dimarts, 25 de febrer del 2014

la nova oligarquia del ciberespai ...

un tio molt simpàtic!
La imatge 'cool' dels emprenedors digitals s'evapora. Com a Wall Street, a Silicon Valley també hi ha excessos i, sobretot, un capitalisme ferotge. Així comença l'article publicat per Idoya Noain a El Periódico el passat diumenge 23.02.2014: Els oligarques del ciberespai. Llops en xancletes. Una lectura que't recomano i que'ns parla d'una elit que, aïllada del mon que l'envolta, acaba transmetent-li unes necessitats de consum compulsiu que li revenen sota la forma de somes colossals de capitals.

L'economista Umair Haque, col·laborador del Harvard Business Review, ho tuitejava així «el sector tecnològic és com el nou Wall Street: principalment paios blancs fent-se rics creant coses de propòsit i impacte social limitat». L'article destaca les tendències monopolístiques i la concentració de poder, inigualable en cap altre sector (Mark Zuckerberg controla gairebé el 30% de Facebook; Larry Page, Sergey Brin i Eric Schmidt, gairebé dos terços de Google, i Larry Ellison, el 23% d'Oracle, mentre que ningú controla, per exemple, més de l'1% de General Motors). Provoca recels la potent entrada en el món del lobby (l'any 2012 Google es va gastar en aquest camp més que Boeing o Lockheed Martin).

dissabte, 22 de febrer del 2014

commoció a tv3

Un vent de pànic va recórrer els estudis de TV3 quan un conegut presentador de l'espai 'El Temps', va presentar la mèteo sense repetir més de 15 vegades 'Pirineu': precisant, quan l'havia de mencionar, si es tractava de l'occidental o de l'oriental, i sense barrejar-lo amb el Pre-Pirineu.

La direcció de la cadena tampoc va saber explicar perquè va reemplaçar els noms usuals de les províncias amb termes de geografia física que s'haurien d'explicar a primària (com ara la Depressió Central) o amb els noms de les comarques (també les del País Valencià!).

La commoció total però va arribar quan el presentador va reemplaçar el terme usual de la 'frontera amb Aragó' per parlar de la 'Franja de Ponent' o el de 'la frontera francesa' amb el de la 'Catalunya Nord'. I, ja completament embalat, fins i tot va presentar les previsions meteorològiques per l'Alguer.   

Les queixes dels grups parlamentaris "anem de nacionalistes, però no gaire" i "acabareu fent que s'emprenyin amb nosaltres" van comunicar el seu disgust a la direcció de l'empresa que, després de reunir-se amb el grup d'experts que va assessorar el govern per escollir les preguntes de la consulta, va decidir donar uns mesos de descans al presentador i destinar-lo com corresponsal de la cadena als Ports de Beseit, que es troben al que ells entenen per l'altra banda de l'Ebre: i és així que s'han quedat convençuts de haver-lo fet fora de Catalunya!.

dijous, 20 de febrer del 2014

la UE sanciona més blanc ...

Amb tota la coherència democràtica de la que és capaç, la mateixa Unió Europea que ha decidit sancionar Suïssa per una decisió democràtica del seu poble, no fa gaire que va decidir, en solitari, suspendre les sancions econòmiques contra el règim teocràtic de l'Iran, que segueix penjant poetes acusant-los de ser enemics de Déu i d'amenaçar la seguretat nacional



Ja era hora! Renault-Nissan estava perdent molts diners després que Obama els hagués obligat a aturar la producció. També Peugeot, que espera rellançar les ventes a la República islàmica. Mentre els poetes es balancegen sota la mirada complaent de la UE, mentre els immigrants africans es fan disparar quan s'aproximen nedant a Ceuta, i mentre a Grècia i a Bulgària segueixen construint-se murs anti-immigrants, a Suïssa estem esperant amb impaciència quina serà la propera lliçó de democràcia que'ns donarà la UE.

dimecres, 19 de febrer del 2014

sal suïssa per sotchi !!!

Hansi trucant a la penya del bistrot
per explicar la que ha organitzat
Hans Pieren, ex-membre de la selecció suïssa de esqui, ex-entrenador de la selecció femenina i actualment propietari d'una empresa de venda de material esportiu, s'ha convertit en l'heroi mundial dels venedors

I es que, reeixir a vendre 24 tones de sal de les salines del Rin, enviar-les a Sotchi (al costat del Mar Negre), des de Zürich, i per avió, per 50'000 CHF ... demana portar l'esperit de la venda a les venes, companys! 


