birth of joy - make things happen

the orwells - the righteous one

black bottle riot - in the balance

erasmus responsable d'un baby-boom europeu

Ahir pel matí, al bus, camí de la feina, m'estava llegint l'edició en francès del 20 minuts suís quan vaig caure sobre una noticia consternant: Erasmus seria responsable d'un baby-boom a nivell europeu. Com eren les 6h del matí i anava mig ensopit, et confessaré que vaig anar a mirar-me ràpidament La Vanguardia per veure si aquest senyor es deia Erasmus i era el responsable d'aquesta proesa. I resulta que no, que la noticia feia referència a un comunicat de premsa del 22.09.2014 de la Comissió Europea que, en un dels seus paràgrafs, ens diu que:

Els antics estudiants Erasmus tenen més possibilitats de formar parelles transnacionals: 33% dels ex-alumnes Erasmus comparteixen la seva vida amb algú d'una nacionalitat diferent, davant del 13% dels que es van quedar al seu país d'origen per seguir els seus estudis; un 27% dels estudiants Erasmus va trobar al seu cònjuge o company de vida durant la seva estada Erasmus. El resultat, segons una estimació de la Comissió, es que hom pot associar a les parelles formades durant el programa el naixement de al voltant d'un milió de nadons des del 1987.

Jo, no és que no m'ho cregui, però espero impacient una confirmació de la part d'en Doc. Que d'aquests de la Comissió, des de que han fitxat en Cañete, jo no me crec res.

violència brutal a madrid

Si et mires la data a la que van penjar el vídeo a youtube veuràs que la "noticia" de la baralla de Mickey i Minnie a la Puerta del Sol és més vella que la barba d'en Makarios. Però, com Déu nostre senyor ha concedit a les facultats de periodisme formar els professionals que tenim, a La Vanguardia l'han publicat avui de manera a fer creure que es tracta d'una noticia de rabiosa actualitat.

Deixant de banda aquest fet, la veritat és que el vídeo ha deixat en un estat de profunda confusió en Hands. Una confusió que, tot i no ser comparable amb la que viuen altres persones, ha estat compartida per funcionaris d'alt nivell que, extraordinàriament afectats, han decidit plegar de la feina.

Tampoc li han anat bé les coses al pobre Sinfu. Estava al pub mirant les noticies a la TV quan s'ha mirat el contingut del got i ha començat a cridar-li al barman: "fuck killer!!!". El barman l'ha tranquil·litzat i l'ha aclarit que no era a causa del "estramoni", sinó d'unes altres "herbes màgiques" d'un compatriota. Com en Sinfu no s'ho acabava de creure, s'ha menjat desesperadament tots els cacauets de la barra pensant que actuarien com un antídot. La veritat és que feia mesos que el barman no els canviava, i l'han hagut de portar a l'hospital per fer-li unes lavatives.

Esperant el restabliment del nostre company, canviem de tema. Tot i que hi ha gent que prefereix estar sola a estar massa acompanyada, la redacció del GS ha rebut amb emoció el gest de la justícia d'aquest país per donar un cop de ma al des-honorable i fer el necessari perquè els vells amics el puguin acompanyar i no es trobi tant sol en aquests moments tant durs. 

I mentre l'Artur s'ho passa bé marejant la perdiu sobre la data en que convocarà la consulta (o les eleccions!) i el govern espanyol comença a aclarir-nos la seva estratègia per impedir-la, una noia que's diu Jasmine s'ha gastat 15'000 EUR per ficar-se un tercer pit (haurà vist recentment Total Recall?, ha trobat els sostenidors al mercadillo de Sant Adrià?) i Sara Carbonero mostrava a la premsa un scoop: les imperfeccions del seu braç esquerre.

En fi, ho deixo aquí. L'edició d'avui de La Vanguardia té encara molt més tema, però et confesso que jo ja no puc més!  

la smart city segueix fent parlar d'ella

El passat 17.09.2014, l'edició en francès del 20 minutes de Suïssa ens informava d'un report de l'asseguradora La Bâloise on es presentaven les destinacions on els seus clients han estat més sovint robats.



