a Noruega “trató sobre la importancia del gas...
Si, però més seriosament ...
Ja fa temps que la ciència ha descobert una relació entre el Global Warming, els seus efectes sobre el Gulf Stream i, paradoxalment, l'impacte dels canvis en aquest darrer donant lloc a periodes glaciars. Aquest impacte està lligat a la circulació termohalina i a l'efecte que tindrà, sobre el Gulf Stream, una baixa de la salinitat de l'aigua del mar de l'Àrtic per causa de la fusió dels gels dels glaciars i de la banquisa: aquesta baixa de salinitat, per l'aument del volum d'aigua dolça ha estat ja constatada pels satèlits de la Agència Espacial Europea (ESA).
D'una manera més divulgativa ...
L'asseguradora Allianz sap quins son els canvis en el Gulf Stream i quin el seu impacte en Europa. Aquí ja no es parla ni de ciència ni d'ideologia. Aquí, sense dir-ho, s'està parlant de sumes brutals de diners en joc.
Un documental de Nicolas Koutsikas: The Gulf Stream & the Next Ice Age també ho explica força bé (us recomano veure'l). Ara bé, quedeu-vos amb l'essencial (sobretot les infografies). I deixeu de banda tots els recursos dramàtics, més propis d'una obra d'en Velikovsky que d'una emissió divulgativa destinada a la tele. Aquest documental va ser emés també per TVE al seu espai Documentos TV. Si voleu veure aquesta emissió en espanyol, solament he trobat en obert una copia que ha penjat a youtube una mena de "Amics de les catàstrofes del 2012".
Vull insistir sobre el fet de que ningú està anunciant cap fi del mon. Per exemple, una part de la preocupació i la recerca sobre els efectes del Gulf Stream sobre les glaciacions va estar desencadenada per un estudi britànic del National Oceanography Centre, publicat al Geophysical Research Letters, del que la BBC va fer una emissió. Aquesta recerca demostrava que la velocitat del Gulf Stream s'estava reduint perillosament:, hi han hagut canvis, però encara no es pot provar que hi hagi una tendència sense retorn: encara estem a temps d'aturar el procés!
No sabem cert què passarà al futur. Pel que fa al present ...
No se sap quan, ni com passarà, però el que és segur és que, si no és fa res, acabarà passant. I llavors, ho sento Méndez, és probable que l'obertura de la ruta del Nordoest no hagi estat més que una anècdota temporal. I que el producte dels eventuals jaciments de hidrocarburs que s'hagin pogut explotar a l'Artic s'hagi de consumir de sobres per poder subsistir en un clima molt i molt hostil. Malgrat tot, hi ha gent que viu a Sibèria i al nord del Québec: vull insistir en que no estem parlant de cap fi del mon.
Pel que fa al futur immediat, s'apropa una nova crisi alimentària a causa de la sequera que han patit aquest estiu els USA (principal productor de cereals del planeta) i els seus efectes sobre la producció de blat de moro i de soja, que son la base de l'alimentació de la ramaderia. La baixa de les exportacions i la substitució per altres cereals ocasionaran una puja per tot arreu dels productes alimentaris en sis o vuit mesos. Aquesta pujada es pot veure ja a l'index de preus de la FAO. En principi, no estem parlant tampoc de res que no hagi passat abans: encara estem per sota dels preus de l'Agost del 2011.
I llavors, què hem de fer?
En primer lloc, saber què està passant i perquè. Deixar-nos de romanços sobre el calendari maia, atacs extraterrestres o conspiracions internacionals i fer cadascú el que estigui a la seva ma per no arribar a aquest punt. I si no es fa res, recordar que la Terra té encara mecanismes per corregir totes les animalades que li hem fet i ficar-nos al lloc que ens correspon. En Sinfu i jo, si vivim per veure-ho, tenim més numeros que vosaltres per passar-ho pitjor. Tots plegats ens haurem de preparar per un viure en un entorn que serà cada cop més diferent de com el coneixíem. Preparar-nos doncs per passar estius molt més xafogosos, hiverns més freds i episodis pluvials més violents (a Suïssa tenim ja un bon aperitiu). Més o menys el que, des de sempre, han viscut al nord d'Amèrica, i ningú s'ha queixat als Déus per això.
divendres, 24 d’agost del 2012
Canal 33 - Madrid: m'agrada!