El cas es que com a Sotchi està fent un temps de primavera, que també és el que tenim al nord dels Alps (no al Sud!), la neu no estava prou dura i ... s'ha de ficar sal per fer-la fondre i deixar-la que glaci durant la nit, a fi de que l'endemà tingui la consistència desitjada. En Hans va advertir els russos el passat mes de setembre, no el van escoltar, ha passat el que havia de passar, les salines del Rin estan a tope de sal i l'habilitat d'en Hans com a venedor ha fet la resta.

dimarts, 18 de febrer del 2014

#ajudembarroso

Després de rebre una trucada urgent des de Brussel·les, els experts en psicologia neumàtica del GS s'han desplaçat a la capital de la Unió Europea per ocupar-se personalment de regular les constants psico-neumàtiques i altero-gàstriques del president de la Comissió.

diumenge, 16 de febrer del 2014

et deixe ...



Creada per l'Angel Puado, realitzador cinematogràfic madrileny que es guanya les garrofes treballant com bibliotecari a Alacant, 'Et deixe' és una al·legoria que retrata la 'crisi de parella' que es viu entre Espanya i ... els Països Catalans!  

dijous, 13 de febrer del 2014

team america: world police



Algú ha vist aquest film? "Team America: World Police" és una sàtira àcida de Trey Parker, Matt Stone i Pam Brady, els creadors de "South Park"

dimecres, 12 de febrer del 2014

nocturnes heavies amb conan el bàrbar



Algú se'n recorda de les sessions nocturnes de Conan el Bàrbar que passaven als anys 80's al Club Capitol (també conegut com a Can Pistolas) i l'èxit que tenien entre els vells heavies? Sabies que la major part del film es va rodar a Espanya: els boscos nevats al principi del film, a Segovia, i la major part del film a Almeria i Cuenca?  I com tothom té un passat ... Sabies que el guió del film va ser co-escrit per Oliver Stone?  Doncs vinga, caixa de birres, sac de pistatxos i a passar-ho bé amb un dels films més bèsties de la historia del cinema!

dimarts, 11 de febrer del 2014

the passion of the christ



Doncs si, companys. En Jim Caviezel, que es dedica a estomacar de valent el personal a la sèrie Person of Interest, és el mateix actor que va protagonitzar el Jesús de The Passion of the Christ, el pamflet de Mel Gibson. I és que, tothom té un passat i, encabat, cadascú es guanya la vida com pot.

dilluns, 10 de febrer del 2014

cinema - 10 actors que sempre moren als films



Una altra selecció divertida realitzada per la penya de Mojo. En aquest cas sobre 10 actors que tenen per costum morir-se als films. No confondre amb la selecció de les 10 morts més divertides de la historia del cinema que han recopilat.

diumenge, 9 de febrer del 2014

la infanta a Ginebra


Zoom

Tot i que avui a Suïssa votem, entre altres, una iniciativa anomenada "Contre l'immigration de masse" on s'exigeix un canvi de política d'immigració, de manera que l'estat determini contingents anuals per la immigració econòmica i l'asil polític, m'agradaria tranquil·litzar a l'Infanta Cristina dient-li que no es preocupi: si mai hagués de passar a la clandestinitat, tinc uns amics romanesos que l'acollirien encantats al pis on viuen.

La veritat és que la pobre Cristina no ho està passant gens bé. Penseu que la Fundació de la Caixa va enviar-la a treballar a Ginebra, on ningú recorda que tinguin cap oficina. I tampoc es que ella tingui ara mateix els mitjans d'obrir-ne una. Penseu que, amb la que li està caient, i els seus ingressos reduïts a un sou miserable de només 325'000 euros anuals, ha de pagar el lloguer (10'000 euros que li van rebaixar a 6'000) i la matricula dels curs 2013-2014 pels seus quatre fills a L'Ecole Internationale (des de 16.000 euros anuals pel preescolar fins 26.000 euros pels cursos superiors, encara que l'infanta pot beneficiar-se d'una rebaixa a partir del tercer fill).

Com ha de treballar amb les fundacions socials i culturals de l'Aga Khan Development Network, i com es dona la casualitat que l'Aga Khan és amic del seu pare, li han arreglat un despatxet amb vistes al Parc de l'Impératrice, que té aquest nom en record a l'emperadriu Sissi, que va ser assassinada per un anarquista italià al pont du Mont-Blanc el 10.09.1898.

Menys mal que la Infanta ha tingut la sort de trobar un pis apanyadet (“una casa grandiosa, noble y a un tiro de piedra del ayuntamiento de Ginebra”) prop de la parada del bus que la porta de casa seva, a la Rue des Granges, fins el despatxet que li ha muntat l'amic del seu pare, a l'Avenue de la Paix.

divendres, 7 de febrer del 2014

una empresa del sud d'europa ...

la terrassa del Grütli, on van explicar-me
aquest relat increïble
Un amic, amb qui vaig quedar ahir per anar a beure un cafè, va explicar-me una historia increïble sobre una empresa del sud d'Europa.