And the winner is: Barcelona! seguida de Paris i Milà.

Pots trobar l'article en aquest enllaç i una sèrie de consells pràctics amb els que s'adverteix els turistes que visiten la Smart City en aquesta altra pàgina.

completament ruixat!

El passat 17.09.2014, l'edició en francès del 20 minutes de Suïssa ens informava d'un incident en que es va veure implicat un policia que estava instal·lant un radar mòbil i, de cop i volta, es va trobar tot cobert de purins.

Intento imaginar-me la escena seriosament i he de confessar-te que no puc. Més, si m'imagino la cara dels automobilistes que passaven.

En fi, el cas és que un agricultor havia instal·lat un aspersor de ... purins i es va posar accidentalment en funcionament mentre el policia feia la seva feina a la localitat austríaca de Stall (que en català es podria traduir com "Les Corts").

Com hom diu en francès: "Parfois, le hasard fait bien les choses".

the lonely geographer awards

L'edició 2014 de "The Lonely Geographer Awards" ha volgut reconèixer en Jaime Morey l'aportació extraordinària d'aquest intèrpret a la llengua i a la cultura francesa. Escolta aquest tema i entendràs el motiu. 

Personalment, no he entès una sola paraula!  De totes maneres, a les senyores que se l'escoltaven tampoc els hi feia res no comprendre res del que escoltaven. Tota la diferència està en que elles creien que ell cantava en francès. Possiblement ell també ho pensés. Fins i tot és possible que trobés super divertits els seus acudits.

vatican news, again

L'assistent del secretari
del bibliotecari va rebre
amb molta preocupació
la noticia.

El bibliotecari emèrit de la "Santa Sede" (ja coneixes l'acudit, no afegiré res més), cardenal argentí conegut pels seus còmplices amb pel nom de Jorge Maria Mejia, té un cotxe particular. Un cotxe que, malgrat els seus 91 anys, hom dedueix que deu conduir ell mateix, tot i que va patir un infart el passat mes de març. Altrament tindria un xòfer i no li hauria de haver demanat al seu secretari particular que s'encarregués de fer-li passar la ITV. Dic jo, vaja.

Com sembla que el seu secretari particular anava molt atabalat amb la feinada que li passa el boss, no va poder trobar el temps per ocupar-se de la ITV i va confiar el cotxe a dos senyors que passaven pel davant de la biblioteca (es que llegeixes la noticia, i per disculpar a la "Santa Sede", sembla com si ningú conegués aquests senyors de res!).

Resulta que aquests senyors van decidir agafar el Ford i anar a Espanya a comprar 4 kg de cocaïna i uns 200 grams de resina de cànnabis. Aprofitem per afegir que l'alcalde de Viladecans ha afirmat amb vehemència que aquests senyors no van comprar la mercaderia al seu municipi.

De retorn a casa, els van enxampar a un peatge que hi ha prop de Chambéry (Savoia). Deixant de banda on tenien pensat d'anar, car no és el camí més curt per tornar a Itàlia, dir que conec molt bé l'indret i tinc un munt de vells coneguts que hi "treballen": un cop me va aturar el que a França es coneix amb el nom de "Douane Volante" durant una mudança (et deixo imaginar el show), i un altre cop me van clavar 400 EUR per excés de velocitat.

Mentre tant, les finances d'El Vaticà ... van fent.

---

• Le Dauphiné: Cocaïne et cannabis dans une voiture du Vatican interceptée près de Chambéry, 17.09.2014
• Le Figaro: Une voiture du Vatican transportant de la drogue arrêtée en Savoie, 17.09.2014

efemèrides: la mort de lacasita

Lacasita: Imatges d'arxiu

El 16 de setembre de l'any passat, El Mundo Today ens anunciava la trista noticia de la mort de Lacasita, l'ovella que produïa els Conguitos (veure la noticia ampliada). Tot i que la fundació "Wazza Bones" va demanar el seu cos per seguir experimentant els patrons de les traces que els carnívors deixen en els ossos de les seves presses, el consell d'administració del Grupo Lacasa va demanar a la divisió de furgons funeraris de l'empresa "Transportes Dos Hermanos" de Viladecans el trasllat digne del cos de Lacasita a un cementiri no identificat.

