Lo de l'excepció cultural francesa és una rucada tant gran com la de la progressia anti-americana de casa nostra, que calçava Nike, vestia texans, bevia Coke i fumava Marlboro.
I com a prova, prenem aquest article de slate.fr on podem veure que, després dels USA, França és el país on Chuck Norris és més popular. O millor encara: la pàgina en francès de Wikipedia dedicada a aquest senyor, té més visites que la pàgina original en anglès.
Una altra prova seria McDonald's. El 2014, mentre les vendes baixaven arreu del món, França era l'únic país on progressaven. Però no m'agradaria ser injust, perquè no tot és McDonald's: també hi han els belgues de Quick i Burger King, que té a Paris el segon record mundial de clients, darrere ... Amsterdam! Es pot detestar aquell a qui hom no fa res d'altre que imitar?
I com a prova, prenem aquest article de slate.fr on podem veure que, després dels USA, França és el país on Chuck Norris és més popular. O millor encara: la pàgina en francès de Wikipedia dedicada a aquest senyor, té més visites que la pàgina original en anglès.
Una altra prova seria McDonald's. El 2014, mentre les vendes baixaven arreu del món, França era l'únic país on progressaven. Però no m'agradaria ser injust, perquè no tot és McDonald's: també hi han els belgues de Quick i Burger King, que té a Paris el segon record mundial de clients, darrere ... Amsterdam! Es pot detestar aquell a qui hom no fa res d'altre que imitar?
2 comentaris:
A veure,amb les coses de menjar jo no em fico tot i que sobta la popularitat de McDonalds a un país on la gastronomia gairebé és objecte de culte.Ara be,lo de Chuck Norris té tela.
Siguem justos: també mengen merguez i kebabs.
Publica un comentari a l'entrada