Canal 33 de Madrid, una altra cadena que van estar a punt de carregar-se. Però, en cap cas, no és tracta d'una cadena més. Els seus continguts me semblen molt i molt interessant. I se'ls hi ha de reconèixer que els tenen ben posats, per emitir des d'on ho fan: tot i que és un canal força seguit i la seva pàgina a internet força visitada, trobareu pocs comentaris a les noticies (la por de la penya?), Altrament, bé que en territori nazional, no s'estan de parlar bé de TV3 i del Polonia. Una cadena molt interessant!
dijous, 23 d’agost del 2012
... and Switzerland is not Spain
Amb l'objectiu de protegir l'economia del país (en particular l'industria de l'exportació), la Banca Nacional Suïssa (SNB) està fent un esforç fenomenal per mantenir el canvi de 1 euro (EUR) per 1,20 francs suïssos (CHF) des de septembre del 2011. En la seva edició del 1er d'Agost, Le Monde subrallava que, com a resultat d'aquesta decisió, les reserves de canvi del país han augmentat un 40% en un any, i han passat a ser de 365 milliards de CHF (al voltant de 303 milliards de EUR, veure infografia de Reuters). Això ha fet que la Confederació hagi pujat a la sisena plaça dels països que tenen més reserves en divises estrangeres, darrera la Xina, Japó, Arabia Saudita, Russia i Taiwan. La demanda de CHF ha estat tant forta aquests darrers mesos, que la SNB ha estat obligada a comprar més de 3 milliards de EUR par dia (!) aquests darrers mesos, per evitar que el franc prenès l'ascensor. Si el risc per l'economia del país comença a manifestar-se enorme si l'euro no aixeca cap, altres economies europees comencen a patir de la política de la SNB. Per exemple, Polonia, Croacia i un munt d'ajuntaments francesos, on la penya va fer les hipoteques en CHF perquè era molt més barat que fer-lo amb la moneda local: ara es troben amb que, en molts casos, el cost del deute supera el valor del be immobiliari. La tempesta monetària lligada a l'adquisició massiva de EUR per la SNB també ha fet que la corona sueca o el dolar australià s'hagin convertit en l'objectiu dels mercats de canvis, que cerquen monedes refugi que reemplacin à el EUR, i han impactat molt negativament les exportacions d'aquests països, que no tenen la capacitat de la SNB per fer front a l'alça de les seves monedes. Segons un article aparegut a l'edició d'el 8 d'Agost a 24 Heures, la SNB acumula ja, a ella sola, la meitat de les reserves en EUR dels diset bancs centrals dels països de la zona euro. En realitat, la SNB s'ha dedicat a comprar amb CHF una part del 60% de les obligations d’estat de la zona EUR: el 86%, dels titols en qüestió corresponen a obligacions alemanyes i franceses. Es a dir, que la pressió sobre el CHF fa que la SNB hagi de comprar EUR sota la forma d'obligacions alemanyes i franceses: les més segures. I com la demanda augmenta, les taxes baixent, i aquests dos països poden financiar-se a molt bon preu, en part gràcies a la política de la Confederació. El problema és que, fins i tot si la tassa de canvi entre el CHF i el EUR es manté, l'empressariat suís no acaba de refiar-se de la marxa de l'economia europea. Hi han doncs grans dubtes en invertir en aquest mercat: el que fa que l'economia suïssa -menys els sectors financer i de la construcció- estiguin en una situació de stand-by. Bé, no és la situació de totes les empreses. Per exemple, no és el cas de Nestlé.
dimecres, 22 d’agost del 2012
Spain is not Uganda ...
Gràcies per aquest vídeo, Sinfu. Senzillament és mereix la portada del GS i no quedar-se amagat entre els comments. I no serà perquè jo tingui cap simpatia per en Nigel Farage, que és anti-europeu acabat i un mafiós. Però, com diuen els francesos: À tout seigneur, tout honneur. I quan es té rao, se'n té i punt: per cert, la transcripció completa del discurs està a youtube, a la part inferior del vídeo). Una qüestió subsidiària es que avui he estat llegint al diari una ressenya literària d'un tio que es diu Trevor Blake. Ha publicat un llibre que es diu: Three Simple Steps: A Map to Success in Business and Life. El crític del 24 Minutes ha retingut com a síntesi aquest missatge: si estem obligats a escoltar algú que només fa que passar missatges negatius a tothora, acabarem tendint a adoptar el mateix comportament. El pitjor és que, estar exposat constantment a gent que no para de queixar-se, ens pot fer tornar idiotes. I ho justifica amb una recerca científica que ha demostrat que una exposició a la negativitat -inclosos la tele i els médias en general- durant més de 30 minuts destrueix les neurones del hipocamp: la part del cervell que hom utilitza per resoldre els problemes. Si tenim en compte que els motius de positivar el que sigui amb el govern Rajoy son més aviat escassos i el que't trobes quan obres un diari o mires un telenoticies, començo a preocupar-me per la salut mental dels nostres companys no exil.liats.
