Historia d'un article prescindible
Avui he llegit un article a l'edició electrònica de El País que ha despertat el meu interès. L'article està signat per Rafael Méndez i porta com a títol: Fundido a negro en el Ártico. Una mica a l'imatge dels debats pseudo-científics que es van muntar a les Espanyes sobre l'efecte beneficiós de l'energia nuclear, aquest individu torna a donar la brasa (ja havia publicat el mateix a un dominical del mes de juny) amb les bondats dels efectes del canvi climàtic: la mayor facilidad para transitar rutas marítimas, acceso a nuevos yacimientos de petróleo y gas (...) encara que també parla de disputa por las fronteras (...)
Què s'amaga darrera de l'article?
A un blog acollit per Periodista Digital, publicació dirigida per un antic fundador de El Mundo, ex d'Ana Rosa Quintana, i conegut tertuliano d'Intereconomia, tracten de corruptes a Méndez i a El País basant-se en un article de rebelion.org -embolica que fa fort!- que no he sabut trobat al net: ¿Qué empresas españolas ya se están beneficiando del asunto? Iberdrola, que ha comprado 1.600 millones de metros cúbicos de gas al año de la planta de Snohvit y ACS que fabricó en Cádiz la parte principal de la regasificadora de Hammerfest. Para colmo se nos informa que el Rey en su reciente visita a Noruega “trató sobre la importancia del gas...
Si, però més seriosament ...
Ja fa temps que la ciència ha descobert una relació entre el Global Warming, els seus efectes sobre el Gulf Stream i, paradoxalment, l'impacte dels canvis en aquest darrer donant lloc a periodes glaciars. Aquest impacte està lligat a la circulació termohalina i a l'efecte que tindrà, sobre el Gulf Stream, una baixa de la salinitat de l'aigua del mar de l'Àrtic per causa de la fusió dels gels dels glaciars i de la banquisa: aquesta baixa de salinitat, per l'aument del volum d'aigua dolça ha estat ja constatada pels satèlits de la Agència Espacial Europea (ESA).
D'una manera més divulgativa ...
L'asseguradora Allianz sap quins son els canvis en el Gulf Stream i quin el seu impacte en Europa. Aquí ja no es parla ni de ciència ni d'ideologia. Aquí, sense dir-ho, s'està parlant de sumes brutals de diners en joc.
Un documental de Nicolas Koutsikas: The Gulf Stream & the Next Ice Age també ho explica força bé (us recomano veure'l). Ara bé, quedeu-vos amb l'essencial (sobretot les infografies). I deixeu de banda tots els recursos dramàtics, més propis d'una obra d'en Velikovsky que d'una emissió divulgativa destinada a la tele. Aquest documental va ser emés també per TVE al seu espai Documentos TV. Si voleu veure aquesta emissió en espanyol, solament he trobat en obert una copia que ha penjat a youtube una mena de "Amics de les catàstrofes del 2012".
Vull insistir sobre el fet de que ningú està anunciant cap fi del mon. Per exemple, una part de la preocupació i la recerca sobre els efectes del Gulf Stream sobre les glaciacions va estar desencadenada per un estudi britànic del National Oceanography Centre, publicat al Geophysical Research Letters, del que la BBC va fer una emissió. Aquesta recerca demostrava que la velocitat del Gulf Stream s'estava reduint perillosament:, hi han hagut canvis, però encara no es pot provar que hi hagi una tendència sense retorn: encara estem a temps d'aturar el procés!
No sabem cert què passarà al futur. Pel que fa al present ...
No se sap quan, ni com passarà, però el que és segur és que, si no és fa res, acabarà passant. I llavors, ho sento Méndez, és probable que l'obertura de la ruta del Nordoest no hagi estat més que una anècdota temporal. I que el producte dels eventuals jaciments de hidrocarburs que s'hagin pogut explotar a l'Artic s'hagi de consumir de sobres per poder subsistir en un clima molt i molt hostil. Malgrat tot, hi ha gent que viu a Sibèria i al nord del Québec: vull insistir en que no estem parlant de cap fi del mon.
Pel que fa al futur immediat, s'apropa una nova crisi alimentària a causa de la sequera que han patit aquest estiu els USA (principal productor de cereals del planeta) i els seus efectes sobre la producció de blat de moro i de soja, que son la base de l'alimentació de la ramaderia. La baixa de les exportacions i la substitució per altres cereals ocasionaran una puja per tot arreu dels productes alimentaris en sis o vuit mesos. Aquesta pujada es pot veure ja a l'index de preus de la FAO. En principi, no estem parlant tampoc de res que no hagi passat abans: encara estem per sota dels preus de l'Agost del 2011.
I llavors, què hem de fer?
En primer lloc, saber què està passant i perquè. Deixar-nos de romanços sobre el calendari maia, atacs extraterrestres o conspiracions internacionals i fer cadascú el que estigui a la seva ma per no arribar a aquest punt. I si no es fa res, recordar que la Terra té encara mecanismes per corregir totes les animalades que li hem fet i ficar-nos al lloc que ens correspon. En Sinfu i jo, si vivim per veure-ho, tenim més numeros que vosaltres per passar-ho pitjor. Tots plegats ens haurem de preparar per un viure en un entorn que serà cada cop més diferent de com el coneixíem. Preparar-nos doncs per passar estius molt més xafogosos, hiverns més freds i episodis pluvials més violents (a Suïssa tenim ja un bon aperitiu). Més o menys el que, des de sempre, han viscut al nord d'Amèrica, i ningú s'ha queixat als Déus per això.
Avui he llegit un article a l'edició electrònica de El País que ha despertat el meu interès. L'article està signat per Rafael Méndez i porta com a títol: Fundido a negro en el Ártico. Una mica a l'imatge dels debats pseudo-científics que es van muntar a les Espanyes sobre l'efecte beneficiós de l'energia nuclear, aquest individu torna a donar la brasa (ja havia publicat el mateix a un dominical del mes de juny) amb les bondats dels efectes del canvi climàtic: la mayor facilidad para transitar rutas marítimas, acceso a nuevos yacimientos de petróleo y gas (...) encara que també parla de disputa por las fronteras (...)
Què s'amaga darrera de l'article?
A un blog acollit per Periodista Digital, publicació dirigida per un antic fundador de El Mundo, ex d'Ana Rosa Quintana, i conegut tertuliano d'Intereconomia, tracten de corruptes a Méndez i a El País basant-se en un article de rebelion.org -embolica que fa fort!- que no he sabut trobat al net: ¿Qué empresas españolas ya se están beneficiando del asunto? Iberdrola, que ha comprado 1.600 millones de metros cúbicos de gas al año de la planta de Snohvit y ACS que fabricó en Cádiz la parte principal de la regasificadora de Hammerfest. Para colmo se nos informa que el Rey en su reciente visita a Noruega “trató sobre la importancia del gas...
Si, però més seriosament ...
Ja fa temps que la ciència ha descobert una relació entre el Global Warming, els seus efectes sobre el Gulf Stream i, paradoxalment, l'impacte dels canvis en aquest darrer donant lloc a periodes glaciars. Aquest impacte està lligat a la circulació termohalina i a l'efecte que tindrà, sobre el Gulf Stream, una baixa de la salinitat de l'aigua del mar de l'Àrtic per causa de la fusió dels gels dels glaciars i de la banquisa: aquesta baixa de salinitat, per l'aument del volum d'aigua dolça ha estat ja constatada pels satèlits de la Agència Espacial Europea (ESA).
D'una manera més divulgativa ...
L'asseguradora Allianz sap quins son els canvis en el Gulf Stream i quin el seu impacte en Europa. Aquí ja no es parla ni de ciència ni d'ideologia. Aquí, sense dir-ho, s'està parlant de sumes brutals de diners en joc.
Un documental de Nicolas Koutsikas: The Gulf Stream & the Next Ice Age també ho explica força bé (us recomano veure'l). Ara bé, quedeu-vos amb l'essencial (sobretot les infografies). I deixeu de banda tots els recursos dramàtics, més propis d'una obra d'en Velikovsky que d'una emissió divulgativa destinada a la tele. Aquest documental va ser emés també per TVE al seu espai Documentos TV. Si voleu veure aquesta emissió en espanyol, solament he trobat en obert una copia que ha penjat a youtube una mena de "Amics de les catàstrofes del 2012".
Vull insistir sobre el fet de que ningú està anunciant cap fi del mon. Per exemple, una part de la preocupació i la recerca sobre els efectes del Gulf Stream sobre les glaciacions va estar desencadenada per un estudi britànic del National Oceanography Centre, publicat al Geophysical Research Letters, del que la BBC va fer una emissió. Aquesta recerca demostrava que la velocitat del Gulf Stream s'estava reduint perillosament:, hi han hagut canvis, però encara no es pot provar que hi hagi una tendència sense retorn: encara estem a temps d'aturar el procés!
No sabem cert què passarà al futur. Pel que fa al present ...
No se sap quan, ni com passarà, però el que és segur és que, si no és fa res, acabarà passant. I llavors, ho sento Méndez, és probable que l'obertura de la ruta del Nordoest no hagi estat més que una anècdota temporal. I que el producte dels eventuals jaciments de hidrocarburs que s'hagin pogut explotar a l'Artic s'hagi de consumir de sobres per poder subsistir en un clima molt i molt hostil. Malgrat tot, hi ha gent que viu a Sibèria i al nord del Québec: vull insistir en que no estem parlant de cap fi del mon.
Pel que fa al futur immediat, s'apropa una nova crisi alimentària a causa de la sequera que han patit aquest estiu els USA (principal productor de cereals del planeta) i els seus efectes sobre la producció de blat de moro i de soja, que son la base de l'alimentació de la ramaderia. La baixa de les exportacions i la substitució per altres cereals ocasionaran una puja per tot arreu dels productes alimentaris en sis o vuit mesos. Aquesta pujada es pot veure ja a l'index de preus de la FAO. En principi, no estem parlant tampoc de res que no hagi passat abans: encara estem per sota dels preus de l'Agost del 2011.
I llavors, què hem de fer?
En primer lloc, saber què està passant i perquè. Deixar-nos de romanços sobre el calendari maia, atacs extraterrestres o conspiracions internacionals i fer cadascú el que estigui a la seva ma per no arribar a aquest punt. I si no es fa res, recordar que la Terra té encara mecanismes per corregir totes les animalades que li hem fet i ficar-nos al lloc que ens correspon. En Sinfu i jo, si vivim per veure-ho, tenim més numeros que vosaltres per passar-ho pitjor. Tots plegats ens haurem de preparar per un viure en un entorn que serà cada cop més diferent de com el coneixíem. Preparar-nos doncs per passar estius molt més xafogosos, hiverns més freds i episodis pluvials més violents (a Suïssa tenim ja un bon aperitiu). Més o menys el que, des de sempre, han viscut al nord d'Amèrica, i ningú s'ha queixat als Déus per això.
3 comentaris:
Ja no sé que pensar, però si fem cas del cosí de Rajoy...
Ara bé, n'hi ha que no necessiten cosins.
Parlant d'en Rajoy, no sé perquè, m'he recordat d'aquest film.
Publica un comentari a l'entrada