 |
| Els arquitectes estrangers es queden "apabullats" |
Diu la llegenda que el 1789 els pobres van anar a manifestar-se davant de Versalles al crit de: "Nous n'avons pas de pain!". Escoltant l'enrenou, Marie-Antoinette va demanar a un soldat què volia aquella gent. El soldat va respondre-li que tenien gana i demanaven pa per menjar. La reina va sacsejar el cap amb sorpresa: "No tenen prou pa? Doncs que mengin brioix!"
Dijous passat vaig quedar-me tant "apabullat" com, segons Giovanna Carnevali (1), es queden els arquitectes europeus que visiten BCN. Una ciutat que te en el Besòs un riu de mida europea, com el Sena. Ho diu Vicente Guallart, arquitecte en cap de la ciutat de BCN en el tercer debat de El Mirador, que va tenir lloc dilluns passat a La Vanguardia, i que aquest diari publicava així: Interés mundial por el cambio de modelo que afronta la ciudad de Barcelona (2).
En sintonia total amb l'oligarquia del monocultiu industrial del totxo, l'únic model de industria local que sembla conèixer aquest país, uns il·lustres intel·lectuals del ram participaven a un debat on es repensava el model de ciutat, apostaven per omplir-la de més pisos, renovar els existents, tancar carrers, obrir el cel, crear nous centres ... Seguir despertant l'admiració d'un planeta que es passa el dia mirant el que passa a BCN.
Jo no he escoltat encara als telenotícies o a la premsa europea ningú que parli de BCN comparant el Besòs amb el Sena. Només llegeixo coses sobre l'escandalós deute privat i públic, l'atur esgarrifós, la vergonya dels desnonaments ... Clar que, a la premsa de casa nostra tampoc he llegit res sobre un pla nacional per des-contaminar els embassaments de Flix o Mequinensa, per aturar la regressió del Delta, definir un model de territori equilibrat on BCN no sigui el Madrid de Catalunya ...
Potser hauria de llegir una mica més la premsa de casa nostra. Potser que altres haurien de llegir com va acabar Marie-Antoinette.
Dijous passat vaig quedar-me tant "apabullat" com, segons Giovanna Carnevali (1), es queden els arquitectes europeus que visiten BCN. Una ciutat que te en el Besòs un riu de mida europea, com el Sena. Ho diu Vicente Guallart, arquitecte en cap de la ciutat de BCN en el tercer debat de El Mirador, que va tenir lloc dilluns passat a La Vanguardia, i que aquest diari publicava així: Interés mundial por el cambio de modelo que afronta la ciudad de Barcelona (2).
En sintonia total amb l'oligarquia del monocultiu industrial del totxo, l'únic model de industria local que sembla conèixer aquest país, uns il·lustres intel·lectuals del ram participaven a un debat on es repensava el model de ciutat, apostaven per omplir-la de més pisos, renovar els existents, tancar carrers, obrir el cel, crear nous centres ... Seguir despertant l'admiració d'un planeta que es passa el dia mirant el que passa a BCN.
Jo no he escoltat encara als telenotícies o a la premsa europea ningú que parli de BCN comparant el Besòs amb el Sena. Només llegeixo coses sobre l'escandalós deute privat i públic, l'atur esgarrifós, la vergonya dels desnonaments ... Clar que, a la premsa de casa nostra tampoc he llegit res sobre un pla nacional per des-contaminar els embassaments de Flix o Mequinensa, per aturar la regressió del Delta, definir un model de territori equilibrat on BCN no sigui el Madrid de Catalunya ...
Potser hauria de llegir una mica més la premsa de casa nostra. Potser que altres haurien de llegir com va acabar Marie-Antoinette.
- (1) Potser que a Giovanna li va passar pel cap dir que tots els arquitectes estrangers que visiten BCN pateixen el síndrome de Stendhal i el que li va sortir és que es queden "apabullats".
- (2) Si vols llegir un article que et mostrarà la burgesia perdent els pedals, indiferent al que passa al carrer, fent prova d'un autisme suïcida, no deixis de llegir aquest article i el vídeo que l'acompanya: El Mirador. Barcelona hará de las Glòries y Sagrera el gran centro urbano. La Vanguardia, 05.03.2015. Afortunadament el nivell de niciesa profunda d'algunes de les intervencions al vídeo et dona el sentiment d'estar veient un film còmic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada