ahir fa una setmana ...

Avui fa una setmana que va fer el temps que la meteo ens havia pronosticat per avui. Un dia magnific, fresquet però assolellat. Tenia dies de festa per agafar, la meva filla havia d'anar al dentista aquell que te unes vistes magnifiques (veure foto aquí dalt) i, esperant que ella acabés les classes per reunir-nos, vaig dedicar-me a fer un tomb per la vila i fer algunes fotos. Només afegir que avui s'ha passat el dia plovent i que ja no queda gairebé neu al centre vila, al meu barri encara en queda. Potser aguanti encara per acollir la que ens han anunciat pel cap de setmana. En fi, poca cosa a veure amb les temperatures que me sembla que teniu per aquí abaix (avui he vist que, a Perpinyà, han arribat als 20°C!)

feliç aniversari, Alícia !!!

Es la foto més recent que tinc de tu. Data de quan ens vareu venir a veure la darrera vegada. Encara recordo lo bé que ens ho vàrem passar i del munt de preguntes que no deixaves de fer. Encara les fas? Clar que si, no tinguis mai por de fer-les!  I ara me'ls hi fas un super petonàs als pares, ok? Que mira si n'estan de contents pel teu aniversari, pel dia de Sant Valentí i pel proper aniversari del papa, que us han preparat un super espectacle del que't passo un petit extracte. Per molts anys, Alícia !!!

indie folk: Angus & Julia Stone

Seguint amb l'objectiu de sorprendre el meu cosí amb la música que escolto, m'agradaria afegir a la llista en Angus i na Julia Stone. Al vídeo d'aquí dalt (recomano veure'l en full screen) els podeu escoltar en una versió senzillament increïble de You're the one that I want (atenció al bateria!): altres temes a youtube, a la meva playlist (en construcció), on destacaria Devil's Tears. Indie folk ideal per quan algú o quelcom t'ha ficat com una moto i necessites tornar a sentir-te un ésser humà, encara que també el trobo ideal com a musica de fons quan llegeixo. I en fi, la veu de na Julia ... es que és una veritable passada. Gairebé tant com el novio que li van buscar per fer aquest vídeo.

l'arquitectura màgica de Frank Gehry

He viscut durant més de trenta anys a la vila on, arquitectes com en Gaudi, van fer saltar en mil trossos els dogmes de l'arquitectura. Suposo que és per això que no puc quedar-me indiferent davant l'obra d'en Frank Gehry: una altra de les grans aportacions de la immigració jueva als USA. Hom podria opinar que la única obra d'aquest gran arquitecte a Barcelona (també coneguda com Gehry Fish) no està a l'alçada de les altres construccions. Tant li fa perquè, cada cop que la veig, me fa recordar les altres i el gran art-quitecte que les ha concebut.

Guggenheim Museum, Bilbao, Euskadi	Walt Disney Concert Hall, Los Angeles, USA
Weisman Art Museum, Minneapolis, USA	Cinémathèque Française, Paris, France
MIT Ray and Maria Stata Center Massachussets, USA	Dancing House, Prague, Czech Republic

Victus 1714

Ja sé que el Hands té aquest llibre al damunt de la taula, i per això no explicaré el final.... Jo me'l vaig llegir d'una tacada. Mentre el llegia, anava entenent, en part, el què passa 300 anys després a Catalunya. Allò de que la història es repeteix potser és veritat. Us deixo una entrevista a l'autor, Albert Sánchez Piñol al diari ARA. Quan vaig acabar la darrera pàgina només vaig poder dir GUAU!!!

indie folk: Xavier Rudd

Una mica de Indie per canviar. I un songwriter australià que m'encanta escoltar quan tinc ganes de relaxar-me: Xavier Rudd. Si en aquesta entrada un proposo d'escoltar Love Comes and Goes, podeu escoltar també una reduïda selecció personal dels seus temes a la meva playlist (I'm sorry, encara en construcció) 

conqueriràs el mon ...

A la vista dels comentaris finals del subtitulador d'aquest vídeo (recomano veure'l en full screen) m'hauria agradat deixar una frase lapidària de l'estil de: Sobren les paraules! Però el comentari final d'un dels membres del jurat m'ha fet recordar una (altra) bella cita d'en Alfred Einstein: Si un dia has de triar entre el món i l'amor, recorda: si tries el món et quedaràs sense l'amor; però si tries l'amor, amb ell conqueriràs el món. Et  recomano que vegis aquest vídeo, segurament coincidiràs amb un dels membres del jurat quan diu:  Ha fet que tot pel que ens preocupem sembli tant patètic ... Gràcies per enviar-me aquest vídeo, Enric. No pots ni imaginar com m'ha emocionat.

pensadors anarquistes ...

sam brown : on s'amaga aquesta veu?

No sé si mai heu escoltat na Sam Brown. Sinó és el cas, us proposo d'escoltar la força de la seva veu al vídeo que acompanya aquesta entrada: Stop. O també aquest altre: Horse to the Water. Una veu impressionant que potser no va saber fer les bones apostes quan va participar a les tournées de les velles glories del rock en caiguda lliure: David Gilmour, Jon Lord, Gary Moore, George Harrison, ... Clar que, també es podria dir d'ella que, pocs dels homes amb els que ha actuat, ha viscut el suficient per explicar-ho. Mmmm Una mena de vídua negra?

feliç aniversari, Doc !!!

Volia enviar-te un vídeo personal pel teu aniversari. Però en Sinfu es va assabentar de que, amb uns companys teus de professió, havíem preparat uns altres per enviar-te'ls aquestes passades festes. I ja saps com és. Me va estar donant la llauna perquè també te'ls enviés, que ho havien fet per a tu i que tenies dret a veure'ls. Com no vaig fer-li massa cas, va trucar en Hands, que me va deixar anar un discurs en el sentit de que, amb la feina que s'havien donat per fer els vídeos, que no estava bé que no els publiquéssim, que estava lleig, que segur que s'ho prendrien malament. Només faltava en Long John donant-me la brasa amb l'historia de que també va participar un dels seus profes favorits: en Golden River. En fi, que punxis l'imatge si vols veure el primer que vam fer, i aquest enllaç si vols veure el segon. Espero que t'agradin i que't provoquin un somriure discret i contribueixin a alegrar-te el dia. Feliç aniversari, Doc. I una abraçada molt i molt forta.