Els teus missatges en anglès i en italià dient que t'agradava el blog, i tal o tal article, m'havien fet il·lusió.
Molta més que quan vas començar amb la metralladora de missatges publicitaris: no ha estat gens simpàtic de la teva part, la veritat.
I m'has obligat a fer que la penya que vulgui deixar-nos un missatge ara hagi d'identificar-se. I no m'ha agradat fer-ho.
Que tal si et dones un període de reflexió d'uns dies i me deixes tornar a obrir el blog a tothom que tingui ganes de deixar un mot? Cas que tinguis la necessitat compulsiva d'enviar publicitat per email puc passar-te unes adreces: per exemple, aquesta, o aquesta, o aquesta altra ... si fa no fa ... Som-hi, doncs?
2 comentaris:
Bueno tio,deixa´m ser el primer en agraïr-te aquesta trista solució, que l´anonim en qüestió em tenia colapsat el compte de correu.Ara que,tú creus que sempre era el mateix?
Estic segur que comprendràs que no tingui la més mínima idea sobre la identitat de l'autor (tampoc m'he dedicat a esbrinar-ho, la veritat).
Altrament, el nostre amic s'hauria vist agraciat amb una subscripció a tota una sèrie de publicacions, amb una demanda urgent de visita.
De totes maneres, com ens va deixar uns quants comentaris amables, no li tindré en compte.
Publica un comentari a l'entrada