reflexions al voltant del barça

escolta el referèndum segons la penya de
El Fricandó Matiner (RAC 105)

Per aquí es diu que el ridícul no mata: ho desitjo de tot cor als jugadors i seguidors del Barça que ahir es trobaven al Manzanares. També a tots aquells que ahir vam patir de debò veient el partit a la TV. 

Sé que no hauria d'oblidar-me del nombre de diaris esportius que parasiten el Barça. O altres que li dediquen unes quantes pàgines cada dia. Per no parlar dels minuts de cadena que li dediquen les televisions.

Però m'agradaria creure que, a la fi de la temporada, hom es dirà que més enllà del business totxo-mediàtic, el Barça és també un club de futbol. 

Per la nostra banda, potser seria el moment de permetre-li al Barça tenir les seves 'pàjares' -sense que això hagi de traduir-se en un drama nacional- i deixar-lo que faci el seu canvi de cicle amb tota la tranquil·litat del món.

I no estaria gens malament que el fet de ser culers no ens fes oblidar quants clubs de futbol madrilenys, bascos o del País Valencià juguen a la primera divisió de la lliga espanyola ... i quants equips catalans competeixen. 

Potser faríem bé en madurar, deixar de jugar a les verges ofeses, i començar a sostenir altres equips que ens son molt més propers (ara mateix jo estava pensant en l'equip del meu barri: el Sant Andreu) i donar-lis l'alè necessari (tant si guanyen com si perden, ok?) perquè un dia puguin competir a la primera o a la segona divisió.

Perquè, imagino que tots som conscients de que, el dia que Catalunya sigui independent, el Barça no podrà jugar tot sol a la primera divisió, oi?  I tampoc estaria bé que aquest club tingui un pressupost que esclafi tots els altres junts: trobo que no seria gaire nacional i, en tot cas, gens federal.

Ooops! Perdoneu, que igual m'acabo de carregar amb aquesta entrada uns quants milers d'intencions de vot en favor de la independència. I puc jurar-vos que no era la meva intenció.