| Els amics que t'estimen, mai et deixen sol, venen quan més falta et fan ... (veure lletra completa). I ja de pas, si en teniu ganes, un temasso de SAU que m'estava escoltant aquest mati al tren de retorn a Lausana. Per cert, Hands, vas poder escoltar en Pep a La Ràpita? |
dimecres, 16 de març del 2011
Pep Sala - Ironies de la vida
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
Eeeefectivament,el vaig veure tocar(era la presentació d´un CD d´un grup de La Ràpita,Equus)i vaig xerrar una estona amb ell.Per cert,si visiteu el blog patentedecorsario podeu veure alguna foto feta aquell dia.
Cony, Hands. I de què vau parlar? No l'enredaries amb l'historia de que el teu pare va ser bateria de Jimmy Hendrix i que tens un amic a Irlanda que va ser palmero de la Pantoja? En fi, pel que fa al blog pantente de corsario, us he deixat un comentari per tu i per en Pep. Pels que vulguin veure una foto recent d'en Hands, punxeu aquí. Jo, si es que fa cara de bona persona i tot ...
Després m'acuses de beure massa i ara et confons i dius que vius a Irlanda? Si la Pantoja et vol trobar ho farà, que segur que el Toloriu que també va fer de palmero li diu on trobar-te...
Jajjaj,amb en Pep vam estar parlant sobre el concert i les Salines...però d´aquella manera,que el tio portav una taja del dotze.Semblava que hagués passat el matí al Henchys fent canyes amb el Sinfu.
Segur que si. Mira com van acabar que ara ni se'n recorda de haver treballat com palmero ... I això que va ser quan es va fer la pasta necessària per comprar-se el saxo amb que tocava a Ca La Pepa musica de fusió jazz-flamenco-copla.
pels matins els pubs estan tancats...si no ningú no treballaria!
ets un gelós...t'haurem de comprar un saxo pel proper concert-homenatge "El Fary-revival" que ha organitzat el Toloriu i en Doc per amenitzar la festa de graduació d'aquest any al departament...i en que tu seràs l'estrella!
Doneu-li un cop d'ull, companys!
Jo faria obligatori veure la sèrie completa als estudiants de Geografia(i sense doblar al català).Penseu que hi ha escenes que,paisatgísticament,donen molt de si.
Se't veu venir. Tu, el que vols, és que la penya s'identifiqui en massa amb l'indi, oi? I quan, per allò de la solidaritat amb el tercer mon, tots estiguin ben satisfets del gest, deixar-lis caure com es deia el tio.
Ostià! el Virginiani, Bonanza!!! i el Gran Chaparral?
Si, tio. I també The Yellow Rose of Texas. I ja, pel mateix preu, una cançó que't farà il·lusió.
Publica un comentari a l'entrada