dimarts, 21 d’agost del 2012
What's Up, Doc?
Una mica a l'imatge del que deia na Milà al Gran Hermano, avui m'agradaria veure si arribo a provocar un petit debat amb aquest fenòmen sociològic que és el WhatsApp. En tot cas és un fenòmen de societat a casa nostra, perquè jo no he vist a la penya per aquí ni la meitat d'enganxada amb aquesta historia. Què voleu? A mi se'm fa curiós rebre missatges de penya que està prenent una copa o sopant amb uns amics per dir-me lo bé que s'ho està passant. En tot cas, se'm fa super curiós que puguis estar amb la teva parella o un grup d'amics i estiguis enviant missatges a penya que pot estar lluny o que fa dues hores o dos anys que no has vist. Se'm podria dir que enviar els missatges amb el WhatsApp és molt menys car (i si tens una wifi a prop, gratuït) que si envies un SMS. Però es que hi han altres aplicacions gratuïtes, com ara el Viber, que també te permeten fer una trucada passant pel wifi. Vull dir que, si tant urgent és contactar a algú de manera "gratuïta", perquè no parlar amb ell i no estar enviant-li monosílabs i frases curtes més pròpies de la vella l'època dels telegrames? Pero també hi han altres applicacions gratuïtes, com ara Skype o Google Talk que, a més de parlar, te permeten veure en directe a la persona (o un grup de persones) amb qui ho fas. Què fa doncs que la penya del nostre pais passi hores i hores amb el WhatsApp i que gairebé ignori les altres aplicacions (parlo en hores de dedicació, és clar). I què fa doncs que la penya del nostre pais estigui amb els seus amics pero pendent del que fa altra penya que no està amb ells? Algun membre de la tripulació té una teoria acceptable que ho expliqui?
dilluns, 20 d’agost del 2012
Fleadh Cheoil na hÉireann 2012
Ahir vam anar a Cavan, la capital del comtat de Cavan, prop de la frontera d'Irlanda del Nord. Hi havia un festival de música tradicional, reconegut internacionalment, el "Fleadh Cheoil Na Héireann 2012". Val a dir que l'ambient era fantàstic, els carrers i els pubs estàven plens de gent, músics de totes les edats de tota Irlanda. Cada any el fan a un lloc diferent, tot i que els darrers tres anys l'han fet al mateix lloc. Potser hi podríem anar al proper l'any vinent!
Gillian-Flynn: Gone-Girl
Gillian Flynn: "Les Apparences"
Dissabte passat, llegint l'edició del cap de setmana del 24 Heures de Lausanne, vaig llegir una critica d'un llibre de Gillian-Flynn: Gone-Girl, Pel que he llegit, si us agrada el genère del thriller psicològic, aquesta autora americana d'origen irlandés us en donarà lo millor de lo millor en aquest llibre que ha sortit el mes de juny d'enguany. El relat, una mica a l'imatge del millor Harlan Coben, es basa en el fet que mai no acabem de conèixer la gent que ens envolta, però quan això esdevé veritablement esgarrifòs, és quan es tracta de la nostra parella. I en aquest llibre, na Gillian fa un pas més enllà: Podem viure amb algú que creiem coneixer, però que en realitat podem no conèixer del tot. I si ell o ella, volen fer-nos mal, arribaran a fer-ho com ningú d'altre ho podria fer ... El llibre s'ha traduït en francès com "Les Apparences", no he vist encara cap traducció al català o a l'espanyol . Sobre el relat ... mireu-vos el vídeo, feu una recerca amb google, i quedeu-vos amb la critica que més us agradi: totes diuen el millor d'aquest llibre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)