Desestimant les critiques de diverses associacions anti-racistes, en un cerimonial religiós que va tenir lloc ahir a la capella ecumènica de la UAB, el bisbe auxiliar va fer un homenatge emocionat de Lacasita, de qui va dir que "s'havia entregat durant anys, en cos i ànima, a fer feliços els nens d'aquest país, al que tant estimava i al que tant devia". 

sobre les sancions a rússia

No crec que sigui ja un secret per a ningú la passió que el president demòcrata dels USA pel petroli i el gas que es produeixen amb tècniques de fragmentació: una passió de la que fins i tot ens parla a barackobama.com. I com podem veure al New York Times (1) tampoc és cap secret que el que està passant amb Ucraïna no te gran cosa a veure amb el que ens expliquen als telenotícies (2).

Ara bé, del que molt poca gent semblava estar al corrent és que, entre els principals perjudicats per les sancions, es troben les companyies petrolieres occidentals: molt particularment la companyia americana Exxon (3), al bell mig d'un contracte de 500 miliards de USD amb Rosneft per la prospecció i producció de petroli a l'àrtic, en una concessió de més de 46'000 km2 (més gran que el territori de Catalunya!).

Deixant de banda les contra sancions russes cap a l'alimentari europeu (4) de les que s'han hagut de subvencionar les pèrdues amb fons de la UE, cal recordar la importància de les exportacions de la RFA a aquest país i el fet que, en una Europa que depèn en més del 52% de la importació de productes energètics, la RFA importa el 30% dels seus hidrocarburs de Rússia. Potser sigui per això que, ara per ara, les sancions de la UE no inclouen la indústria del gas, la tecnologia espacial (5) o l'energia nuclear.

Francament, la política dels països occidentals és incomprensible, absent de qualsevol lògica i hom pot entendre perfectament que que faci riure a Rússia.

Més quan tenim l'hivern molt aprop i seriosos problemes en perspectiva si el gas rus no arriba a Europa.

---

• (1) Davenport and Erlanger: U.S. Hopes Boom in Natural Gas Can Curb Putin, New York Times, 05.03.2014
• (2) Els corresponsals dels telenotícies als USA saben llegir l'anglès i segurament es miren de tant en tant els diaris de més tirada del país. Perquè no fan res d'altre que repetir el que diuen aquells que es troben fora dels USA? De què serveix tenir un corresponsal sinó?
• (3) Katz, Lakshmanan and Carroll: Exxon Said to Rile U.S., EU by Using Sanctions Loophole. Bloomberg, 13.09.2014
• (4) L'exportació de fruita a Rússia és anecdòtica en comparació amb les exportacions de productes alimentaris d'altres països europeus (BBC: Russia hits West with food import ban in sanctions row, 07.08.2014)
• (5) Com enviar subministres i nous tripulants a la estació espacial sense els enginys russos? Com enviar nous satèl·lits Galileo sense els Soyuz russos? ...

wall street plora chavez

Un article sorprenent publicat a bloomberg el passat 10.09.2014 ens deia que, amb Maduro al poder, Veneçuela ha enregistrat el "pitjor" resultat dels bons de l'estat: solament un 8.7%!. 

El que comparat amb la presidència de Chavez, quan el rendiment dels bons era del 16% no és gran cosa. 

Cal recordar que el rendiment global dels bons, durant els 14 anys de la presidència del revolucionari difunt, va ser del 692%, molt pel damunt del rendiment del 387% dels bons d'altres països en desenvolupament.

el millor producte que mai s'ha inventat!

celtas cortos - blues del pescador

Celtas Cortos i una versió en espanyol d'un tema inoblidable de The Waterboys.

salvador seguí i la independència de catalunya (1919)

Salvador Seguí: Discurs pronunciat al Ateneo de Madrid, en 1919
“Salvador Seguí: escrits”. Recull a cura d’Isidre Molas. Pàg 53-54. Ed.62, 1975.