Resulta que l'empresa en qüestió te un treballador, un tal Arnau, gràcies al qual obté entre el 20 i el 25% dels seus ingressos. Estimant que no es guanyava la vida com es mereixia, l'Arnau va demanar durant anys, a diferents directius de l'empresa, renegociar un contracte que a ell no li semblava just. L'empresa va dir-li que no podia fer excepcions i acordar-li altres condicions que les que tenien la resta dels treballadors. Acte seguit, van començar a rebaixar-li les dietes i fer-li veure que, d'ara en endavant, un munt de decisions domèstiques que ell creia de caràcter privat, com ara la llengua que parlava a casa seva, haurien de ser controlades per l'empresa.

Després d'empassar-se un munt d'humiliacions, l'Arnau va adonar-se que no tots els companys de la feina tenien les mateixes condicions de treball. I veient que l'havien enredat un altre cop, va caure en una depressió. Fidel des de sempre a l'empresa, una part del cervell li deia d'aguantar metxa i no complicar-se la vida. La novetat però, era que una altra part del seu cervell li deia que havia de passar pàgina, plegar i buscar-se una altra feina o ficar-se pel seu compte. Però com l'Arnau sempre havia estat el més gran dels porucs, va decidir que el millor seria seguir una mena de pisco-anàlisi i deixar que fos un psicòleg qui li digués què era el que havia de fer.

Quan el director de l'empresa, un tal Mariano, es va assabentar del que l'Arnau volia fer, no va moure un dit. I pensant que, com sempre havia fet abans, seria incapaç de prendre cap decisió, va decidir ignorar-lo amb menyspreu. Ferit en el seu amor propi, l'Arnau va demanar dia i hora amb un psicòleg per tal d'aclarir-se, i ho va explicar al bar del davant de la feina, esperant que'n Mariano s'adonaria del risc que representava per l'empresa perdre'l. I que, encabat, li passaria el raspall per l'esquena, farien les paus i tot s'acabaria aquí: com havia passat un munt de vegades abans, amb altres directius de l'empresa.

La reacció dels seus companys i la de l'empresa el van sorprendre. Si els uns el van tractar d'egoista i van deixar d'adreçar-li la paraula, l'empresa el va amenaçar dient-li que no el deixarien plegar. I que, si se l'acudia fer-ho, farien el necessari perquè cap altra empresa el contractés: també li van augurar la pitjor de les misèries si es ficava pel seu compte. Davant d'aquestes amenaces, a l'Arnau no se li va ocórrer cap altre animalada que enviar una lletra als "Marianos" d'altres empreses del polígon, on els deia explícitament que treballava a una empresa que no el volia deixar plegar i, implícitament, que ell no tenia gens clar el que havia de fer.

Un tal Gonsales, que havia dirigit l'empresa abans que arribés el Mariano, va dir-li que tenia tot el dret del món d'anar amb ell al psicòleg i també a decidir si havia de plegar o no. També s'hi va afegir un tio del seu poble, un tal Borrell, que si li va concedir el dret de d'anar sol a visitar el psicòleg, va dir-li que eren el Mariano i els altres companys de la feina qui podien autoritzar-lo a plegar i en quines condicions podria fer-ho. El més fort del cas és que al poruc de l'Arnau l'idea d'en Borrell no li va semblar gens descabellada: salvaria la cara dient què era el que volia i. al mateix temps, no es bellugaria del seu lloc de treball si l'empresa no el deixava marxar. Curiosament, ell ho veia com un acte de coratge.

Francament, jo no m'ho acabo de creure. Perquè si hagués d'acceptar que, tot plegat, està passant en la realitat, arribaria a la conclusió de que, tots els personatges d'aquesta historia, tots!, necessiten un tractament psicològic urgent i radical.  Menys mal que tot el que va explicar-me el meu company no era res més que una ficció. Ho és, oi?

dijous, 6 de febrer del 2014

gallardón: absolutament torrat !



