 |
| simone weil, a la columna Durruti |
Al llarg de tota una vida, hom no troba gaire gent per la que sentir una gran admiració. Simone Weil (1) és una de les excepcions. Una intel·ligència brillant que no concebia la defensa d'una teoria sense aplicar-se a si mateixa la seva praxis. Com tants altres revolucionaris (Karl Marx, Rosa Luxemburg, Lev Trostky, ...) Simone Weil era d'origen hebreu. El mateix que el d'altres ciutadans francesos que, davant la indiferència de l'esquerra, estan deixant aquest país per la manca de seguretat en la que han de viure.
Una de les coses que'm va fer descobrir Simone i que, d'alguna manera, ha marcat la meva vida, és que tenia una certa al·lèrgia a opinar sobre allò que no coneixia de primera ma.
El 1932 va visitar Alemanya per comprendre la raó per la qual els obrers recolzaven el nacionalsocialisme. Dos anys més tard va plegar de la seva feina com a docent a un institut i va entrar com a treballadora manual en una fàbrica d'Alstom i més tard com a fresadora a una fàbrica de Renault. El treball a les fàbriques li aporta un bagatge d'experiències important per a la seva vida i pensament. La fàbrica li apareix com una caserna, on té lloc l'esclavatge industrial (2). Militant comunista, la seva oposició a la III Internacional controlada per l'estalinisme és va fent cada cop més radical. Weil acaba sostenint que hi ha un paral·lelisme entre estalinisme i feixisme. Dos anys més tard, una reflexió lúcida i innovadora sobre la qüestió del poder la portarà a viure la praxis anarquista amb la columna Durruti (3).
Va haver de tornar a França a causa d'un accident i es va trobar amb la guerra. Jueva d'origen, va començar a orientar-se vers un cristianisme místic (4) que no l'eximia de la persecució dels nazis. Amb tot però, va aguantar a França amb la seva família tot el temps que va poder abans d'emigrar als Estats Units. Considerant que no era just viure en la seguretat d'aquell país mentre els seus compatriotes vivien l'ocupació, va tornar a França i es va enrolar a la resistència. En 1943 va morir al Regne Unit a causa d'una tuberculosi. Diuen que va ser un suïcidi perquè no va voler alimentar-se correctament més enllà del que tenia dret amb el racionament.
Una de les coses que'm va fer descobrir Simone i que, d'alguna manera, ha marcat la meva vida, és que tenia una certa al·lèrgia a opinar sobre allò que no coneixia de primera ma.
El 1932 va visitar Alemanya per comprendre la raó per la qual els obrers recolzaven el nacionalsocialisme. Dos anys més tard va plegar de la seva feina com a docent a un institut i va entrar com a treballadora manual en una fàbrica d'Alstom i més tard com a fresadora a una fàbrica de Renault. El treball a les fàbriques li aporta un bagatge d'experiències important per a la seva vida i pensament. La fàbrica li apareix com una caserna, on té lloc l'esclavatge industrial (2). Militant comunista, la seva oposició a la III Internacional controlada per l'estalinisme és va fent cada cop més radical. Weil acaba sostenint que hi ha un paral·lelisme entre estalinisme i feixisme. Dos anys més tard, una reflexió lúcida i innovadora sobre la qüestió del poder la portarà a viure la praxis anarquista amb la columna Durruti (3).
Va haver de tornar a França a causa d'un accident i es va trobar amb la guerra. Jueva d'origen, va començar a orientar-se vers un cristianisme místic (4) que no l'eximia de la persecució dels nazis. Amb tot però, va aguantar a França amb la seva família tot el temps que va poder abans d'emigrar als Estats Units. Considerant que no era just viure en la seguretat d'aquell país mentre els seus compatriotes vivien l'ocupació, va tornar a França i es va enrolar a la resistència. En 1943 va morir al Regne Unit a causa d'una tuberculosi. Diuen que va ser un suïcidi perquè no va voler alimentar-se correctament més enllà del que tenia dret amb el racionament.
- (1) Simone Weil: Wikipedia (més complet a les versions en francès i anglès). No confondre-la amb una altra gran dona: Simone Veil que, supervivent dels camps d'extermini nazis, va ser la ministra francesa que va promoure la legalització de l'ús dels anticonceptius (1974) i de l'avortament (1975).
- (2) Et proposo llegir aquest article publicat a La Vanguardia el passat 25.02.2015: Como seguir siendo un individuo (y no morir en el intento). Un article excel·lent de Jordi Lladó presentant el l'edició per Trotta del llibre de Simone Weil: 'Reflexiones sobre las causas de la libertad y de la opresión social'.
- (3) Columna Durruti. Centuria Sébastien Faure
- (4) Amb tot el carinyo del món, estic convençut de que, si Simone hagués viscut més anys, hauria acabat a una comuna hippie escrivint articles sobre tècniques de meditació budista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada