... and Switzerland is not Spain

Amb l'objectiu de protegir l'economia del país (en particular l'industria de l'exportació), la Banca Nacional Suïssa (SNB) està fent un esforç fenomenal per mantenir el canvi de 1 euro (EUR) per 1,20 francs suïssos (CHF) des de septembre del 2011. En la seva edició del 1er d'Agost, Le Monde subrallava que, com a resultat d'aquesta decisió, les reserves de canvi del país han augmentat un 40% en un any, i han passat a ser de 365 milliards de CHF (al voltant de 303 milliards de EUR, veure infografia de Reuters). Això ha fet que la Confederació hagi pujat a la sisena plaça dels països que tenen més reserves en divises estrangeres, darrera la Xina, Japó, Arabia Saudita, Russia i Taiwan.  La demanda de CHF ha estat tant forta aquests darrers mesos, que la SNB ha estat obligada a comprar més de 3 milliards de EUR par dia (!) aquests darrers mesos, per evitar que el franc prenès l'ascensor. Si el risc per l'economia del país comença a manifestar-se enorme si l'euro no aixeca cap, altres economies europees comencen a patir de la política de la SNB. Per exemple, Polonia, Croacia i un munt d'ajuntaments francesos, on la penya va fer les hipoteques en CHF perquè era molt més barat que fer-lo amb la moneda local: ara es troben amb que, en molts casos, el cost del deute supera el valor del be immobiliari. La tempesta monetària lligada a l'adquisició massiva de EUR per la SNB també ha fet que la corona sueca o el dolar australià s'hagin convertit en l'objectiu dels mercats de canvis, que cerquen monedes refugi que reemplacin à el EUR, i han impactat molt negativament les exportacions d'aquests països, que no tenen la capacitat de la SNB per fer front a l'alça de les seves monedes. Segons un article aparegut a l'edició d'el 8 d'Agost a 24 Heures, la SNB acumula ja, a ella sola, la meitat de les reserves en EUR dels diset bancs centrals dels països de la zona euro. En realitat, la SNB s'ha dedicat a comprar amb CHF una part del 60% de les obligations d’estat de la zona EUR: el 86%, dels titols en qüestió corresponen a obligacions alemanyes i franceses. Es a dir, que la pressió sobre el CHF fa que la SNB hagi de comprar EUR sota la forma d'obligacions alemanyes i franceses: les més segures. I com la demanda augmenta, les taxes baixent, i aquests dos països poden financiar-se a molt bon preu, en part gràcies a la política de la Confederació. El problema és que, fins i tot si la tassa de canvi entre el CHF i el EUR es manté, l'empressariat suís no acaba de refiar-se de la marxa de l'economia europea. Hi han doncs grans dubtes en invertir en aquest mercat: el que fa que l'economia suïssa -menys els sectors financer i de la construcció- estiguin en una situació de stand-by. Bé, no és la situació de totes les empreses. Per exemple, no és el cas de Nestlé.