Aquest espècimen, per tal d'imitar al que mani al PP (en aquest cas, quan manava el del bigoti), mai no ha tingut cap problema en fer el més gran dels ridículs.

dimecres, 5 de febrer del 2014

cinema - equilibrium (2002)



Peter Bradshaw (The Guardian) va fer aquesta critica del film: The fight scenes are technically impressive, but as for the rest: you may find yourself heading for the perfect equilibrium of sleep. Una opinió que segurament no compartiran els experts en cinema d'anar per casa que, quan parlen, utilitzen les 'a' obertes i les 's' en profusió (també el 'sabes?', a cada dues o tres frases). En fi, abans de proposar-te donar un cop d'ull als extractes del film et proposo llegir aquestes notes.

sinopsi del film
L'argument està basat en una distopia que ens presenta un règim feixista, sortit de la III Guerra Mundial, que ha acabat amb les guerres gràcies a l'obligació de consumir prozium, una droga que proporciona un sentiment de felicitat i l'absència de tot altre tipus de sentiment: equilibrium és el nom dels centres on es distribueix aquesta droga i que dona nom al film. Els objectes que puguin provocar qualsevol tipus d'emoció estan doncs rigorosament prohibits: tenir un llibre, un quadre o escoltar musica fan part dels delictes castigats amb una mort horrible per incineració. El clergue John Preston (l'evangelista, a la versió francesa) és el màxim responsable de destruir aquells que es resisteixen a seguir les regles. Quan oblida prendre una dosi de prozium, Preston, que ha estat entrenat per fer complir les lleis estrictes del règim, es converteix en l'única persona capaç d'enderrocar-lo ... (veure imdb)
The only thing more powerful than the system is the man who will overthrow it
curiositats
El film va ser rodat als més distopics escenaris del present: Berlín i l'Alemanya de l'Est (més detalls ...). Si el seu realitzador, Kurt Wimmer, afirmava que l'argument s'havia inspirat en Huxley, Orwell i Bradbury ... (allocine) crec que puc afegir que també ho va fer en els Wachowski Brothers, realitzadors de Matrix, potser amb una touche menys aèria dels combats.

Ara bé, coincidint amb Peter Bradshaw, el més curiós del film és la coreografia dels combats: basada en el gun-kata, un art marcial inventat per Kurt Wimmer i desenvolupat pel coreògraf d'arts marcials Jim Vickers. Un nou art marcial que, bàsicament, combina la potència de foc de les armes occidentals amb les arts marcials orientals
A través de l'anàlisi de milers de combats, el clergue ha determinat que la distribució geomètrica dels adversaris en qualsevol tiroteig és un element estadísticament predictible. El gun-kata utilitza la pistola com a arma total, cada posició de fluids (adversaris) representa una zona que permet infligir el màxim dany al màxim nombre d'oponents, estudiant estadísticament la defensa a partir de les trajectòries tradicionals del foc de resposta. Guardar en memòria aquestes informacions permet obtenir una eficiència de no menys del 120%.
Tornant al film, i en relació a la puntuació (7,6 sobre 10) que li han donat les més de 1'000 persones que l'han votat a imdb, jo també me demano: Why is this film so highly rated? Potser que la resposta més adient sigui la d'una noia que va respondre amb aquesta frase: I love tapas. They're like appetizers for a meal that never comes! (M'encanten les tapes. Són com els aperitius per a un dinar que mai no arriba!)

dimarts, 4 de febrer del 2014

Pedro J. va enviar el seu CV a El Punt | Avui

El Cyber-Torero Galàctic i l'Alguasililla
Segons fonts fidedignes de El Mundo Today, Pedro J., que hauria deixat El Mundo per dedicar-se al periodisme, va enviar el seu currículum al diari El Punt | Avui, que va agrair-li el seu interès però el va informar que “en aquests moments no tenim cap vacant disponible”. En una entrevista a El Mundo Today, Pedro J. va confessar que li agradaria dedicar-se al periodisme: “Siempre me ha llamado la atención”, ha confesado refiriéndose a esta profesión. “Informar de lo que ocurre sin sesgos, con compromiso y rigor pero también con humildad, sin aspiraciones mesiánicas ni intereses empresariales, esto es lo que ahora me motiva. Algo muy distinto a lo que llevo haciendo”, ha insistido Pedro J., (veure l'article complet)

dilluns, 3 de febrer del 2014

el govern estudiaria la il.legalització de la regla

En una exclusiva publicada en la seva edició del passat 29 de Gener, el prestigiós magazine Rokambol ens anunciava que el govern estaria estudiant la il.legalització de la regla.

La particular croada del ministre de Justícia, Ruiz Gallardón, a favor de la maternitat va emprendre ahir una nova batalla (...) Gallardón ha insistit que la intenció del seu ministeri és aconseguir "la fertilitat plena i absolutament exempta de traves per a la dona" i ha decidit declarar fèrtils tots els dies del mes, sense excepció

El ministre de Justícia ha dit que confia que abans de la primera setmana d'agost se'ls retiri el període a totes les espanyoles, excepte a les monges, les ministres del Govern, les directores generals de tots els ministeris, la germana del mateix Gallardón , una cunyada de la seva germana, una amiga íntima de les dues, i a Pilar Rubio (continua)

diumenge, 2 de febrer del 2014