“En Cataluña, los elementos reaccionarios del catalanismo, a menudo levantan la bandera de las reivindicaciones catalanas, en un sentido nacionalista. Y cuando más ruido hacen es en los momentos en los que se produce un hecho social de resonancia, talmente como si buscaran la intervención de las autoridades del Estado español para combatir a los trabajadores catalanes. 

Nosotros, lo digo aquí en Madrid, y si conviene también en Barcelona, somos y seremos contrarios a estos señores que pretenden monopolizar la política catalana, no para lograr la libertad de Cataluña, sino para poder defender mejor sus intereses de clase y siempre atentas a malograr las reivindicaciones del proletariado catalán. 

Y yo os puedo asegurar que estos reaccionarios que se autodenominan catalanistas lo que más temen es el recrudecimiento nacionalista de Cataluña, en el supuesto de que Cataluña no fuera sometida. Y cómo que saben que Cataluña no es un pueblo insensible, ni siquiera intentan desatar la política catalana de la española. 

En cambio, nosotros, los trabajadores, como sea que con una Cataluña independiente no perderíamos nada, más bien el contrario, ganariamos mucho, la independencia de nuestra tierra no nos da miedo.

Estad seguros, amigos madrileños que me escucháis, que si algún día se habla seriamente de independizar Cataluña del Estado español, los primeros y quizás los únicos que se opondrían a la libertad nacional de Cataluña, serían los capitalistas de la Liga Regionalista y del Fomento del Trabajo Nacional. 

Aun así hay muchas pruebas que confirman mi razonamiento. Proclaman su catalanismo en discursos y artículos periodísticos cuando están en Barcelona. Pero si piensan que se encuentran en peligro los intereses particulares de bienestar de su clase, enloquecidos y deprisa y corriendo van hacia Madrid, para ofrecer sus servicios a la Monarquía centralista, y más de una vez los habréis podido ver vistiendo el sayo de ministro. 

¿Es, acaso, con la colaboración ministerial cómo es pueden afianzar las aspiraciones de libertad nacional de Cataluña, sometida a una monarquía centralista y enemiga de la emancipación del pueblos hispánicos? 

Por suerte la Cataluña vejada e injuriada, privada de su libertad nacional, conoce bien sus detractores y sabe de qué lado están sus verdaderos amigos y defensores. 

Una Cataluña, liberada del Estado español os aseguro, amigos madrileños, que sería una Cataluña amiga de todos los pueblos de la Península Hispánica y sospecho que quienes ahora pretenden presentarse como los adalides del catalanismo, temen una entente fraternal y duradera con las otras nacionalidades peninsulares. Por lo tanto es falsa la catalanidad de quienes dirigen la Liga Regionalista. Y es que esta gente antepone sus intereses de clase, es decir los intereses del capitalismo, a todo interés o ideología. 

Estoy tan seguro de lo que digo, que sin pecar de exagerado, puedo aseguraros que si algún día Cataluña conquista su libertad nacional, los primeros, si no los únicos, que le pondrán trabas, serán los hombres de la Liga Regionalista, porque en Cataluña cómo por todas partes, el capitalismo está carecido de ideología”

Salvador Seguí va morir assassinat d'un tret el 10 de març de 1923 al carrer de la Cadena (actual Rambla del Raval), cantonada carrer de Sant Rafael, en el barri del Raval de Barcelona, a mans de pistolers blancs del Sindicat Lliure de la patronal catalana, sota protecció del governador civil de Barcelona Martínez Anido, agrupada al voltant de la Lliga Regionalista (Wikipedia)

publicitat bèstia: toyota

catalunya per estrangers

.


Més vídeos com aquest al canal youtube: Catalunya Experience.
Dues altres pàgines a visitar: enviedecatalogne.fr i catalunya.com.