dijous, 3 d’abril del 2014

política catalana: el font nacional a Perpinyà

Mai m'ha semblat honest que l'extensió dels Països Catalans i de Catalunya s'utilitzin segons el principi de la geometria variable. Es per això que trobo interessant dir un mot sobre aquest article publicat a Slate.fr (1): J'ai bu un verre et fumé une cigarette avec les militants du FN à Perpignan. Et je vous explique pourquoi Aliot a gagné. Le vice-président du FN était donné battu. Il arrive en tête du premier tour avec 34,20 % des voix, devançant de près de 4 points le maire sortant UMP. S'il a triplé son score en un mandat, ce n'est pas pour rien.
Projectes urbanístics sobredimensionats per la ciutat amb el deute per càpita més elevat del país, la quarta ciutat en el ranking de la desigualtat de la riquesa, la cinquena ciutat més pobre de França ... Per l'autor de l'article, més enllà de les ideologies que puguin representar,  les llistes electorals catalanes estan lligades a un sistema de representacions comunitarista: Així, al Consell General, el PS es recolzaria electoralment en la minoria magrebina; i a l'ajuntament, la UMP es recolzaria electoralment en la comunitat gitana més important d'Europa occidental (recordem que es tracta d'una comunitat de parla catalana).

I en això que arriba el FN proposant de dinamitar aquest sistema corrupte i excloent. Bé, no del tot, perquè no seria intel·ligent oblidar que, en ple centre vila, al barri gitano de Sant Jaume, la llista del FN va recollir, a la primera volta, entre el 24 i el 34% de vots a les seves tres meses electorals. I que molts militants del FN pertanyen a la comunitat gitana, amb un llarg historial conflictiu amb la comunitat magrebina (els estrangers als que al·ludeix constantment el FN!). Clar que, una altra dada a tenir en compte és que, els tres candidats (UMP, PS i FN), son d'origen pied-noir (francesos i espanyols que van tornar a França en el moment de la descolonització del nord de l'Africa).
En fi, la política de Catalunya (2)  tal i com mai ens l'han explicat a TV3, on la idea de Països Catalans sembla estar reduïda a l'espai de la meteo ... i encara!  Una televisió nacional per qui la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer semblen ser l'estranger; i el País Valencià, les Balears o les Terres de Ponent ... altra cosa que la Catalunya (3) ... Sud.

(1)  slate.fr és la versió francesa de slate.com, publicació que t'invito a donar un cop d'ull
(2)  perquè la Catalunya Nord és tant Catalunya com la Catalunya Sud ... o no?
(3)  cada cop que condueixo per l'autopista i arribem a la Porta dels Països Catalans, recordo a la canalla que ja som a casa: moltes vegades m'he demanat si aquest sentiment és compartit pels catalans del sud.