 |
| Varoufakis al seu apartament alt standing d'Atenes |
Si els governs precedents han endeutat Grècia amb la construcció d'obres faraòniques que han ensorrat per molts anys l'economia i ara es trobem amb un deute astronòmic, la culpa és d'Alemanya per haver acordat aquests crèdits. Per contra, si un nou govern demana nous crèdits per pagar els antics i segueix sense demostrar com s'ho farà per tirar endavant l'economia, la culpa segueix sent d'Alemanya per no concedir-los.
Això passa per ser un discurs d'esquerres. Com també ho és presentar un país al bord de l'abisme econòmic mentre el seu ministre d'economia surt a Paris Match fardant del seu apartament d'alt standing a Atenes (1). I com no, també és d'esquerres insultar i tractar de nazi a una Angela Merkel que viu a una casa modesta, amb un jardí de 50 m2 on planta patates i maduixes (però no bròquil, perquè atreu els caragols), que li deixa la llista de la compra al seu marit i li agrada cuinar el cap de setmana (2).
I com Angela Merkel utilitza el deute amb finalitats maquiavèl·liques, resulta que ha imposat una darrera humiliació al govern d'esquerres grec i aquest ha hagut de definir una política fiscal que exigeix a l'oligarquia nacional que també participi amb els impostos al retorn dels préstecs que els van enriquir encara més del que ja ho eren (3). Una política fiscal que, almenys sobre el paper, vol combatre la corrupció brutal que hi ha a l'administració publica del país (fakelaki) i imposar les factures amb IVA (4).
Ser d'esquerres i noticia de primera plana és plantar-li cara a l'Unió Europea, dir que no es pensen tornar els crèdits mentre se'n demanen de nous i s'insulta a aquells que els han de concedir. Tot plegat, sense pensar un minut que aquest capital surt dels impostos recaptats per un sistema fiscal eficaç que és alimentat pels ciutadans de la Unió. Altrament, fer semblant de ficar en marxa un sistema fiscal que s'ataqui de front a la corrupció i demani la imposició fiscal a algunes de les fortunes més grans del món i aplicar el concepte de l'IVA ... això no sembla ser d'esquerres i no mereix la portada de cap diari (5).
Com ja tinc una edat que me permet identificar els trepes psicòpates de lluny, qualsevol que sigui el seu discurs (i no estic pensant solament en els polítics), només me queda el dubte de saber si jo continuo fent part d'aquells que fa molt de temps considerava que eren els meus. Clar que potser, el que ha passat, és que ells mai van ser dels meus i no és fins ara que m'he donat compte. Vés a saber!
Això passa per ser un discurs d'esquerres. Com també ho és presentar un país al bord de l'abisme econòmic mentre el seu ministre d'economia surt a Paris Match fardant del seu apartament d'alt standing a Atenes (1). I com no, també és d'esquerres insultar i tractar de nazi a una Angela Merkel que viu a una casa modesta, amb un jardí de 50 m2 on planta patates i maduixes (però no bròquil, perquè atreu els caragols), que li deixa la llista de la compra al seu marit i li agrada cuinar el cap de setmana (2).
I com Angela Merkel utilitza el deute amb finalitats maquiavèl·liques, resulta que ha imposat una darrera humiliació al govern d'esquerres grec i aquest ha hagut de definir una política fiscal que exigeix a l'oligarquia nacional que també participi amb els impostos al retorn dels préstecs que els van enriquir encara més del que ja ho eren (3). Una política fiscal que, almenys sobre el paper, vol combatre la corrupció brutal que hi ha a l'administració publica del país (fakelaki) i imposar les factures amb IVA (4).
Ser d'esquerres i noticia de primera plana és plantar-li cara a l'Unió Europea, dir que no es pensen tornar els crèdits mentre se'n demanen de nous i s'insulta a aquells que els han de concedir. Tot plegat, sense pensar un minut que aquest capital surt dels impostos recaptats per un sistema fiscal eficaç que és alimentat pels ciutadans de la Unió. Altrament, fer semblant de ficar en marxa un sistema fiscal que s'ataqui de front a la corrupció i demani la imposició fiscal a algunes de les fortunes més grans del món i aplicar el concepte de l'IVA ... això no sembla ser d'esquerres i no mereix la portada de cap diari (5).
Com ja tinc una edat que me permet identificar els trepes psicòpates de lluny, qualsevol que sigui el seu discurs (i no estic pensant solament en els polítics), només me queda el dubte de saber si jo continuo fent part d'aquells que fa molt de temps considerava que eren els meus. Clar que potser, el que ha passat, és que ells mai van ser dels meus i no és fins ara que m'he donat compte. Vés a saber!
- (1) Yanis Varoufakis, Le ministre star nous a reçus chez lui. Paris Match, 15.03.2015.
- (2) Merkel y su jardín, El Mundo, 15.03.2013
- (3) Los ganadores de la crisis. Griego rico no paga impuestos, El Confidencial, 23.01.2015
- (4) El 'falelaki', sobornar por sistema. Hacienda son los otros: radiografía de la evasión fiscal en Grecia, El Confidencial, 10.03.2015
- (5) Grecia cierra una lista de reformas con las que pretende conseguir 3.000 millones de euros, publico.es, 27.03.2015 (llegir els comentaris de la penya al final de l'article m'afirma en la idea de què jo no vull tenir res a veure amb ells)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada